Crispació del sector agrari

Notícies falses i eurofòbia: Vox cultiva el vot rural radicalitzat a les províncies petites

Notícies falses i eurofòbia: Vox cultiva el vot rural radicalitzat a les províncies petites

Mariscal - EFE

4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández

Dilluns passat, després de penjar un vídeo de propaganda de Vox al seu canal de Telegram, l’empresari ultraconservador de la comunicació Julio Ariza indicava als seus seguidors: «Recordeu això i tingueu-ho ben present quan voteu: Efecte de la Llei Dont (sic) a les províncies petites». I amb aquest missatge, el fundador de televisions i capçaleres web repicadores d’un integrisme molt similar al de Vladímir Putin cridava a afavorir Vox al món rural, en llocs en què pot jugar-se un escó, poc però clau. Entra potser dins la casualitat que, poc abans, Ariza aconsellés als seus seguidors, al mateix canal, visitar com un tresor remot la ciutat de Magadan... a Rússia.

En el calent descontentament rural troba filó electoral la ultradreta espanyola, com altres europees amarada de putinisme. És l’àmbit rural, forestal i de la caça el que Vox ha reclamat al negociar als governs castellanolleonès i extremeny; i el blindatge de l’agricultura intensiva que contamina el Mar Menor és un escull en la negociació PP-Vox a Múrcia. A «les províncies petites» es cultiva la lleialtat del pagès ofès.

Al País Valencià, figures excepcionals de la formació de Santiago Abascal són els seus horticultors, i després del 28-M han guanyat espai a l’agenda mediàtica espanyola. La nova presidenta del Parlament valencià, la catòlica integrista i negacionista de la violència masclista Llanos Massó, es va dedicar abans a cuidar el contacte de Vox amb el descontentament agrari. L’ha ajudat en la tasca el diputat de la formació ultra per Castelló, el general retirat Alberto Asarta.

El seu company d’armes i coronel retirat Víctor Pascual Viciedo, avui dirigent agrícola i portaveu del moviment SOS Rural, ha sigut mimat per les dues figures de Vox quan preparava una manifestació a València, el març passat, prolegomen de la seva presentació a Madrid a San Isidro amb una altra marxa major.

Les exigències de Viciedo, entre les quals el tancament de fronteres de la UE a la competència de taronges barates i pitjors de països en desenvolupament, les escoltaven Asarta i Massó en reunions que després publicitava el partit a les xarxes socials.

Batalla cultural

Batalla culturalDe cara a la marxa de març, també va promocionar les queixes de Viciedo Aquí la Voz d’Europa, pòdcast de la formació ultra Democràcia Nacional. No és estrany: Viciedo, de fet, ha participat en actes i debats al Casal Romeu del Valentia Forum, associació d’extrema dreta dedicada al que en aquest món anomenen «batalla cultural», que acull xerrades d’aplaudides figures del sector, com Martín Ynestrillas –que es descriu a Twitter com a «espanyol, falangista i catòlic»– i l’inspector de Policia Ricardo Ferris, cessat per Interior com a cap de comissaria el novembre passat per divulgar un discurs d’odi xenòfob a València.

La connexió ultra del Kremlin no és un sol cable, sinó una capil·laritat, de la mateixa manera que aquest ruralisme crispat no es mou només en la preocupació per la taronja o la carxofa. En aquest fòrum amb més d’un miler de seguidors es parla també del tema preferit de l’acció exterior del règim de Putin: geoestratègia.

El dirigent de SOS Rural Víctor Viciedo hi va debatre el novembre passat sobre «la doble traïció europea» amb... José Manuel Millet, candidat de Vox el 28M a l’alcaldia de Gandia.

Valentia Forum va emetre el febrer del 2020, abans del confinament per covid, una reflexió amarada de la influència d’Aleksandr Duguin, ideòleg de Putin, titulada «Dreta social identitària: per l’Europa de les pàtries». Més endavant, el mes d’agost passat, amb la invasió d’Ucraïna en curs, el fòrum publicava d’un dels seus analistes: «La Federació Russa tenen la immensa fortuna de comptar amb una sòlida plèiade de dirigents polítics capitanejats per un veritable cap d’Estat, un autèntic patriota».

Mirant a Holanda

Mirant a HolandaDe la lectura dels missatges radicals d’aquesta campanya i de l’escolta de certes faccions de SOS Rural brolla la sensació que el camp torturat és un sector a la recerca d’expressió política.

«¡Ens volen robar les nostres terres per posar plantes fotovoltaiques!», va clamar el coronel Viciedo des del faristol de la marxa de Madrid, el 14 de maig; i en aquella estrada, Manuel Alonso Wert, president de la Unió Nacional d’Associacions de Caça, va advertir: «¡Que els polítics pensin el que ha passat a Holanda; el mateix pot passar aquí!

Notícies relacionades

Només uns minuts abans, un altre orador havia fet onejar una bandera neerlandesa a l’estrada cridant un «¡visca Holanda!» que va corejar la multitud. Als Països Baixos, el descontentament camperol s’ha encarnat en un partit ruralista euroescèptic, amb una ala NeerBrexit i euròfoba. És l’exitós BBB (Boer Burger Beweging, Moviment Camperol Ciutadà), va guanyar març les eleccions provincials i ara ha sigut decisiu per a la caiguda del govern de Mark Rutte.

A França el descontentament rural no va prendre forma de partit, sinó de facció en els moments més intensos de la revolta dels armilles grogues, a finals del 2018. La intel·ligència francesa va trobar en aquells aldarulls traces evidents d’ingerència russa.