Les entitats reclamen que el Memorial Democràtic es desvinculi del Govern

El Parlament està ja mans a l’obra per aprovar la llei de memòria democràtica després de l’estiu, una norma de pes que persegueix, entre altres assumptes, la retirada dels símbols franquistes que segueixen en l’espai públic de Catalunya en un termini de dos anys. Aprofitant aquest context, les entitats memorialistes han enviat una carta a tots els grups polítics que han donat suport a l’impuls d’aquesta norma per reclamar que el Memorial Democràtic, organisme que va ser creat el 2007 per preservar la memòria democràtica del període que va del 1931 al 1980, es desvinculi tant del Govern com del Parlament per blindar-lo del "control partidista". Més encara, apunten, en un moment d’auge dels discursos reaccionaris.

A la sol·licitud firmada per 25 entitats i mig centenar d’historiadors, experts en memòria o intel·lectuals, es planteja que el Memorial, que ara depèn de la Conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica sota la batuta de Ramon Espadaler, es converteixi en una institució de gestió "totalment autònoma". L’objectiu és evitar "situacions d’inactivitat o d’intercanvi partidista". De fet, la trajectòria del Memorial ha sigut convulsa, amb anys minoritzada per retallades de pressupostos –sobretot els de la crisi amb Artur Mas com a president–, canvis de lideratge, d’ubicació física i també de conselleria de referència, ja que abans va estar sota el paraigua d’Interior, de Relacions Institucionals i d’Exteriors.

La proposta passa perquè durant el tràmit de discussió de la llei de memòria els partits proposin que el Memorial Democràtic sigui gestionat a través d’una fundació pública mixta, amb participació de les administracions públiques, les entitats memorialistes i la societat civil. La junta de govern de l’organisme estaria formada per especialistes i la direcció aniria a càrrec d’una persona escollida per concurs públic. A més, plantegen que aquest ens tingués totes les competències relacionades amb la memòria, des del banc de dades als arxius, així com la investigació, la divulgació i la gestió d’espais.

En "primera línia"

Notícies relacionades

Ajornada sine die l’opinió del TJUE sobre la immunitat de Puigdemont

El president lloa l’Estat del benestar a Europa

No es tracta, assenyalen, d’un model inèdit de gestió. Recorden que memorials com ara el del Mur de Berlín, el de la Topografia del Terror també a la capital alemanya, el del Camp de Sachenhausen o el de Memòria i els Drets Humans de Xile ja estan governats per una fundació d’aquesta naturalesa.

"Els vents de la reacció són forts, per això hem de gestionar la memòria democràtica des d’una institució que pugui aguantar els embats de les polítiques del desmemoriament i que, amb resiliència, pugui mantenir i propagar els valors de la veritat, la justícia i la reparació entre les generacions venidores", defensen des de les entitats. Just aquesta setmana, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va advocar per posar les polítiques de memòria en la "primera línia" de la seva acció governamental davant un "autoritarisme que avança". El seu Govern ha mantingut, per ara, el llegat de l’etapa de Pere Aragonès, que va apostar per rellançar el Memorial amb una nova seu i més recursos, i a petició també de les entitats memorialistes va mantenir l’equip que dirigeix l’organisme.