Sánchez reivindica la sobirania espanyola per reconèixer l’Estat palestí

El president del Govern central va oficialitzar al Congrés la seva intenció de reconèixer Palestina com a Estat durant les pròximes setmanes. «Espanya està preparada per reconèixer l’Estat palestí», va dir Pedro Sánchez a la tribuna d’oradors ahir. Ho va fer després d’assegurar que la resposta d’Israel als «atemptats terroristes de Hamàs» del 7 d’octubre ha sigut «absolutament desproporcionada» i «ha tirat per terra dècades de dret internacional humanitari».

El president va anunciar que en les pròximes setmanes farà una sèrie de trucades de telèfon i visites oficials per donar continuïtat al seu projecte de reconeixement, després d’haver fet el primer pas als voltants del Consell Europeu el març passat. Llavors, va coordinar un conclave amb Irlanda, Eslovènia i Malta per reconèixer l’Estat palestí, que es va plasmar en un comunicat conjunt. Sánchez espera utilitzar la inèrcia diplomàtica internacional en favor de fer el pas i que s’hi uneixin altres països, com Bèlgica, Portugal o Noruega. El Consell de Seguretat de les Nacions Unides considerarà pròximament l’adhesió de Palestina com a Estat membre. És previsible que els Estats Units ho veti, en tot cas.

Sánchez va criticar els «líders que encara avui es posen de perfil, tant a Espanya com a Europa», sobre el reconeixement de l’Estat de Palestina, en clara referència al que considera una falta de definició del PP sobre la guerra a Gaza, que ja ha deixat més de 33.000 morts i una destrucció del 70% de les infraestructures del nord de la Franja. L’objectiu del Govern és arrossegar el PP a aquest debat i que es posicioni.

Els socialistes van qüestionar l’«absolut silenci» dels populars sobre aquest full de ruta i van voler aprofitar el ple d’ahir al Congrés per elevar la pressió sobre Alberto Núñez Feijóo i que aclareixi la seva posició. Amb tot, a la Moncloa descarten de moment reunir-se amb el principal partit de l’oposició per abordar formalment aquesta qüestió d’Estat. Palestina està copant l’agenda internacional del president del Govern i els socialistes volen que centri també l’agenda de la política domèstica. Una cosa a què es resisteix l’oposició.

«No esculli entre les atrocitats del nostre món. N’hi ha a Gaza i a Israel, a Ucraïna i a Veneçuela. Jo les tinc totes presents, ¿i vostè?», li va respondre Alberto Núñez Feijóo, apuntant a les divisions dins el Govern pel que fa a la seva política exterior. El líder del PP el va acusar de no informar l’oposició dels canvis en política exterior. En concret, es va referir al gir sobre el Sàhara Occidental. Feijóo es va dir preocupat perquè Sánchez «podria haver canviat la política amb el Marroc pel que té als seus mòbils».

El suport internacional

Feijóo va reivindicar la resolució del Congrés del 2014 aprovada per unanimitat per instar al reconeixement de l’Estat de Palestina i la solució dels dos estats. Però també va posar dos retrets al full de ruta de Sánchez per desmarcar-se d’una via unilateral. El primer, segons va acusar, que al Consell de Ministres ara s’asseurien «persones comprensives amb el vil atac de l’organització terrorista Hamàs». El segon, que la prioritat ara és l’alto el foc, i que el reconeixement de l’Estat de Palestina «ha de ser resultat d’un procés negociador» i comptar amb un ampli suport internacional «de països de pes».

Per això va remarcar que per a la solució dels dos estats «és clau el com i el quan». Per tot això, va reclamar a Sánchez que sigui «responsable i acurat». Enfront de l’espera que defensa Feijóo mirant que altres països facin el pas, el cap de l’Executiu va reivindicar la sobirania d’Espanya per prendre decisions en política internacional. Així mateix, va desafiar el líder de l’oposició a pronunciar-se sobre si considera que Israel està complint el dret internacional a Gaza o si està a favor que la UE revisi l’acord de lliure associació amb aquest país.

Sánchez també va criticar la resposta «ambigua» de Feijóo i que la seva política exterior «depengui del que facin altres». Una falta d’autonomia, segons va qüestionar, assegurant que qui li marca el pas és l’expresident José María Aznar, amb referència a unes declaracions en les quals va afirmar sobre Palestina que «reconèixer el que no existeix és absurd». Una oposició que en diverses ocasions va resumir com «el no-res i el llot», entrant al xoc directe.

Sánchez va emmarcar la guerra del Pròxim Orient en un context generalitzat de conflictes, que van des de la invasió russa d’Ucraïna al nord als països del Sahel, passant per Palestina o Síria. Va insistir en la necessitat d’augmentar la despesa militar i de defensar la política exterior de pau.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

El cap de l’Executiu va informar el Congrés tant de l’últim Consell Europeu, a petició pròpia, com del seu últim viatge al Marroc, a petició del Partit Popular.

En clau de confrontació domèstica, el president del Govern va posar en valor la situació econòmica i l’agenda de la coalició davant dels que «volen amagar els bons resultats sota el fang i el soroll». A l’oposició, estirant el discurs de la campanya de les generals que està recuperant en aquest nou cicle electoral, la va acusar d’utilitzar «tècniques trumpistes».