Cita amb les urnes el 28M
Mapa | Aquí se la juga el PP en les eleccions municipals a Catalunya
La fragmentació llasta les expectatives de les dretes a Barcelona
¿Qui guanyarà les eleccions? Aquestes són les prediccions més enllà de les enquestes
L’inici de la recuperació. Això és el que signifiquen les eleccions municipals del maig per al Partit Popular, després de la debacle del 2019, quan van passar de 214 regidors a només 67 a tot Catalunya. A més, el partit va estar a punt de quedar sense representació a la ciutat de Barcelona, on va fregar el límit del 5% dels vots. Quatre anys després, les perspectives són altres i, sens dubte, molt millors per a les sigles que lidera Alberto Núñez Feijóo. El context ha canviat. El maig del 2019, els casos de corrupció del PP encara eren molt presents i Ciutadans no havia començat el declivi.
«Aquestes eleccions són molt importants, ens han de permetre recuperar implantació territorial, que va quedar molt tocada en les últimes eleccions», reconeixen fonts de la direcció dels populars a Catalunya. És el principal objectiu: obtenir «presència» als municipis on la van perdre i també «influència», si l’aritmètica ho permet, dins dels governs locals. Geogràficament hi ha cinc punts clau: Barcelona –per la importància de la capital–, Badalona i Castelldefels –on poden recuperar l’alcaldia– i també els petits municipis de Gimenells i Pontons –que aspiren retenir–.
A Barcelona, la candidatura de Daniel Sirera intentarà erigir-se en el vot útil i convèncer els votants de Ciutadans, Vox i Valents d’unir esforços en la seva candidatura, que les enquestes situen com l’única que té assegurada l’entrada al consistori dins de l’espai del constitucionalisme de dretes. Si ho aconsegueix, el seu objectiu és unir el 2027 l’espai que avui és una sopa de sigles.
A curt termini són els plans a Badalona, quarta ciutat de Catalunya amb 217.741 habitants, i Castelldefels, amb una població de 66.375 veïns. Els alcaldables Xavier García Albiol i Manu Reyes aspiren a aconseguir –aquesta vegada sí– una majoria absoluta que els blindi governar i aconsegueixi evitar els governs a la contra que van patir el 2015 i el 2019. Segons els populars, en les dues poblacions estan «extraordinàriament a prop» d’aconseguir-ho. A Castelldefels, calculen que els falten uns 300 vots.
Gimenells i Pontons, malgrat ser municipis petits, són alcaldies preuades que esperen retenir. Com passa a Badalona i Castelldefels, el PP té un suport en les municipals que no té ni per indici en cap altre tipus de comicis. En les últimes eleccions al Parlament, només a Gimenells van guanyar els populars perquè a Castelldefels i Badalona es va emportar la victòria el PSC i, a Pontons, Junts per Catalunya.
Recuperar l’Àrea Metropolitana
Notícies relacionadesDels 36 municipis de l’àrea metropolitana, actualment els populars només tenen representació en sis. A part de Barcelona, Badalona i Castelldefels, tenen un regidor a l’Hospitalet, un altre a Gavà i un més a Esplugues de Llobregat. Una situació molt diferent de la del 2015, quan van treure representants en fins a 27 dels municipis de l’Àrea Metropolitana. Els populars van veure llastat el seu poder en aquestes ciutats –i també a Barcelona–, bàsicament, per la força de Ciutadans. Justament en alguns d’aquests municipis, com Molins de Rei o Pallejà, el candidat de Cs en les últimes eleccions es presenta ara amb els populars.
Les municipals del 2019 tampoc els van anar gens bé a Girona, on van quedar fora del consistori ja que van aconseguir només un 3% dels vots. Ara aspiren, amb l’històric Jaume Veray al capdavant, tornar a entrar «amb una certa força, amb dos o tres regidors». A Lleida sí que van accedir al consistori amb dos regidors i han optat per una línia de «continuïtat», mantenint Xavi Palau com a candidat. «Ha fet un treball constant i insistent de dia a dia i esperem que tingui resultats», apunten les mateixes fonts. Finalment, a Tarragona, el partit ha repescat Maria Mercè Martorell, que es va donar de baixa del partit per discrepàncies, per recuperar un enclavament on consideren que han «arrelat». L’objectiu és «rellançar el partit», asseguren. Des de la direcció també posen esperances en poblacions com Vic, Reus, Blanes o Tremp, on confien a recuperar presència als ajuntaments.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Salut a la tercera edat La genètica dels superavis pesa més en la seva longevitat que els hàbits
- PEDERÀSTIA A L’ESGLÉSIA La víctima d’El Pilar va dir als capellans que era un "regal sexual"
- A BCN li queden sis grans vies asfaltades per «humanitzar»
- #METOO Més de 20 dones acusen Eduard Cortés d’assetjament sexual
- Metamorfosi urbana Vida nova per al carrer Balmes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- José Luis Duran: "Per a una empresa, pagar el que li suposa una FP dual intensiva és ‘peccata minuta’"
- El Govern català revisarà els indicadors perquè els pacients "estiguin ben atesos"
- Salut emplaça a diagnosticar trastorns mentals greus
- Muntanyisme Mor un senderista de l’Hospitalet a l’entorn del cim Castell d’Acher