¿Qui es pot beneficiar de l’amnistia que ERC i Junts negocien amb el PSOE?

A l’espera de la seva promulgació definitiva –si finalment aquesta és la via elegida–, la proposta d’amnistia que van presentar ERC i Junts el 2021 incloïa tot acte «d’intencionalitat política, sigui quin sigui el seu resultat, tipificat com a delicte o com a conducta administrativament punible, fet des de l’1 de gener del 2013» fins a la promulgació de la mateixa llei.

Això incloïa «qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, favor, promoció, execució i celebració» de la consulta del 9-N –per la qual van ser condemnats l’expresident català Artur Mas i els ‘exconsellers’Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega, tant penalment com en el Tribunal de Comptes– i del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, «així com els actes de protesta a la via pública que, a fi de defensar les esmentades consultes o criticar l’actuació de les autoritats governamentals o jurisdiccionals, hagin sigut enjudiciats penalment o administrativament des de la data de l’esmentat referèndum».

Amb aquestes premisses les següents són les causes que, sigui quin sigui el moment processal en què es trobin, haurien de ser arxivades en cas que s’acabés aprovant una amnistia del procés en els mateixos termes:

Els primers beneficiats de la promulgació d’una amnistia serien els condemnats pel Suprem a penes de fins a 13 anys de presó, amb el president d’ERC, Oriol Junqueras, al capdavant. També els fugits per no enfrontar-se a aquest procediment judicial encapçalats per l’expresident Carles Puigdemont. Tot i que els primers van ser indultats de les penes de presó, continuen complint la inhabilitació a què se’ls va condemnar, a l’entendre l’alt tribunal, que, malgrat la reforma penal, que va derogar la sedició i va modificar la malversació, continuen sent autors d’aquest últim delicte en la seva modalitat més greu. En cas que la seva actuació fos amnistiada, Puigdemont i els exconsellers que el van acompanyar a Bèlgica podrien tornar a Espanya sense cap risc a ser detinguts, ja que ja no podrien ser castigats penalment.

Les que han regularitzat la seva situació, com la consellera Meritxell Serret, ja condemnada a un any de presó, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, pendent de judici per desobediència, també veurien automàticament anul·lats els procediments en contra seu. El mateix passaria amb Clara Ponsatí.

Estan pendents de judici els diputats d’ERC al Parlament Josep Maria Jové i Lluis Salvadó pel seu paper en els preparatius del referèndum unilateral de l’1-O. S’enfronten a una petició fiscal de set i sis anys i tres mesos de presó, respectivament. Aquestes indagacions deriven de la causa oberta contra ex alts càrrecs de la Generalitat, procediment que es va retardar a l’incloure la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, tot i que a ella només se li imputa desobediència per presumptament «desatendre els mandats del Tribunal Constitucional».

Per l’organització de l’1-O hi ha 28 ex alts càrrecs de la Generalitat i empresaris imputats. Entre ells es troben la que era presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuals (CCMA); els exdirectors de TV-3 i Catalunya Ràdio Vicenç Sanchis i Saül Gordillo; el que va ser delegat del Govern davant la UE Amadeu Altafaj i l’exsecretari del Diplocat Albert Royo. L’amnistia suposaria l’arxiu d’aquests procediments.

On s’acumula el nombre més gran d’imputats és en els diferents procediments oberts pels aldarulls amb què va ser rebuda la sentència del Suprem d’octubre del 2019. Els dos procediments més importants són els seguits a l’Audiència Nacional. Un s’adreça contra una presumpta cèl·lula dels Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) a què s’imputa terrorisme i la possibilitat de preparar substàncies explosives. L’altra és la de Tsunami Democràtic, en la que està previst que a la tornada del període estival es concreti qui està imputat i quin tribunal s’ha de fer càrrec de les indagacions. Entre els quals la Guàrdia Civil situa a la seva cúpula la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que espera que s’aclareixi la seva situació judicial en aquest procediment per tornar a Espanya.

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

El judici contra l’expresident català Carles Puigdemont i uns altres 34 encausats al Tribunal de Comptes està previst per al 17 de novembre. En ell s’enfronten al pagament de 3,4 milions d’euros que, en cas de condemna, serien tornats a la Generalitat, per l’1-O i l’acció exterior del Govern. La quantitat, abonada amb fons de l’Institut Català de Finances  (ICF), s’hauria de donar per saldada en cas d’amnistia. Els condemnats pel 9-N al seu dia podrien recuperar els béns que van aportar per cobrir la quantitat que se’ls va ordenar rescabalar per sentència.

A més dels independentistes encausats pel procés, hi ha gairebé mig centenar d’agents imputats per la seva actuació l’1-O per intentar impedir la votació. La llei d’amnistia podria suposar també el final d’aquests procediments, en funció dels termes en què sigui redactada finalment. La dictada el 1977, en la transició de la dictadura franquista a la democràcia, va impedir perseguir judicialment els policies acusats de tortures per víctimes del franquisme.