Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Serem l’única gran institució d’Espanya i Catalunya amb pressupostos. Ho dic pels que ens diuen que som un govern feble i sense capacitat d’actuar. Doncs bé, tindrem uns comptes expansius rècord, de 3.800 milions d’euros, que permetran invertir gairebé 1.000 milions en transformacions físiques de la ciutat aquest exercici. I Barcelona no havia tingut mai un pressupost tan social com aquest: permetrà crear 647 places d’escola bressol aquest mandat. Podrem afrontar reptes com el climàtic, el de la vivenda... Em sembla molt irresponsable aquesta pinça que s’ha generat entre Junts i els Comuns, que no ha permès aprovar els pressupostos de Barcelona ni de la Generalitat. ¡Té conseqüències en la vida de la gent!

Tant Junts com els Comuns han sigut a les travesses per governar amb vostè a Barcelona. ¿Aquesta pinça els condemna a quedar-se a l’oposició?

És que el senyor Trias i la senyora Colau ni governen, ni deixen governar. Ho han demostrat amb reprovacions en el ple, com la d’aquest divendres. Tampoc tenen la generositat ni la intel·ligència política per a pactes concrets. Afortunadament sí que hem fet un acord amb ERC. No estem sols: tindrem pressupostos i governarem. Entenc que estem en període electoral i que hagin de fer una reflexió interna, però els crido a la reflexió.

Un acord amb ERC li permetria ampliar l’executiu municipal de 10 a 15 regidors, però no arribar als 21 que requereixen les votacions del ple. ¿Està obert a una coalició que no li proporcioni majoria?

Sí. Aquesta ciutat porta més d’una dècada de governs sense majoria. El fet que la gent del carrer demani al seu ajuntament coses del dia a dia, com ara neteja o seguretat, genera una dinàmica que porta els partits a entendre’s. Hem acordat la cobertura de la ronda de Dalt, abreujar la reforma de la Rambla, la cessió de solars a l’Incasòl [Institut Català del Sòl]...

A la tardor es va marcar com a objectiu tenir un pacte estable aquesta primavera. La doble convocatòria electoral ho fa ara molt difícil. ¿S’atreviria a augurar que hi haurà pacte aquest estiu?

Em vaig comprometre amb la ciutadania a tenir pressupost aquesta primavera i en tindrem. És obvi que tenim un acord amb ERC, que a més va ser l’únic grup que no va votar la qüestió de confiança. Això dibuixa un camí, que a més és coherent amb la prioritat de formar un govern progressista. Dit això, no tenia previst que els Comuns i Junts votessin en contra dels pressupostos de la Generalitat i això provoqués un avenç electoral. Espero que una vegada passin les eleccions puguem reprendre converses.

Així doncs, ¿l’estiu és hàbil per als pactes?

És hàbil.

La llei electoral obliga els ajuntaments a posposar anuncis rellevants. ¿Hi haurà una allau de novetats aquest juny?

Sí, hi haurà novetats en matèria de vivenda, turisme, seguretat i promoció econòmica. Algunes s’han de recordar amb altres grups, així que obrirem debats.

A Barcelona hi ha una gran inquietud sobre la vivenda. Les últimes regulacions del lloguer ordinari i de temporada i la reserva del 30% no aconsegueixen l’objectiu previst. Més aviat una retracció de l’oferta.

La vivenda és el problema número u de la ciutat i la principal font de desigualtat. Farem tot el que estigui a les nostres mans, amb visió de 360 graus. Benvinguda sigui la regulació, sempre que es faci donant seguretat jurídica. No improvisant, sinó amb acords. S’han de posar el màxim de vivendes al mercat residencial, siguin de compra o de lloguer.

¿Com valora l’enfonsament de l’oferta de lloguer just després d’haver entrat en vigor el límit dels preus?

Efectivament, que l’objectiu sigui encomiable no garanteix un bon resultat. Al fer la regulació s’havien d’haver previst totes les conseqüències.

La va impulsar Sánchez, a qui s’havia advertit sobre el lloguer de temporada.

Sí, això va per tothom: és preferible estar-hi sis mesos més però haver-ho estudiat bé i debatut amb privats, entitats i experts. Per això estem trigant amb el 30%, per assegurar-nos que sigui eficaç i sense contraindicacions. La regulació dels lloguers de temporada s’entén perquè hi havia una fuga de pisos, però és precipitat fer un decret corrents tres setmanes abans de les eleccions. Hi ha una majoria política que podia sustentar unes negociacions. Una altra cosa d’última hora és el règim sancionador ¿no es podia haver incorporat a la regulació? Home, fem-ho bé.

Aquest estiu Barcelona té una cita esportiva molt important, la Copa Amèrica. ¿Què hi ha en joc, si no surt perfecta?

Sortirà molt bé, perquè és la regata més antiga del món i l’organització té una experiència més que contrastada. M’agradaria destacar, però, que Barcelona està canviant la Copa Amèrica en part. Volíem que expressés els valors de la ciutat i vam demanar que fos oberta a la ciutadania; per això les bases dels equips són al Port Vell i són accessibles. Volíem que tingués participació femenina i per primera vegada en tindrà. I que fos cent per cent descarbonitzada, i ho serà. A més anirà acompanyada d’una programació cultural per reconnectar la ciutat amb el mar.

¿No anem una miqueta tard, il·lusionant la ciutadania amb la Copa Amèrica?

Notícies relacionades

Tres bars amb terrassa a les Glòries

Enric Urreta: "Ara estan buides entre el 20% i el 22% de les oficines del 22@"

És que la Copa Amèrica no són els Jocs Olímpics. Hi ha menys activitats i més dilatades en el temps. Sí que és equiparable als Jocs en impacte internacional, amb milions d’espectadors. I permet accelerar inversions al litoral i acostar la nàutica a tots els nens d’escoles públiques a través de l’Escola Municipal de Vela .

La Copa Amèrica i la geopolítica internacional apunten a un estiu de moltíssim turisme a Barcelona, que coincideix amb un debat a Europa sobre els models turístics. Per exemple, la taxa turística a Venècia o les manifestacions que han tingut lloc a les Canàries, impensables fa uns anys.

Rebaixarem substancialment el nombre de pisos turístics. He de dir a favor del Govern que utilitzarem a fons la seva nova regulació. Barcelona, però, té instruments de regulació; altres ciutats, en canvi, no i estan desesperades. S’ha de mantenir el PEUAT i la taxa turística.