La Generalitat desafia Vox i augmenta les ajudes a entitats que fomenten el català a l’Aragó, València i les Balears

Els comptes de la Generalitat, pactats pel PSC, ERC i els Comuns, reserven 2,1 milions d’euros per a aquest assumpte. Un milió d’euros per a entitats de la Comunitat Valenciana, 710.000 euros per a entitats de les Illes Balears, 70.000 per a organitzacions d’Aragó i 300.000 per a l’Alguer. Els anteriors comptes aprovats, el 2023, ja tenien partides per al català destinades a València i les illes, però és la primera vegada que inclouen partides per a Aragó i la ciutat italiana.

La llei pressupostària no inclou la motivació política d’aquests fons, però sí que va quedar reflectida en l’acord que van firmar dimarts el Govern i ERC. En un dels apartats d’aquell document es recollia que es destinarien ajuts «al suport i impuls de la llengua a la resta del domini lingüístic del català», és a dir, més enllà de Catalunya. Unes ajudes pensades per fer front a «un moment de grans dificultats per les polítiques reaccionàries de determinats governs autonòmics». Governs del PP i Vox.

Fonts d’Esquerra Republicana consultades per EL PERIÓDICO reivindiquen que els comptes «tripliquen les ajudes» a les entitats que fomenten la llengua «a la nació completa», és a dir als territoris amb presència del català. Afegeixen que es tracta d’una «obligació» davant «l’amenaça» que pesa contra «la llengua i la cultura catalana» en aquestes zones.

D’Acció Cultural a Plataforma per la Llengua

La destinació dels fons al País Valencià inclou 10 receptors entre entitats culturals, fundacions i mitjans de comunicació. Les que rebran més diners són Acció Cultural del País Valencià (300.000 euros); Escola Valenciana (150.000) i la Fundació Francesc Eiximenis (150.000). A les Balears s’han elegit un total de set, d’entre les quals destaquen Obra Cultural Balear (300.000); Joves de Mallorca per la Llengua (100.00) i el GOB (100.000).

Les grans novetats, però, són a la destinació de la resta de les partides. A l’Aragó es repartiran les ajudes entre l’Associació Cultural del Matarranya (50.000 euros) i el Centre d’Estudis Ribagorçans (20.000). A l’Alguer seran 150.000 euros per a l’Obra Cultural de l’Alguer i 150.000 més per a Plataforma per la Llengua l’Alguer.

En resposta al pacte d’investidura

El pacte pressupostari català busca exercir de contrapès al pacte d’investidura que van firmar a l’abril el PP i Vox a l’Aragó que, en el seu apartat número 12, incloïa l’objectiu de «lliure Aragó de la imposició del català» a través d’una reforma de la llei autonòmica del Patrimoni Cultural Aragonès. És la norma que, a l’article 4, recull que «l’aragonès i el català a l’Aragó» són les «modalitats lingüístiques pròpies» d’aquesta comunitat.

Notícies relacionades

L’UCO detalla que Begoña Gómez va fer pagaments «des de la seva esfera personal» per al desenvolupament del software de la càtedra que codirigia a la Complutense

Sumar proposa una «trobada estatal de les esquerres» a la tardor i demana a Rufián que concreti la seva proposta

Aquest pacte també va incloure la voluntat de suprimir «l’Institut Aragonès del Català» i la derogació o reforma de «lleis ideològiques». Aquest institut és un òrgan de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua encarregat de la normativa vigent del català i la seva aplicació adaptada «a la realitat aragonesa». Entre les seves competències hi ha la d’«estimular l’ús, l’ensenyament i la difusió del català a l’Aragó».

El Govern de Pedro Sánchez també va anunciar a principis de mes ajuts al català i a l’aragonès per contrarestar PP i Vox. El Ministeri de Cultura va comunicar que finançaria amb 100.000 euros l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua per fer promoció lingüística, el doble que el 2025. L’objectiu és fer front a la «desprotecció de les llengües minoritàries» i conservar «la riquesa cultural i la pluralitat lingüística». «Les llengües no s’han de perseguir ni esborrar, s’han de protegir i fer créixer», va exposar el ministre Ernest Urtasun.