Ultres i prorussos agiten la islamofòbia entre els votants de Vox i els policies pels disturbis de França

«Ens mataran tots, ho diu l’Alcorà i tal, però tranquils, no és delicte d’odi, ni racisme ni res d’això. Són ‘expressions lògiques d’ira’, que m’ho ha dit un progre». Aquest comentari en un vídeo que es va fer viral en les xarxes socials apuja a categoria unes amenaces proferides davant les càmeres per un africà exaltat en els disturbis de Nanterre (França). Va fer el comentari, dissabte passat, sense embuts i davant 12.000 lectors a Twitter, Josema Vallejo. 

L’ús, o abús, de la llibertat d’expressió, fins i tot per sembrar inquietud sobre els immigrants musulmans, no tindria gaire cosa més de particular si Vallejo no ajuntés a la seva condició de guàrdia civil en la reserva i president de la plataforma radical Policía SXXI la de candidat de Vox al Congrés per Osca. 

L’estrident «ens mataran tots» d’aquest polític ja en campanya és una gota enmig del xàfec de missatges desestabilitzadors en les xarxes socials. Des del cap de setmana passat cau sobre un públic principalment format per agents dels cossos de seguretat i votants de Vox, que són el gruix dels seguidors dels perfils de Twitter i Facebook que reenvien aquests missatges. El fenomen ha atret l’atenció d’experts policials consultats per aquest diari, en previsió que la seva amplitud pugui preparar el terreny per a possibles aldarulls xenòfobs a Espanya en plena campanya electoral.

Un símptoma que acredita aquest temor que no s’ha fet esperar. Aquest dimarts, després de l’assassinat de la Concha, una comerciant de 61 anys apunyalada per un atracador al barri madrileny de la Latina, han sorgit a Madrid pintades ultres afirmant: «La immigració mata». No se sap encara si l’autor és estranger. El rètol també s’ha fet viral, més o menys pels mateixos canals que porten l’agitació pels disturbis francesos.

«Estem preparats»

Els desordres que a França porten encadenant sis nits de violència des que el jove Nahel M. fos abatut pel tret d’un policia són el pretext. I entre els emissors, algun epígon de l’extrema dreta espanyola com Daniel Esteve, líder de Desokupa, l’entitat mig plataforma d’activisme xenòfob i mig empresa d’intermediació en casos d’ocupació que s’ha fet famosa a tot Espanya a base de vídeos en les xarxes socials, escenes de tensió al carrer i entrevistes crítiques i acrítiques a la televisió.

En forma de «comunicat oficial», deia Esteve dilluns passat a 48.000 lectors: «Si a Espana passa el mateix que a França estarem preparats. Des del segon u. No permetrem que segrestin el nostre país i les nostres famílies. Espanya no es toca».

Les campanyes de desinformació o desestabilització necessiten una cambra d’eco, perfils en les xarxes socials que reenvien el que es diu un emissor perquè, a força de repetir el missatge mil vegades, aquest sembli veritat, en paral·lel amb una gran difusió. I en aquest cas la reverberació de l’agonística advertència d’Estreve arribava a un grau màxim dilluns a la tarda, redifós per Capitán Bitcoin, un compte molt seguit per membres de base de les Forces de Seguretat de l’Estat. «El líder de Desokupa llança un missatge d’acord amb els disturbis a França, advertint que si passa a Espanya serà un dels que organitzin grups armats de defensa», interpretava l’esmentat tuitaire.

No és només cosa d’espontanis i eixelebrats. La mateixa jornada, el portaveu parlamentari de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, portava a un màxim de 48.000 seguidors una foto apòcrifa d’un immigrant subsaharià suposadament pressionant contra el terra amb els genolls el coll a un policia. Els comentaris que va guanyar el tuit entre els seus seguidors són en alguns casos irreproduïbles, ja que s’endinsen directament en el terreny del delicte d’odi xenòfob.

El dia abans, en una visita al mercat tarragoní de Bonavista, el líder de Vox, Santiago Abascal –que va aprofitar la visita per respondre a les declaracions de Pedro Sánchez a EL PERIÓDICO– va avisar que «la situació de França està a punt de convertir-se en una guerra civil».

Assumpte intern

El tema de la intoxicació entre servidors de la seguretat pública és un fenomen similar al viscut prèviament a l’Hongria de Viktor Orbán, als Estats Units al final de l’etapa Obama o a Itàlia més recentment. A França, com va avançar Europa Press el 28 de juny, el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, ha ordenat que s’investigui un sindicat policial d’extrema dreta, France Police, per haver justificat públicament la mort de Nahel.

Aquesta setmana, els mateixos canals que estan difonent la islamofòbia i la xenofòbia en les xarxes socials a Espanya, celebraven un comunicat dels sindicats francesos UNSA Police i Alliance Police Nationale que acabava dient: «Avui la policia està en combat perquè estem en guerra».

Potser per la seva proximitat amb la llibertat d’expressió i els drets de participació política, ni en la Policia ni en la Guàrdia Civil es comenta oficialment la infiltració en aquests cossos d’eslògans virulents a través de narratives neofeixistes i xenòfobes, però els experts consultats admeten com una evidència la seva popularitat entre els agents. A Espanya, de moment, no és un cas d’Afers Interns.

Assumpte extern

Els agents consultats monitoritzen, també en aquesta ocasió, l’activitat dels habituals repicadors de desinformació russa pel flanc de la ultradreta. Entre aquests, el comentarista polític César Vidal, que es mostra «astorat per la debilitat de Putin que va sufocar un motí en 24 hores i de la força del globalista Maricron a qui li incendien França sense que sigui capaç d’extingir les fogueres», segons ironitzava a Twitter el 30 de juny.

La comparació de la neutralitzada rebel·lió de Wagner amb els estesos aldarulls racials a França és una de les dues narratives prorusses principals identificades en la seguretat de l’Estat. L’argument es repeteix pràcticament a tots els països de la UE que tenen contingents significatius d’immigrants.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

L’altra narrativa consisteix a comparar una idíl·lica societat a Polònia, fotos de joves blanques passejant pel carrer sense gairebé immigració, amb les de les ‘banlieues’ cremant a França. I en totes dues, una repetició sostinguda d’al·lusions a una guerra civil, en què participa aquesta setmana un altre habitual del corrent, Enrique Refoyo, difusor a Espanya de les tesis d’Aleksandr Duguin, l’ideòleg ultranacionalista de capçalera del president rus.

Potser tota aquesta campanya no hauria sigut tan virulenta si França hagués seguit aquest consell: «Macron ha dit diverses vegades que està del costat d’Ucraïna. Pot ser que sigui el moment de posar fi a aquesta diarrea verbal i posar-se del costat de França». L’autor de l’asserció és la mà dreta de Putin, Dimitri Medvédev.