L’Atlètic Lleida, el club amb múscul de la Terra Ferma

"És evident que només hi pot haver un club a la ciutat. I el nostre projecte és ambiciós. Volem revitalitzar el futbol a Lleida i arribar al futbol professional. I això només es pot fer lliure de deutes, sense rèmores". Néstor Gutiérrez és el vicepresident de l’Atlètic Lleida i l’aglutinador d’unes 40 empreses de la província, grans i petites, que s’han vinculat al club de Segona RFEF, rival avui de l’Espanyol en l’eliminatòria de la Copa del Rei (21.00, Movistar).

A la Terra Ferma, habituada els últims anys a pèssimes gestions del seu principal club de futbol, s’obre pas una entitat amb contestació social. És un club musculat per empresaris potents, de Sorigué, Vall Companys, Atlas Energia o Alier, per esmentar alguns noms. Llueix, a més, Ebro com a patrocinador de la samarreta, el mateix de la selecció espanyola de futbol. A l’altre costat del ring, l’hereu emocional de la UE Lleida, enterrat el 2011, després convertit en Lleida Esportiu i ara en Lleida CF, que s’ha quedat molt magre, exsangüe per un deute inassumible i un concurs de creditors que pot acabar de sepultar-lo.

El Lleida CF és cuer en aquests moments a la Tercera RFEF, amb un sol gol en vuit partits. Deambula sostingut per un fil a l’espera del miracle. Expliquen que un kuwaitià va posar sobre la taula tres milions fa uns mesos. Amb un club amb cinc milions de deute, que algunes fonts eleven a nou, sobretot a Hisenda i la Seguretat Social, no n’hi havia ni per començar amb aquesta quantitat i l’oferta es va retirar. L’Atlètic Lleida, entrenat per l’exjugador del Barça Gabri Garcia, ha començat dubitatiu però el pressupost que té és dels alts de la Segona RFEF i hauria d’escalar unes quantes posicions.

El Lleida CF no sap com pot aixecar el cap, però compta amb un grup de penyes implicades que fan soroll, a les xarxes socials en particular, i que veuen l’Atlètic com un usurpador del seu espai, símbol de l’injuriat futbol modern, i han aconseguit agrupar-se entorn d’una animadversió. També han aconseguit incomodar l’Ajuntament socialista i han arrossegat ERC, que hi ha trobat una eina per a l’erosió política.

Una alternativa futbolística

L’origen de l’Atlètic Lleida, i per tant de la disputa, es remunta al 2019. Ho explica Néstor Gutiérrez. "Neix perquè llavors hi havia molta gent que creia que el Lleida desapareixeria. Com que era impossible adquirir-lo pel deute, vam pensar que era important que la ciutat tingués una alternativa futbolística per a quan la desaparició es consumés". Sisco Pujol, avui directiu del Barça, va oferir als empresaris un club d’Almacelles per començar a gatejar dins de la categoria de Primera Catalana.

José Carlos Monge, cap d’Esports del diari Segre, certifica que el Lleida de llavors era un caos, "amb conflictes i saraus constants". Apareix aleshores Luis Pereira, un empresari suís d’origen gallec que havia jugat uns quants partits en el Lleida a principis dels anys 80 i es genera un clima d’esperança. La massa social es reactiva. Però la realitat econòmica és dura com el ciment. "Pereira semblava la solució. Ho va intentar, i cal donar-li les gràcies per haver-ho fet, però no ho va aconseguir", explica Monge.

Hi va haver infinitat de reunions entre el grup d’empresaris lleidatans i el suís, però no van arribar enlloc. "Amb la irrupció de Pereira –recorda Gutiérrez– es va produir un canvi de dinàmica. Entra decidit i ho fa bé. Però els seus problemes econòmics afloren i nosaltres, que estàvem oberts a unir-nos o a col·laborar, entenem que no podem contaminar un club net com el nostre amb un altre d’endeutat, perquè el deute en el món del futbol et mata, i encara més quan és amb Hisenda i la Seguretat Social".

Els governants de l’Atlètic Lleida, davant la nul·la entesa amb Pereira, van mirar d’escurçar terminis i van assumir la gestió del Badalona Futur a la Segona RFEF en el curs 23-24 amb vista a adquirir-lo. No va sortir bé, però. Es van quedar al llindar de l’ascens a la Primera RFEF i van agreujar l’enemistat amb bona part de l’afició de Lleida. Els dos clubs lleidatans s’enfrontaven en la mateixa categoria. "Gent de Lleida competint contra el Lleida. Allò va ser un error. Encara va encendre més els ànims", recorda Monge.

El vicepresident de l’Atlètic Lleida també reconeix l’equivocació. "Volíem ser alternativa, no competir. No es va entendre i nosaltres ho vam explicar malament. I no vam avaluar prou bé que el futbol és passió, és sentiment. I podem dir-ho perquè tots els que formem part de l’Atlètic hem sigut socis de la UE Lleida".

Al final, van optar per no executar la compra del Badalona Futur de Toni Freixa, l’excandidat a la presidència del Barça, i van fer un pas enrere. Van tornar a la Tercera RFEF amb l’Atlètic. El director esportiu Xavi Bartolo, exjugador de la UE Lleida, va escollir Gabri com a entrenador. I a l’estiu es va donar la circumstància que els impagaments van fer baixar el Lleida CF a la Tercera RFEF i l’Atlètic es va quedar la seva plaça a la Segona per gairebé 300.000 euros. Benzina a les brases.

L’ús del Camp d’Esports

Enmig de tot plegat, ha escalfat la pugna l’ús del Camp d’Esports, que és de propietat municipal. La falta de manteniment l’ha deixat en un estat sofert. L’Atlètic va pactar amb el Lleida CF un ús compartit per un import de 6.000 euros al mes. També l’utilitza l’AEM femení, però tots els costos són assumits pels empresaris, i la convivència és complicada.

El veterà periodista Antoni Laso creu que "la ciutat està dividida per un relat contaminat. S’ha creat un caldo de cultiu per part de Pereira i de gent a la qual s’ha donat protagonisme, que proclamen que els empresaris són millonetis, que si el poble salvarà el poble i històries d’aquest estil que han arrelat. Fins i tot a Bartolo li han dit de tot".

Notícies relacionades

Es trenca Pedri, es trenca el Barça

Vinícius demana perdó als companys i al club, però s’oblida de Xabi

Laso, que ja va narrar els partits del Lleida a Primera Divisió, apunta: "Ara que per fi s’han activat els empresaris potents de Lleida, no dic que els hàgim de tractar amb afecte, però almenys no els insultem. Que es gasten diners sense opció de retorn. I no ens enganyem: el futur és de l’Atlètic".

La relació entre els gestors de les dues entitats ara "no és dolenta", diu Gutiérrez, malgrat algun excés de gesticulació. El vicepresident de l’Atlètic Lleida, conciliador, valora l’exemple de l’afició del Lleida CF perquè, fins i tot en la situació en què està el club, "no han defallit". "Vol dir que a la ciutat hi ha un esperit futbolístic". La visita de l’Espanyol és vista com "una oportunitat històrica" per donar a conèixer el projecte. Els resultats al camp i als tribunals dictaran sentència del pols fratricida.