¿Què han pactat el PSOE i ERC? Totes les claus de l’acord per a la investidura de Sánchez

El text segellat aquest dijous pel president d’ERC, Oriol Junqueras, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, no inclou els detalls específics de l’amnistia, que es coneixeran quan es registri la llei. Sí que deixa clar, no obstant, que la «culminació» de la desjudicialització es farà «a través de l’aprovació d’una llei» que tindrà per objectiu «procurar la plena normalitat política, institucional i social». És una amnistia «per a tots els represaliats sense excepció», ha defensat el president Pere Aragonès aquest dijous en un acte a Barcelona.

¿Per a què ha de servir aquesta amnistia? Doncs ha de ser el «requisit imprescindible» per «afrontar un diàleg i una negociació». Aquí el PSOE admet de nou que hi ha un «conflicte sobre el futur polític de Catalunya», però s’estalvia que l’acord reflecteixi que s’ha de solucionar amb un referèndum, com voldria ERC.

També han acordat reprendre la taula de diàleg que republicans i socialistes van pactar a canvi de la investidura de Pedro Sánchez el gener del 2020. El text circumscriu la negociació «entre governs», cosa que deixa fora Junts per Catalunya, tot i que planteja que les esmentades delegacions –que en principi han de ser només de consellers i ministres– es pugui ampliar si hi ha acord entre aquestes dues parts. És, en definitiva, una porta oberta que Junts pugui formar part, tot i que difícilment farà efecte perquè els postconvergents sempre han sigut escèptics. El redactat també parla de «reunions periòdiques» de la taula de diàleg –sense concretar el calendari– i que els eventuals acords «puguin ser ratificats pel poble català».

En paral·lel, ERC i el PSOE també creen un altre espai de negociació entre «els dos partits» que tindrà la funció «d’acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació i dels acords als quals s’arribi». I per fer-ho, s’estableix la figura d’una espècie de ‘mediador’, com demanava Junts per Cataluya en les seves converses amb els socialistes. Tot i que encara no es dona a conèixer qui serà, el text especificat que «es designarà de comú acord» i que serà una persona «de reconegut prestigi per realitzar les esmentades tasques».

El text valora positivament la col·laboració entre els dos partits durant «la primera fase de diàleg», especialment respecte al procés de desjudicialització, així com «en la defensa i promoció de la llengua catalana» i la «progressiva normalització del diàleg polític i institucional».

Una de les parts més complexes de la negociació ha sigut la carpeta de Rodalies. L’acord finalment inclou «culminar i ampliar el traspàs integral» del servei, tot i que ho fa amb lletra petita. No es parla de recursos concrets i tampoc s’inclouen totes les línies. De moment, els trams d’infraestructura que seran objecte de traspàs són la línia del Maresme (l’R1), la de Sant Vicenç de Calders (R2) i la de Vic i Puigcerdà (R3). A partir d’aquí es deixa oberta la porta a «possibles traspassos futurs».

El text estableix la creació d’una nova empresa, Rodalies Catalunya, participada per la Generalitat –de manera majoritària– i també pel Govern espanyol. El president de l’esmentada empresa serà elegit pel seu consell d’administració, tot i que el Govern tindrà «vot de qualitat», i disposarà d’un «conveni de col·laboració i cooperació amb Renfe» per assegurar la «mobilitat laboral» i els «drets adquirits» dels treballadors.

El traspàs de Rodalies és una demanda històrica de la Generalitat. Hi va haver un primer traspàs parcial a finals del 2009 negociat entre el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) i el Govern de José Montilla (PSC). Tot i que llavors va ser presentat com un pacte «històric», de seguida va ser vist insuficient des de Catalunya perquè no incloïa ni els trens, ni les vies, ni les catenàries.

Finalment, l’última de les potes de l’acord és la de la millora del finançament de la Generalitat. Es fa a través de la condonació de 15.000 milions del deute adquirit per la Generalitat amb l’Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica. Això és un 20% del total. En total suposarà un estalvi de 1.300 milions que hauria d’haver pagat el Govern pels interessos. Avui qui guanya és Catalunya», ha defensat el president d’ERC, Oriol Junqueras. La intenció del Govern espanyol és que aquesta condonació es faci extensiva a la resta de comunitats autònomes.

Notícies relacionades

Europa prepara combatents d’intel·ligència artificial per a la guerra en el ciberespai amb un programa de l’espanyola Indra

El PP afirma que Sánchez "ja és passat" i reclama eleccions

A més, l’acord inclou que, durant el primer trimestre del 2024, es farà una comissió bilateral entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat per abordar com hauria de ser el finançament de Catalunya perquè es garantís «la suficiència financera dels serveis públics de Catalunya». En definitiva, s’estudiarà com Catalunya podria millorar els seus recursos, però no es garanteix la seva aplicació.

Finalment, s’ha pactat «aprofundir en el sistema de governança compartida» en matèria d’infraestructures, per la qual cosa se «sistematitzarà el nou sistema d’encomandes de gestió», que es va pactar ja en els Pressupostos Generals de l’Estat del 2023, i que permetrà a la Generalitat materialitzar aquelles inversions de l’Estat que «no siguin crítiques per a infraestructures d’interès general».