Junts força que el Parlament proclami «la falta de confiança» en el Govern de Pere Aragonès

Junts per Catalunya presentarà una proposta de resolució en el debat de política general del Parlament en la qual, segons el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, pretén que la Cambra ratifiqui «que persisteix la falta de confiança d’una majoria parlamentària en relació amb l’actual Govern de la Generalitat, presidit pel president Pere Aragonès». El text afegeix que això genera «debilitat, inestabilitat i falta de previsió per afrontar els reptes que té Catalunya». Aquestes iniciatives parlamentàries es votaran divendres a l’hemicicle.

Amnistia i autodeterminació

Aquesta és la primera resolució de Junts, que també posarà a votació –si no canvia els seus textos a última hora a causa de les negociacions entre partits– les seves condicions de fons per a un eventual suport al PSOE en la investidura de Pedro Sánchez: amnistia, autodeterminació i oficialitat del català a la Unió Europea (UE).

Sobre l’amnistia, Junts que reclama que suposi «l’abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l’independentisme» i deixi clar que aquest moviment «és igual de democràtic i legítim que qualsevol opció política», així com que representi un compromís per «resoldre des de la política un conflicte de caràcter polític i no des del poder judicial».

En relació amb l’autodeterminació, Junts demana en la seva resolució «el reconeixement nacional de Catalunya i, per tant, el seu dret a l’autodeterminació» com a «via democràtica per resoldre el conflicte» amb els únics límits dels «acords i tractats internacionals que fan referència a drets humans (individuals i col·lectius) i a llibertats fonamentals».

El text de Junts burxa en un reconeixement de l’1-O i «en conseqüència, el mandat del poble de Catalunya que va sorgir del referèndum només podrà ser substituït per un referèndum acordat amb l’Estat, si hi ha voluntat política per assumir-ho».

Català a la UE: 24 d’octubre

La postconvergència també sotmet a votació una altra de les seves condicions per a un eventual acord amb el PSOE: l’oficialitat del català a la UE, per la qual considera «imprescindible que el 24 d’octubre es porti a terme la votació i aprovació sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea».

També reclama al Govern que compleixi amb l’Estatut en el seu article 6.3 sobre «el reconeixement de l’oficialitat del català a la UE i la presència i utilització del català en els organismes internacionals i els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic».

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

Afegeixen una advertència, respecte al no reconeixement oficial del català en les institucions europees, que suposaria «un greuge comparatiu per als catalanoparlants en relació amb la resta de parlants de les llengües oficials de la UE».

Reclamacions i crítiques al Govern

Junts exigeix en les seves resolucions, a més, el traspàs de les competències sobre la xarxa ferroviària de Rodalies, el suport a l’esport femení i el rebuig de les «violències masclistes» al món esportiu. També recull reclamacions en relació amb la lluita contra la sequera, la simplificació administrativa, l’energia renovable, una rebaixa d’impostos de l’IRPF (rebaixar el tram autonòmic del 10,5% al 10%) i deflactar tots els trams un 3,5%, entre altres qüestions.