El PSOE i Sumar ja exploren el repartiment de ministeris Díaz reclama quatre carteres, entre les quals Sanitat

Fonts dels dos partits coincideixen en on es troba situada la discussió ara mateix. Si bé els equips negociadors no han entrat extensament en la matèria del repartiment ministerial, el soci minoritari sí que ha traslladat als socialistes una proposta, per la qual ha plantejat ostentar quatre ministeris. 

En l’actual Govern, ara en funcions, Unides Podem té cinc carteres. Però hi ha dues circumstàncies que juguen en contra que Sumar mantingui aquesta xifra. D’una banda, va obtenir en les recents eleccions generals 31 escons, quatre menys dels que va aconseguir fa quatre anys la candidatura encapçalada llavors per Iglesias. Però sobretot pesarà la reducció de la xifra de ministeris en el pròxim Executiu. Seran, en principi, menys que els 22 actuals. 

Sumar busca mantenir en el seu poder el Ministeri de Treball, amb la mateixa Díaz al capdavant, i les dues ales del Govern donen per fet que Sánchez acceptarà sense problemes aquesta petició. També s’assumeix en les dues parts que conservaran Drets Socials, ara dirigit perIone Belarra, de Podem, i on la líder de Sumar vol situar de ministre Nacho Álvarez, actual secretari d’Estat del mateix departament. Al partit de Yolanda Díaz, a consultes d’aquest mitjà, asseguren que s’estan centrant els esforços en l’acord sobre el programa, mentre que no donen per iniciades les negociacions sobre l’organigrama de Govern.

El retorn d’Igualtat

Més dificultats hi haurà a l’hora de conservar Igualtat, ara liderat per Irene Montero, que no repetirà com a ministra malgrat les pressions de Podem per situar el seu principal referent. Els socialistes ja han advertit que volen que aquesta cartera torni a les seves mans, i Díaz no descarta donar aquesta batalla, tot i que dependrà de com quedi el repartiment de la resta de l’organigrama de Govern. 

Sumar s’ha mostrat interessat a disposar de dues matèries més: ha demanat al PSOE que Sanitat i Vivenda estiguin sota el seu paraigua, al ser dues matèries especialment sensibles per a dos dels seus principals aliats, com són Més Madrid i els comuns. Els socialistes, en una negociació encara incipient, no descarten per complet cedir la primera d’aquestes dues carteres al seu soci minoritari. 

El lloc estaria fet a la mesura deMónica García, líder de l’oposició a Isabel Díaz Ayuso a l’Assemblea de Madrid. La dirigent de Més Madrid ha mostrat interès a dirigir aquesta àrea, després del suport total que ha brindat a Díaz des del seu llançament en solitari. Aquest suport no es va veure correspost en el repartiment de llocs al Congrés, on van quedar sense representació pròpia davant altres forces com Compromís o els comuns. Una carència que ara volen veure compensada al Consell de Ministres. 

Sanitat és un ministeri amb escasses competències, perquè la majoria estan transferides a les comunitats, i excepte en casos extraordinaris com la pandèmia de covid, sol estar allunyada del focus. El departament pot comportar un alt desgast, al tenir en contra la majoria de territoris. Després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig, que van implicar un enorme tomb de poder, el PP governa en 11 de les 17 comunitats, així com a Ceuta i Melilla. El pròxim ministre, si hi ha Govern d’esquerres, no tindrà davant de si una gestió senzilla.

Reticències a Vivenda

Els col·laboradors de Sánchez es mostren molt més reticents a l’hora de cedir competències en matèria de Vivenda, que en l’actualitat es troba dins del Ministeri de Transports, i que Díaz aspira a elevar a la categoria de ministeri perquè estigui liderat perAda Colau, que durant la seva etapa a l’alcaldia de Barcelona va donar especial importància a aquesta matèria. El destí final de la regidora i la seva entrada o no al Govern anirà en paral·lel al desenllaç del Govern local de Barcelona, on Jaume Collbonipodria donar entrada als Comuns. 

A Sumar no són ingenus respecte als dubtes del PSOE a cedir en Vivenda. Es tracta d’una matèria molt sensible, amb importantíssimes conseqüències econòmiques i que va provocar en la legislatura passada contínues friccions amb Unides Podem, fins a l’aprovació de la primera llei integral. Per això el soci minoritari de Govern prioritza el contingut –Vivenda– sobre el continent –el fet que sigui un ministeri–, i s’obre també al fet que puguin tenir aquestes competències mitjançant una secretaria d’Estat.  

Sumar ha proposat posar en pràctica una fórmula mixta de Govern, ja feta servir a la Comunitat Valenciana abans del 28M, amb càrrecs de diferent color convivint en un mateix ministeri. En aquest sentit s’emmarca també una altra de les seves peticions, la de gestionar l’àrea de Descarbonització Industrial. La coalició que lidera Díaz vol tenir pes en la lluita contra el canvi climàtic. Es tracta, no obstant, d’una carpeta que depèn del Ministeri de Transició Ecològica, dirigit per Teresa Ribera, la vicepresidenta tercera, que compta amb enormes possibilitats de seguir al seu lloc al nou Executiu, si finalment tira endavant. Així que Descarbonització Industrial podria ser una secretaria d’Estat, però el moviment implicaria que hi hagués departaments mixtos. Els socialistes, de moment, descarten aquesta possibilitat. 

La discussió del programa

I en paral·lel discorre la negociació programàtica, amb els eixos d’actuació del pròxim Executiu. Sumar ja s’ha queixat que aquestes converses van més lentes del que caldria. Aquesta setmana s’han reactivat els contactes en aquesta matèria, després de setmanes pràcticament congelats, i ja hi ha alguns punts de trobada. «Ho hem deixat per al final, prioritzant la negociació amb els nacionalistes i independentistes, perquè l’acord amb Díaz és molt més senzill», contesten al PSOE. 

Notícies relacionades

ERC i Junts pacten condicionar la investidura de Sánchez a avenços cap a un referèndum

El jutge Puente denega l’autorització perquè Ábalos assisteixi a la comissió Koldo al Senat com va demanar el PP

A Sumar temen que aquesta cronologia els resti poder negociador, i que els temps estrenyin el seu marge després que els socialistes hagin negociat amb la resta de forces. L’obsessió a les files de Díaz passa ara per aconseguir un acord ambiciós i la concreció més gran possible per poder exigir després el compliment dels punts. 

El 2019, el document de coalició recollia amb detall una sèrie de propostes, i el risc per Sumar és en aquesta ocasió la falta de concreció, convençuts que el PSOE buscarà compromisos abstractes que no suposin un lligam, com va passar en l’anterior legislatura. El repte per a Díaz consistirà precisament a intentar revertir aquest extrem.