Nuria, l’escollida per Déu

Tampoc la verge de Núria, situada a la vall de Núria, Girona, ens podrà socórrer, tot i que els més creients potser disposen les seves esperances en Nurit, de l’hebreu o arameu, que significa, de la bíblia, l’escollida per Déu.

Doncs això, potser hauria de ser l’escollida per Déu la que en aquesta Espanya enfrontada acèrrimament pogués ajudar a restituir una veritat universal, que, si aspira a ser compartida per tots, hauria d’exhibir caràcters bíblics.

Nuria Ruiz Tobarra, 52 anys, titular del Jutjat d’Instrucció número 3 de Catarroja, ¿és la tocada per la gràcia de Déu per aconseguir-ho? Per descomptat, aquesta magistrada, ens diuen, no creu en aquesta gràcia, sinó en el treball pur i dur, pràcticament sense treva. Però la seva conducta escrupolosa, allunyada de qualsevol protagonisme, tan comú en l’Estat Judicial Espanyol (EJE), és el millor que ens ha pogut passar.

Hem dit aquí que acostumem a explicar-ho tot pels biaixos ideològics. I, potser, bona part dels nostres drames tenen un altre origen: la falta de professionalitat. Dit d’una altra manera: que ens sobra impostura i ens falta competència.

La jutge Nuria va assenyalar en una de les seves primeres resolucions, el 5 de desembre del 2024, quina seria l’hora de ruta de la seva investigació.

"En definitiva, si eren inevitables les morts esmentades", que es xifren en 229.

Tres mesos més tard, l’11 de març del 2025, la jutge Nuria ja feia un pas endavant, a l’imputar la consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso. Alhora, enviava la interlocutòria al president Carlos Mazón i li oferia acollir-se a l’article 118 bis de la llei d’enjudiciament criminal: declarar voluntàriament davant la jutge atesa la seva condició d’aforat.

Mazón va declinar fer-ho.

La jutge Nuria ja va exhibir la seva cautela i va procurar no investigar "indirectament" Mazón.

Per exemple: sol·licitar a la policia autonòmica, que escortava Mazón el 29 d’octubre del 2024, detalls sobre el que havia fet durant aquella jornada.

L’hi va sol·licitar una de les acusacions populars personades. Amb arguments raonables sobre la necessitat de conèixer els moviments de Mazón durant aquella jornada. Podem va elevar un escrit amb la petició. Però la jutge va rebutjar la petició. Elemental, perquè, va explicar, no tenia jurisdicció.

Sens dubte, la cura extrema no podia evitar les campanyes contra la seva instrucció, que, com les meigas, d’haver-n’hi, n’hi ha, segons ha quedat acreditat per la denúncia de Pradas, secundada per Argüeso, davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), per demanar la seva suspensió, i la denúncia i querella posterior, rebutjades, de, com no podia ser de cap altra manera, Manos Limpias.

Però la jutge Nuria també va topar amb la Guàrdia Civil a València, que va pretendre orientar una investigació al la qual, com és preceptiu, només pot contribuir en qualitat de policia judicial. Un informe que s’apartava de la petició de la magistrada i que va ser utilitzat, en un patró de conducta ja típic, per intentar desviar les diligències cap a un destí diferent de l’establert per la jutge amb el suport de l’Audiència Provincial de València. No va colar.

Per tant, la professionalitat brilla per la seva presència.

Es dirà que correspondrà, una vegada aprofundida la instrucció de la jutge Nuria, al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) resoldre sobre el que podrà ser una exposició raonada, en el moment processal oportú, per escoltar el president Mazón com a imputat.

Notícies relacionades

Mazón ha d’explicar la veritat

L’hora de ser valent

I, en efecte, així serà. Però, havent aconseguit a l’Audiència Provincial el suport a la seva instrucció –com fins ara–, la jutge Nuria Ruiz Tobarra avança amb pas ferm, segur i sense pressa cap a l’objectiu que la política mai aconseguirà.

La veritat. I no únicament la veritat jurídica.