No te’n donaré ni cinc

Quan una dona perd la seva independència econòmica, arrisca la seva independència vital. És una eina potent, que el maltractador utilitza per dominar la seva parella fins a anul·lar-la

Dinero en un sobre

A torga (i t’aniràs fent petita), esborra’t (amb por), disminueix te (pateix i viu subordinada) i claudica (obeeix, cedeix i calla). Aquests quatre comportaments se senten com a propis i estan instal•lats en el cos de moltes dones, sense que ni se n’adonin. Ho descriuen de manera excel•lent Sara Berbel i Bernat Castany en el seu petit-gran Obedecedario patriarcal. El context social actual encara situa com a "normals" aquests quatre verbs debilitadors de saber, de ser, de viure i de conviure en totes les seves formes i graus. Alhora, reforça quatre altres accions destinades als homes: opina, batalla, desplega’t i conquereix. Diguem-ho clar: es pot passar del patriarcal radical al maltractament masclista, de gènere, contra les dones, o com vulguem dir-li amb un parell de gambades. Voluntàriament, això sí. I sovint amb impunitat.

Els nostres companys d’EL PERIÓDICO ens expliquen les vicissituds de diverses dones que han patit violència econòmica per part de les seves parelles. Els confesso que, en les meves entrevistes a la ràdio, he sentit dones intel·ligents, cultes, elegants i d’un nivell social alt, explicar com els seus marits les han anat sometent de mica en mica, a base de controlar-los els diners fins l’últim cèntim. Elles havien deixat la feina perquè ells ho volien així, convençudes que d’aquesta manera es podrien ocupar de la llar i dels fills molt millor. De mica en mica, les van estrangulant econòmicament per deixar-les sense aire vital. Com en tots els tipus de maltractaments, les dones que pateixen violència econòmica se senten avergonyides, perden dignitat i autoestima, esdevenen vulnerables i pràcticament són incapaces de prendre decisions, de tan empetitides emocionalment que se senten. Les quatre parets de casa ofeguen els plors i els silencis. Pateixen.

A l’ofec econòmic –si no resulta suficient per controlar-les o fins i tot així–‒ s’hi poden sumar cops, insults i humiliacions, i l’exigència alhora d’un bon plat a taula, la casa impol·luta i estar sempre sexis i a punt per ser muntades. La violència econòmica –intencionada, és clar–‒ en parelles separades té la mateixa finalitat. Quan es tenen prou recursos i no es paga la pensió dels fills, l’objectiu últim és sotmetre-les a elles a través dels nens.

Notícies relacionades

No ens és familiar l’expressió "violència econòmica". I encara no l’hem integrat prou com una eina potent que el maltractador utilitza per dominar la seva parella fins a anul•lar li la voluntat i tota ella com a persona. No és un tema menor; simplement no hi hem dedicat l’atenció que es mereix. Cal posar-hi l’altaveu i ajudar aquestes dones, de manera que puguin dibuixar nous horitzons il·lusionants. Llavors, de la ràbia i la indignació en sorgirà una nova energia, que les farà créixer i desplegar les potencialitats fins a viure amb alegria.

Atenció, doncs: quan una dona perd la independència econòmica, arrisca la seva independència vital. Per cert, en aquesta columna, no m’he referit a l’amor. No hi té lloc.

Temes:

Sumar Intel El Periódico de Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris

Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell

BCN és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera