Junts sospesa pros i contres que Puigdemont opti a les autonòmiques

Oficialment, la posició és clara: Junts vol que Carles Puigdemont torni a ser el seu candidat a president si l’amnistia és una realitat a tots els efectes quan se citi els catalans a les urnes. Però més enllà d’aquesta sentència, al partit independentista hi ha més elements d’anàlisi a l’hora de valorar els punts favorables i els reptes que comportaria la postulació a la Generalitat del seu líder indiscutible, encara no tingui càrrec orgànic a la formació. El debat al partit està obert, però l’última paraula és de Puigdemont.

Impuls electoral.

L’argument més potent que Puigdemont té al seu favor és la convicció, amb els precedents en mà, que és qui obtindria el millor resultat per a Junts. L’expresident va guanyar contra pronòstic ERC i Oriol Junqueras el 2017, quan la força més votada va ser Cs, amb Inés Arrimadas al capdavant, sota la suspensió de l’autonomia catalana. I malgrat que no va ser president, sí que va col·locar el seu partit a la presidència de la Generalitat. Puigdemont també va guanyar a les europees de fa cinc anys, una altra vegada superant Junqueras, líder d’ERC. Tots els dirigents consultats coincideixen que cap altre dirigent de Junts té el suport social i electoral de l’ara eurodiputat.

Rendibilitzar l’estratègia.

Un altre element a favor de la seva candidatura és que seria la manera més evident de sotmetre a votació l’estratègia de pactes amb el PSOE: de la investidura del president del Govern, Pedro Sánchez, al procés negociador posterior. Puigdemont és qui personalitza aquesta nova fase estratègica de Junts. Un gir notable que l’expresident nega que existeixi i que ell pot justificar públicament millor que cap altre dirigent perquè va ser ell qui va pilotar aquest diàleg amb els socialistes.

Unificar el partit.

Altres candidats de Junts poden no congregar adhesions unànimes. Puigdemont sí, malgrat que hi hagi dirigents crítics. Però no hi ha ningú com l’eurodiputat per generar unitat en una formació política en què encara conviuen dues mirades diferents, amb tots els matisos i complexitats internes, sobre què ha de ser Junts en el futur.

Arriscar-se a perdre contra Illa.

Els que no veuen clara la candidatura de Puigdemont al·leguen que és un exercici de risc màxim perquè a totes les enquestes el favorit és el socialista Salvador Illa. Si Puigdemont no aconsegueix guanyar-lo, l’aurèola de triomfador i de gran líder de l’independentisme quedaria seriosament afectada i el capital polític de Junts es veuria lesionat. Per això, presentar un altre candidat, a risc que també sucumbeixi contra Illa, permetria mantenir intacta la figura del gran líder que, a més, s’haurà presentat a les eleccions europees renovant previsiblement el seu escó.

Gestionar una autonomia.

Un altre factor en contra que Puigdemont es presenti és la dificultat de justificar que, després d’haver tirat endavant el referèndum de l’1-O, haver proclamat la independència i haver fugit a la recerca de reconeixement internacional per continuar apostant per l’anomenada "confrontació intel·ligent", ara opta, en el millor dels casos, a presidir un govern autonòmic exigint millores en l’autogovern, com les que reclamava Junts en immigració o finançament. El canvi de pantalla és prou brusc perquè alguns dirigents es preguntin si val la pena forçar Puigdemont a presentar-se.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

Pactar amb el PSC o amb ERC.

Aliances que fa pocs anys semblaven ciència-ficció s’han materialitzat. Sense anar més lluny, el suport de Junts a la investidura d’un president socialista al Congrés o el pacte previ amb el PSC a la Diputació de Barcelona. El partit està decantant-se en favor de la capacitat de teixir aliances diverses. Però si Puigdemont és el candidat i, en el millor dels casos, governa, necessitaria el suport d’ERC. Repetir aquesta aliança, amb ell al capdavant, després que Junts hagi sortit del Govern liderat pels republicans i després d’anys de combats ferotges entre els dos partits, sembla inviable. Més inversemblant seria veure Puigdemont promovent el suport a ERC o al PSC si aquests són els vencedors dels comicis.