Puigdemont planteja el 12-M com un plebiscit amb Rull com a pla b

¿Per què Puigdemont vol competir? Perquè creu que té opcions reals de vèncer el seu principal adversari i contrincant, Esquerra, i perquè vol encapçalar un discurs dicotòmic sobiranista entre la seva ambició i l’opció del socialista Salvador Illa de "girar full" al procés. El dirigent de Junts no tenia incentius, mesos enrere, per plantejar-se ser candidat. Però amb l’amnistia a poques setmanes de ser una realitat al Butlletí Oficial de l’Estat, es veu capaç de competir i fins i tot de recollir l’acta de diputat i optar a la investidura si acaba sent el més votat.

Erra, de número dos

No obstant, Junts ha de plantejar un pla b efectiu per si l’amnistia no implica que els jutges aixequin l’ordre de detenció a Puigdemont. Una opció alternativa per disposar d’una altra persona que se sotmeti eventualment a la investidura si Junts guanya els comicis del 12-M. El pla b passaria per situar de número dos a la llista la presidenta del Parlament, Anna Erra, bàsicament per respectar la proporció de dones i homes en les anomenades llistes cremallera. I, després d’Erra, la clau serà veure si es tracta de Rull, Nogueras o Giró.

Rull no ha fet encara un pas endavant. A Junts tots coincideixen, sense matisos, en públic, a recolzar Puigdemont com a candidat. Però Rull compleix algunes condicions internes: genera adhesió, simpaties i admiració, té una trajectòria independentista inequívoca i també va passar per la presó després del judici del procés, i després d’això va ser indultat. Rull representa un independentisme combinat amb un discurs de cohesió social neoconvergent. A l’hora d’afrontar els mítings de campanya, li falta –s’apunta internament– el carisma d’una figura com Puigdemont.

Junts triarà les llistes al Parlament el 6 d’abril en un consell nacional. I, en paral·lel, dissenyarà una campanya al voltant de la figura de Puigdemont –al qual sens dubte faran responsable d’haver aconseguit l’amnistia i d’una estratègia en l’exili exitosa davant la d’ERC– amb un doble discurs: el de l’època independentista d’una banda i el del projecte de país, de gestió, d’una altra.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Quant a l’èpica, falta veure encara si Junts anirà més enllà de reclamar un referèndum pactat amb l’Estat. I és que s’ha de recordar que JxCat, com ERC, ha recolzat la investidura de Pedro Sánchez, i manté una via negociadora amb el PSOE sobre l’agenda sobiranista que acaba de fer els seus primers passos. Puigdemont no descarta la via unilateral i probablement continuï sense fer-ho en campanya, però l’actuació diària de Junts és la de negociar amb el PSOE mesura a mesura, al Congrés.

Respecte a l’agenda de la gestió, el partit desenvoluparà conceptes com el sentiment de pertinença, l’ascensor social i la idea de la modernitat. Tot això en un espai de centre per atraure votants de diferents sensibilitats i sense desatendre amenaces com la de l’independentisme trumpista de Sílvia Orriols. Però si hi ha una cosa que ara monopolitza i monopolitzarà la campanya de Junts serà un nom: Puigdemont. Aquest ha sigut sempre el pla a de Junts, que ara es veu obligat a accelerar davant l’avanç de les urnes.