Negociacions de Govern

Mónica García i Ada Colau, les ‘ministrables’ de Yolanda Díaz per entrar al Govern

La líder de Més Madrid ocuparia la cartera de Sanitat mentre que Colau és l’opció ambivalent, i es considera per a Vivenda, Igualtat o Drets Socials

Mónica García i Ada Colau, les ‘ministrables’ de Yolanda Díaz per entrar al Govern

CARLOS LUJÁN

4
Es llegeix en minuts
Ana Cabanillas

Yolanda Díaz ja té candidats per integrar l’eventual Govern de coalició. I entre ells, dues de les figures polítiques més pròximes a la dirigent com són la líder de Més Madrid, Mónica García, i l’exalcaldessa de Barcelona i líder dels Comuns, Ada Colau. La vicepresidenta en funcions vol al Consell de Ministres aquests dos perfils, que l’han recolzat des del començament de la seva etapa en solitari, que van ser en el primer acte de Díaz a València, fa ara dos anys, i la van acompanyar en el llançament de Sumar a l’abril. Les negociacions amb el PSOE, encara en fase preliminar, decidiran la composició definitiva de les puntes de coixí que en el dia d’avui és el repartiment de ministeris.

Sumar ha reclamat quatre àrees de Govern, una menys de les que té actualment Unides Podem, a causa de la reducció de carteres. Dues d’aquestes estan més o menys assegurades, com és el cas del Ministeri de Treball, que seguirà en mans de Yolanda Díaz, i de Drets Socials, ara ocupada per Ione Belarra i amb Nacho Álvarez, actual secretari d’Estat del mateix departament, com a principal candidat per succeir-la.

La resta de matèries que han traslladat al PSOE estan pendents de les negociacions, que la setmana passada van avançar en el terreny programàtic però que encara són inicials quant a organigrama de Govern. Els de Díaz donen per segur que obtindran tres ministeris, però avancen que buscaran comptar amb un quart, plantejant diferents opcions possibles.

Entre els assumptes més difícils d’abordar en les negociacions hi ha el Ministeri d’Igualtat, sobre el qual encara s’ha de lliurar la batalla després que els socialistes hagin mostrat interès a recuperar aquesta cartera després de rebutjar que hi continuï al capdavant Irene Montero.

La coalició d’esquerres vol mantenir aquest baluard, especialment simbòlic en l’esquerra, al considerar que un perfil socialista podria suposar un retrocés en matèria feminista. La insistència de Yolanda Díaz per mantenir aquest departament també jugarà una carta en les converses per encaixar la resta del puzle de Govern.

Sanitat, per a García

Un dels ministeris que Yolanda Díaz vol incorporar a la quota de Sumar és Sanitat, ara en mans dels socialistes. Aquest departament té escasses competències, a l’estar transferides a les comunitats autònomes, i al PSOE no es tanquen a aquesta cessió, que recauria sobre la líder de Més Madrid, Mónica García. La dirigent, líder d’oposició a Isabel Díaz Ayuso a l’Assemblea de Madrid, ha centrat gran part del seu discurs en l’àmbit sanitari, i ha obert un front per aquest assumpte a l’Executiu regional.

Metge de professió i amb projecció nacional, García guarda bona sintonia amb Díaz. Les dirigents van abordar la possibilitat que la madrilenya ocupés aquesta cartera en una reunió fa dues setmanes, el 19 de setembre, al Ministeri de Treball. La gallega és favorable a aquesta opció, al valorar positivament el perfil de la madrilenya, tot i que la seva designació queda a expenses del repartiment final de ministeris.

La petició de Més Madrid arriba en un context molt concret, després de dos anys donant suport incondicionalment a la gallega, i després de quedar fora del repartiment de representacions al Congrés dels Diputats. Una situació que ara volen veure compensada en l’organigrama de Govern.

En els últims dies, Mónica García ja ha defensat la necessitat d’«eixamplar» l’organització i ampliar el seu àmbit d’influència en tot el territori nacional. Una tasca per a la qual s’ha compromès «en primera persona». «Anem a més per continuar sent aquest referent de progrés a Madrid i aquest referent de progrés a Espanya», va apuntar García en l’obertura del Congrés de Més Madrid divendres, on va mostrar la intenció de «defensar els interessos dels madrilenys alhora que posem l’espatlla en primera persona pel nostre país». L’afirmació cobra especial sentit al tractar-se de la principal candidata de Yolanda Díaz per liderar la cartera de Sanitat.

Vivenda i ecologisme

Una altra de les àrees que Yolanda Díaz vol per a Sumar al Consell de Ministres és vivenda, una competència ara integrada a Transports, i que vol elevar a la categoria de ministeri per posar-hi al capdavant Ada Colau, una de les seves principals valedores polítiques, que ha posat la seva organització, els Comuns, al servei del projecte de la gallega. Aquest departament, tot i que té un alt nivell simbòlic, també tindria escasses competències, que podrien suplir-se incloent-hi àrees verdes, relatives a l’eficiència energètica o sostenibilitat. Aquest apèndix donaria sortida a una de les prioritats programàtiques de Sumar, com és l’ecologisme.

No debades els de Díaz han reclamat una àrea de Descarbonització, en forma de secretaria d’Estat al Ministeri de Transició Energètica de Teresa Ribera, tot i que admeten que la fórmula mixta de Govern –amb càrrecs de diferents partits convivint en un mateix ministeri– és un extrem que el PSOE és reticent a acceptar. Per tant, seria a Vivenda on podrien adscriure’s les competències verdes que reclama Sumar.

Ada Colau és un perfil ambivalent que bé podria dirigir l’àrea de Vivenda, com Igualtat o Drets Socials

Notícies relacionades

Colau és una de les figures que la vicepresidenta segona vol portar a Madrid, i la considera una figura ambivalent, que encaixaria a la perfecció en matèria de vivenda, però que també és una opció ferma per ocupar altres àrees com ara Igualtat o Drets Socials, aquesta última en cas de declinar la primera opció de Nacho Álvarez, que ha mostrat la seva intenció de deixar la política.

El destí de Colau, no obstant, dependrà en bona mesura dels pròxims passos en la política barcelonina, en què l’actual alcalde Jaume Collboni pot donar entrada als Comuns al govern local; unes negociacions que es produeixen en paral·lel a les converses amb el PSOE a escala nacional.