El PSOE explora amb ERC i Junts fórmules per despenalitzar el procés i veu més a prop la investidura de Sánchez

Fonts de la direcció socialista assenyalen que estan explorant fórmules per despenalitzar el procés independentista. Així ho han fet arribar a ERC i a Junts per Catalunya. El contingut d’aquesta iniciativa complexa, de la qual es beneficiarien els prop de 4.000 encausats pels fets ocorreguts el 2017 (inclòs l’expresident Carles Puigdemont), està encara per definir, però no el propòsit. De la seva consecució pot dependre la investidura de Sánchez. 

Fonts de la cúpula republicana expliquen que el PSOE ja els ha fet arribar que està estudiant com fer un pas d’aquest tipus. Es tracta d’una demanda que ERC ha estat reclamant en les seves converses amb els socialistes després de les eleccions generals del 23 de juliol, però la confirmació, continuen els mateixos interlocutors, no va arribar fins a aquest mateix dijous a les vuit del matí, just abans de la constitució del Congrés. 

Els postconvergents eviten donar tants detalls. Insisteixen que aquest assumpte difícil no s’ha abordat «en profunditat», però alhora alguns dels seus principals dirigents expliquen que els socialistes els han fet arribar el missatge de la despenalització durant converses paral·leles a les que van desembocar en el suport a Armengol com a presidenta de la Cambra baixa i als candidats del PSOE i Sumar a la Mesa, en la qual l’esquerra tindrà cinc llocs enfront dels quatre del PP.  

Un perill menys

Sense aquesta majoria progressista en l’òrgan parlamentari, els socialistes haurien tirat pràcticament la tovallola. Tenien assumit que la investidura no tenia sentit. Primer, perquè estava destinada al fracàs. I segon, perquè tot i que tirés endavant, la legislatura seria inviable. La Mesa és l’òrgan de govern de la Cambra baixa: en depenen els temps de tramitació i les propostes sotmeses a debat, una cosa que la dreta podria aprofitar per boicotejar sense parar les iniciatives del Govern. 

Però el perill es va esfumar aquest dijous, durant una votació en la qual Armengol va obtenir 178 suports enfront els 139 de la seva principal contrincant, Cuca Gamarra, del PP. L’expresidenta balear va rebre el suport dels diputats del PSOE (121), Sumar (31), EH Bildu (6), el PNB (5) i el BNG (1), però també dels parlamentaris d’ERC i Junts (set cada un) a canvi de sucoses contrapartides: oficialitat del català a la UE i en totes les institucions de l’Estat, i creació de comissions d’investigació al Congrés sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils l’agost del 2017, sobre les anomenades clavegueres de l’Estat i l’espionatge polític a l’independentisme (el cas Pegasus), així com un «compromís», segons el comunicat dels republicans, «amb el fi de la repressió relacionada amb l’1-O per les vies legals necessàries». 

Aquest és el punt sobre el qual giraran a partir d’ara les negociacions amb ERC i Junts. Els socialistes no concreten de moment a través de quina fórmula es portaria a terme, més enllà de remarcar que l’amnistia en sentit estricte, igual que l’autodeterminació, no és a sobre de la taula, perquè segons el seu parer la Constitució impedeix mesures d’aquest tipus. 

Però els col·laboradors de Sánchez ja estan estudiant altres possibles camins. Consideren que la seva aposta per la distensió territorial durant la legislatura passada (taula de diàleg amb la Generalitat, indults als líders independentistes i derogació de la sedició i rebaixa de la malversació) va ser ratificada pels ciutadans el 23J, quan els socialistes van aconseguir un milió de vots més que fa quatre anys, amb el PSC obtenint més paperetes que la suma d’ERC i Junts. El mateix president del Govern en funcions va donar una pista en aquest sentit dimecres passat, durant la seva intervenció davant els diputats i senadors del PSOE. «No hi ha propòsit més noble en política que construir convivència, i superar amb això conflictes que van esquinçar la nostra societat en el passat. A això ens dedicarem els quatre anys de la pròxima legislatura», va dir Sánchez. 

L’optimisme

Els socialistes surten de la votació del Congrés amb les esperances renovades entorn de la reelecció del seu líder com a cap de l’Executiu. Mentrestant, ERC i Junts remarquen que una cosa és la Cambra baixa i una altra de molt diferent la investidura. «En som conscients. Però la votació d’avui ha sigut importantíssima. Suposa un canvi d’escenari», replica un estret col·laborador de Sánchez, que basa la seva tesi en dos arguments.

D’una banda, el nomenament d’Armengol mostra que hi ha al Congrés una «clara majoria progressista»: l’expresidenta balear, que en el seu primer discurs va anunciar que permetria l’ús del català, l’eusquera i el gallec a l’hemicicle des d’aquell mateix moment, va obtenir dos vots per sobre de l’absoluta. Però els socialistes atorguen gairebé la mateixa importància al que va passar en el bloc rival. Després de confirmar que ERC i Junts recolzarien la candidata del PSOE, el PP va anunciar a Vox que el seu pacte per repartir-se els llocs en la Mesaquedava en res. 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Feijóo apel·la als votants que el 2017 van donar la victòria a Cs

La dreta va votar per una banda, i l’extrema dreta, per una altra, fet que va plasmar una divisió amb la qual no es comptava, de manera que Gamarra, la candidata del PP a presidir el Congrés, només va aconseguir 139 vots: 137 del seu partit i dos més provinents d’UPN i Coalició Canària. Els socialistes interpreten que ara Alberto Núñez Feijóo està molt més tocat que abans. Ni tan sols pot comptar amb Vox. Quan li van preguntar si el seu anunciat suport gratis al candidat del PP en el seu hipotètic intent de ser elegit cap de l’Executiu es mantenia, Santiago Abascal, líder de la formació ultra, va optar per deixar aquesta qüestió en l’aire. «Estem perplexos. Em costa molt contestar. Parlarem de nou amb el PP. Necessitem explicacions i respostes», va dir. 

«¿Amb quina força anirà ara Feijóo a dir al Rei que vol ser candidat a la investidura? De moment, en la primera votació el PP només ha obtingut 139 vots. Nosaltres, 178», assenyalen a la Moncloa. Tot i així, els socialistes no s’oposaran si Felip VI nomena aspirant el líder del PP, que va guanyar les eleccions generals però es va quedar lluny de sumar amb Vox. Diuen no tenir pressa. Volen negociar, com fins ara, «amb discreció». Saben que el que ve ara és el més difícil, però creuen, més que mai, que la reelecció de Sánchez és possible.