Els Comuns reclamen al Govern que unifiqui les dues zones tensionades

El partit que lidera Albiach vol evitar que hi hagi diferents «interpretacions» sobre grans tenidors / ERC atribueix la diferenciació d’àrees a "llacunes" de la llei estatal d’habitatge

Els Comuns reclamen al Govern que unifiqui les dues zones tensionades
2
Es llegeix en minuts
Carlota Camps
Carlota Camps

Redactora especialitzada en Parlament i política catalana

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La resposta del Govern als notaris catalans sobre quants pisos et converteixen en un gran tenidor a Catalunya, avançada per EL PERIÓDICO, ha generat enrenou polític. Segons l’Executiu, a efectes fiscals, adquireixen aquesta condició els propietaris de cinc immobles o més en una mateixa zona tensionada. El matís d’"en una mateixa zona" és important perquè actualment hi ha dues àrees: una primera que agrupa 140 municipis, incloent-hi l’àrea metropolitana de Barcelona i altres àrees urbanes amb forta pressió del lloguer, i una segona amb 131 municipis addicionals. Per tant, tenir tres vivendes a la primera zona i dues a la segona evita el recàrrec fiscal, al no arribar al mínim exigit en una mateixa àrea.

Els Comuns, que han fet de la vivenda el seu principal cavall de batalla en les negociacions amb el Govern, no comparteixen aquesta "interpretació". Així doncs, fonts del partit consultades per aquest diari defensen que s’haurien de considerar grans tenidors tots els propietaris que tinguin més de cinc pisos, "independentment de la zona tensionada on siguin les vivendes". Davant d’aquesta situació, el partit liderat per Jéssica Albiach ja ha reclamat una rectificació al Govern. "Aquesta situació desvirtua el sentit legislatiu", adverteixen des dels Comuns, que exigeixen al Govern rectificar els criteris o bé "unificar" les dues zones durant "la renovació de les zones tensionades per als pròxims tres anys, que correspon portar a terme realitzar aquest any".

Simplement una ampliació

ERC, per la seva banda, atribueix aquesta diferenciació geogràfica a "llacunes" de la llei estatal d’habitatge. "Hem criticat en diverses ocasions la manera en què està feta la llei i que això impliqui dues zones tensionades", manifesten fonts dels republicans, que recorden que la seva voluntat era que els 131 municipis que es van afegir posteriorment com a localitats amb dificultats habitacionals fossin considerats "una ampliació de la primera zona, i no una nova zona". "Això evitaria un dels buits de la llei que, com aquest, alguns grans propietaris aprofiten per fer picaresca i continuar enriquint-se desmesuradament a costa d’un dret com és la vivenda", rematen.

La CUP també considera la diferenciació contrària "al sentit comú" i, a més, demana que es declari zona tensionada "tot Catalunya". "El dret a la vivenda està en crisi en el conjunt del país, tot i que s’expressi de formes diferents, des de la Seu d’Urgell fins a les Terres de l’Ebre", va assenyalar la diputada Laure Vega en declaracions a EL PERIÓDICO .

Notícies relacionades

La diputada de Junts Judith Toronjo també va criticar Salvador Illa, però per motius diferents. "Ens trobem una vegada més amb els canvis de rumb del Govern, que legisla a força de titulars per satisfer les majories del tripartit, però sense una estratègia real per resoldre el problema de la vivenda", va expressar l’encarregada de la qüestió habitacional a aquest diari. Per als postconvergents, l’Executiu "desdibuixa el concepte de gran tenidor" a l’equiparar "petits i mitjans propietaris amb grans actors del mercat". El partit va denunciar que "es trasllada la responsabilitat de les polítiques socials als particulars" per no "assumir-la des de l’Administració".

"El Govern insisteix en mesures intervencionistes i erràtiques, sense abordar les causes estructurals que no són d’altres que la falta d’oferta, l’excés de burocràcia i l’absència d’incentius fiscals. Molta propaganda i cap solució per garantir l’accés a la vivenda", va acabar rematant la parlamentària, que va considerar les mesures d’Illa en habitatge "intervencionistes i erràtiques".