La governabilitat d’Espanya
El PSOE busca lligar els pressupostos a la investidura i Junts s’obre a fer el pas
El PSOE no vol que l’hipotètic pacte amb els partits catalans i bascos per reelegir Pedro Sánchez es quedi només en això. Mentre es preparen per reeditar la coalició, aquesta vegada amb Sumar, els socialistes busquen que l’acord vagi més enllà i inclogui també projectes tan rellevants com els pressupostos generals de l’Estat de l’any que ve i a poder ser dels següents. Ja han fet arribar el missatge als seus socis potencials, de qui depèn la continuïtat del president en funcions: ERC, Junts per Catalunya, EH Bildu, el PNB i el BNG. De moment, els postconvergents, malgrat les dures declaracions de Carles Puigdemont, assenyalen que estan disposats a explorar un escenari d’aquest tipus, que convertiria el pacte d’investidura en un gairebé de legislatura. Els republicans volen que l’acord per a la reelecció del candidat socialista tingui també una important part econòmica que inclogui tant els recursos per a un traspàs integral de Rodalies com una millora substancial del finançament, però encara no aclareixen si a través d’un pacte pressupostari o amb acords al marge.
«Volem presentar els pressupostos del 2024 abans que acabi desembre. I si no hi ha temps, doncs després, però que l’any que ve tingui els seus propis comptes públics, no una pròrroga de les del 2023. Ja hi estem treballant», explica un alt càrrec del PSOE al cas de les negociacions amb el nacionalisme i independentisme català i basc.
Malgrat la seva confiança en les possibilitats que Sánchez acabi sent investit, els socialistes admeten que la legislatura, si finalment es posa a caminar, no serà gaire productiva en termes legislatius. Sánchez sol dir que en el nou Congrés hi ha una «majoria parlamentària progressista», però el cert, reconeixen en el seu entorn, és que ni Junts ni el PNB són d’esquerres. Si s’allunya el perill de repetició electoral, i donant per descomptat el ‘no’ a tot del PP i Vox, qualsevol iniciativa passarà pels postconvergents.
Durant la legislatura passada, el PSOE va treure pit de la seva capacitat per tirar endavant normes al Congrés. N’hi va haver 215 d’aprovades: 118 lleis, 96 reials decrets i un reial decret legislatiu. Aquesta vegada, si hi ha pacte d’investidura, els col·laboradors de Sánchez assumeixen que el balanç serà molt menor. Però no ho veuen tan difícil amb els pressupostos dels pròxims anys. Al cap i a la fi, diuen, «es tracta de diners».
La disposició de Puigdemont
Fonts de Junts confirmen que els pressupostos podrien formar part de l’acord. Els postconvergents estan disposats a abordar també aquesta negociació. Durant la seva conferència des de Brussel·les el 5 de setembre, en la que va establir les bases de l’actitud del seu partit davant la complexa governabilitat d’Espanya, Puigdemont es va referir als comptes públics al capítol de les reivindicacions d’autogovern. L’Executiu central, va dir, «no executa mai els pressupostos aprovats per a Catalunya». L’afirmació incorpora ja una evidència: hi ha d’haver pressupostos. És una de les qüestions que Junts té al cap davant l’hipotètic pacte, que aniria més enllà de la investidura i tindria un marc d’aplicació de tota la legislatura.
¿Com es materialitzaria aquest acord pressupostari? La clau, continuen en la direcció de Junts, passa per les anomenades «dues carpetes». Puigdemont vol que durant els quatre anys, una vegada aprovada l’amnistia, s’abordi, d’una banda, l’autodeterminació –l’anomenat problema polític de fons de Catalunya– i, d’una altra, les qüestions d’autogovern. I en aquesta segona carpeta també estaria inclosa la millora del finançament. Allà és on uns Pressupostos de l’Estat amb inversió notable a Catalunya formen part de l’equació del pacte amb el PSOE.
ERC, mentrestant, ve d’aprovar els últims tres pressupostos generals de l’Estat per un pacte no escrit pel qual els republicans donaven estabilitat al Govern mentre Sánchez tirava endavant els indults i la derogació de la sedició. Que ara es repeteixi el mateix esquema cal veure-ho, però els republicans en els pròxims dies llançaran una ofensiva per abordar la part econòmica del pacte. Com que fa dies que donen per descomptat que l’amnistia serà una realitat, ara centraran les seves peticions en el traspàs integral de Rodalies i en una millora de recursos per pal·liar el dèficit fiscal. El que encara està obert és si voldran que la part econòmica es canalitzi a través dels pressupostos, ja que hi hauria altres mecanismes com les transferències directes o les ‘encomandes’ de gestió.
La velocitat
La negociació del PSOE amb l’independentisme català s’accelerarà a partir de divendres vinent, una vegada fracassi definitivament l’intent d’Alberto Núñez Feijóo d’arribar a la Moncloa. Els socialistes tenen de límit temporal fins al 27 de novembre, moment en què es convocarien automàticament eleccions si Sánchez no ha sigut investit. No depenen només de si mateixos, i estan disposats a concedir temps als seus socis (sobretot a Junts, el partit més reticent a pactar), però volen que tot vagi de pressa. Intentaran que la investidura del seu líder tingui lloc a l’octubre.
Però per a això fa falta arribar a un complex pacte amb diversos actors que té en l’amnistia del procés la seva principal pedra de toc. Dues són les qüestions que ara mateix discuteixen el PSOE i Junts: la renúncia de Puigdemont a la unilateralitat, que els socialistes posen com a condició, i la possibilitat que la norma, que no inclourà la paraula ‘amnistia’, hagi entrat en vigor abans de la reelecció de Sánchez. Els col·laboradors del president insisteixen que alguna cosa així és «inviable» i deixen l’aprovació de la polèmica llei per a després.
Mentrestant, el president en funcions obre cada vegada més la porta a una mesura d’aquest tipus, malgrat les fortes crítiques internes que ha rebut, sobretot per part de la vella guàrdia socialista. «Seré coherent amb la política de normalització i estabilització a Catalunya. I estic dient molt», va assenyalar dimecres passat a Nova York, després de participar en l’Assemblea General de les Nacions Unides. Només quan el Rei l’hagi designat candidat, va afegir, parlarà amb «total franquesa».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Investidura Carles Puigdemont PSOE Pressupostos Generals de l'Estat Govern Pedro Sánchez Junts per Catalunya
- A BCN li queden sis grans vies asfaltades per «humanitzar»
- Salut a la tercera edat La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits
- Catalunya té en marxa projectes urbanístics en zones inundables
- Novetat editorial Una tragicomèdia beneïda sense voler per Errejón
- Clam dels alcaldes pels seus municipis "oblidats"
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- José Luis Duran: "Per a una empresa, pagar el que li suposa una FP dual intensiva és ‘peccata minuta’"
- El Govern català revisarà els indicadors perquè els pacients "estiguin ben atesos"
- Salut emplaça a diagnosticar trastorns mentals greus
- Muntanyisme Mor un senderista de l’Hospitalet a l’entorn del cim Castell d’Acher