El PSC s’aferra a l’amnistia per donar carpetada al procés

L’objectiu és que, en nom d’una «reconciliació», es doni carpetada al procés per més que republicans i postconvergents afirmin que el nus gordià del conflicte continuarà estret mentre no s’afronti sense trucs ni enganys l’encaix de Catalunya a l’Estat. «Al PSC hi ha total sintonia amb el que defensen Sánchez i Illa», afirma una altra veu de la direcció. Al consell nacional de diumenge no hi va haver dirigents que s’oposessin a la mesura de gràcia –els socialistes catalans no tenen a les seves files un equivalent a Emiliano García-Page al PSOE–, cosa que no vol dir que no hi hagi qui manifesti amb la boca petita temors sobre què pot passar si dirigents com Carles Puigdemont o Oriol Junqueras tornen a l’arena com a candidats.

Crida al tancament de files

El líder del partit entén els «dubtes» que això pot arribar a suscitar després dels fets de la tardor del 2017, però demana un vot de confiança que el consell nacional, màxim òrgan del partit entre congressos, subscriu a cegues. Després de portar el PSC a guanyar les últimes tres eleccions a Catalunya, Illa compta amb l’autoritat per reclamar un suport «sense fissures» ni «reserves» a l’impuls de l’amnistia per molt que això suposi un cop de volant a la seva hemeroteca. La votació ha començat aquest dilluns, i la vice primera secretària d’Organització i Acció Electoral, Lluïsa Moret, ha reclamat una «àmplia participació» als seus 13.000 militants perquè el suport cristal·litzi més enllà del terreny verbal. Per a això, la direcció de Pallars greixa l’argumentari.

Assenyalen, d’una banda, com després dels indults el conflicte ha desescalat i la tensió va passar a instal·lar-se més dins de l’independentisme que fora. Les hostilitats entre ERC i Junts van augmentar fins al punt de trencar-se el Govern i donar pas a la ruptura de blocs, escenari que ha permès al PSC ser ara el partit més votat i obrir-se pas per teixir aliances a conveniència amb els uns i amb els altres, una condició clau de cara a les pròximes eleccions catalanes. No és un detall poc important, ja que el 2021 Illa ja va quedar per davant de Pere Aragonès, però llavors tenia curtcircuitats els pactes amb republicans i postconvergents. Hi ha qui fins i tot dins de la direcció argumenta que l’entesa per l’amnistia no ha d’entendre’s com una victòria dels independentistes, sinó com la «derrota» del projecte en què es van embrancar els independentistes, que considera que han perdut el suport social dels seus moments àlgids: «No es tracta que assegurin que no ho tornaran a fer, sinó que no ho puguin tornar a fer».

Un acord «històric»... per a Illa

Notícies relacionades

Puigdemont reapareix a les portes del principi d’acord ERC-PSC

El jutjat respon a Sánchez que Peinado l’interrogarà a la Moncloa

La prova del cotó fluix, sosté un dirigent de la cúpula, és la votació del Consell de la República. «De 90.000 persones, representa que els independentistes més recalcitrants, que tenien a un clic votar a favor de bloquejar la investidura, resulta que només n’hi ha 4.000 que han tingut temps de votar», ironitza, a més de recordar que fins i tot Puigdemont no considera vinculant el que pugui dir un òrgan que es va crear amb la intenció d’incidir en les decisions dels partits i del mateix Govern. Altres dirigents són més partidaris de contemporitzar, especialment amb el llenguatge que s’utilitza públicament, almenys fins que es tanqui la quadratura del cercle. «Aquí tots hem de sortir guanyant», assegura una altra primera espasa, que afegeix que el PSC ha adquirit ja un estatus com per ser per sobre de «ressentiments» i guanyar eleccions contra rivals lliures de motxilles judicials.

Al carrer de Pallars es dona per descomptat que, junt amb l’amnistia, hi acabarà havent un pacte sobre recursos i infraestructures que pot ser «històric» i que Illa aspira a poder gestionar aconseguint la presidència de la Generalitat en els comicis catalans, que, com a molt tard, se celebraran el febrer del 2025. Malgrat les dificultats i discrepàncies sobre el com, el quant i el quan, admeten que el traspàs de Rodalies és en el podi de les concessions que estan en dansa, així com qüestions sobre el finançament, dues carpetes que, de la mà de l’amnistia, consideren que poden tornar a enviar la reivindicació de l’autodeterminació a la cantonada on era fins que es va començar a disparar a partir del 2010.