L’entitat de víctimes del terrorisme UAVAT, en risc de tancament per «falta de suport» institucional

«No podem continuar sense suport», lamenten des de l’entitat, tot i que apunten que fins dijous encara esperen que algú mogui fitxa. El memorial de greuges que acumulen en els últims anys en són uns quants. El principal: les queixes pel desemparament i el difícil reconeixement de la condició de víctima per part del ministeri, ja que està establert que s’ha de ser al lloc dels fets per ser considerat com a tal i que en queden fora els familiars de morts i els que, malgrat ser allà, no van patir danys físics però sí psicològics.

A més, quan es complia el cinquè aniversari de l’atemptat islamista, la UAVAT va aixecar la veu perquè hi ha 180 víctimes que, tot i constar en la sentència, no han sigut encara localitzades. Aquesta xifra és encara vigent perquè «per obstacles i impediments legals» –la llei de protecció de dades, principalment–, no poden continuar buscant. I la incògnita és qui assumirà aquesta tasca si la UAVAT tanca i arriba la sentència ferma de l’atemptat.

Oficina d’atenció a les víctimes

Malgrat que l’estiu passat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va prometre reobrir l’oficina d’atenció a les víctimes del terrorisme a Catalunya que va tancar per les retallades el 2010, un compromís que va acordar el Parlament el 2021, per ara la UAVAT no té constància que s’hagi avançat en aquest sentit malgrat haver insistit en la importància de comptar amb aquest servei per garantir la imprescindible atenció als afectats per terrorisme.

Això provoca que la finestreta on s’han d’adreçar les víctimes sigui la del ministeri, a més de trobar-se a la intempèrie pel que fa a suport mèdic i psicològic per part de l’administració més pròxima. Tampoc hi ha una llei catalana d’assistència a les víctimes com sí que tenen altres comunitats. De fet, les úniques que no en tenen són Astúries, les Canàries, les Balears, Ceuta, Melilla i Catalunya.

La UAVAT ha suplert fins ara els dèficits d’atenció per part de l’administració. Més enllà de prestar atenció psicològica, valoració de seqüeles físiques i assessorament per sol·licitar les ajudes que per llei corresponen a les víctimes –s’han de sol·licitar perquè des de l’administració no es busca proactivament aquells que tenen dret a rebre-les–, l’entitat atén també altres persones afectades que no consten en la sentència i desenes que, malgrat haver rebut indemnitzacions del Ministeri de l’Interior, no són als informes sanitaris, així que només compten amb l’assistència de la UAVAT.

Notícies relacionades

Més de 7 milions en indemnitzacions a víctimes dels atemptats del 17-A

Un finançament que no convenç

Sobre les indemnitzacions, el Ministeri de l’Interior va fer públic l’agost passat la destinació de 7,2 milions d’euros per a un total de 130 víctimes dels atemptats, però això suposa només una tercera part, ja que fins a 355 víctimes figuren en la relació de fets provats de la sentència del cas, ratificada per l’Audiència Nacional en els seus aspectes fonamentals el juliol passat. No obstant, només 216 han sol·licitat algun tipus d’ajuda o indemnització a Interior, i als que no se’ls ha atorgat encara, hauran d’obrir procediments per rebre-la una vegada la sentència sigui ferma.

Segons les dades de la UAVAT, durant el judici dels atemptats del 17-A hi va haver 238 víctimes representades per la Fiscalia –entre les quals n’hi ha que desconeixen que apareixen en la resolució judicial–, 72 van ser defensades per l’associació 11-M Afectats per Terrorisme (en aliança amb l’entitat d’arrel catalana) i 35 per acusacions particulars.