Males notícies: s’acosta Halloween

Tant de bo puguem evitar-ho, però ben aviat, o com es diu ara "en zero coma...", veurem platós de televisió atapeïts de decoracions que avisen de l’arribada de l’última nit d’octubre, moltes teranyines entre focus i càmeres, colors vermells simulant sang a les cares dels presentadors, ensurts darrere de les portes entre companys de cadena que no fan ni punyetera gràcia... En fi: és Halloween.

Segur que alguns guionistes de programes tindran idees d’aquest tipus i de manera piramidal generaran que els decoradors i ambientadors de plató gastin molt temps, molt esforç i moltes hores extres preparant tota l’ornamentació. No descartin que més d’un director de programa li digui a un presentador: "Com ja saps, demà és Halloween i presentaràs amb una disfressa d’esquelet i mitja cara plena de sang. Ja veuràs que graciós queda".

¡És que NO ÉS Halloween! Sisplau, que algú pari això. Perquè sens dubte la pregunta és: ¿des de quin moment hem validat que Halloween vagi substituint gradualment la Castanyada? ¿Qui hi ha donat permís? ¿En quines escoles ja han abandonat les castanyes i aconsellen als nens que es caracteritzin amb disfresses de botigues de tot a un euro?

Notícies relacionades

Esperant un trasplantament

Història de la tele, història d’un país

Un prec: als programes que tenen públic, que sol ser d’edat avançada, demano als guionistes que no siguin cruels i no acabin disfressant els que assisteixen com a públic aguantant set hores amb un entrepà, i que tampoc els acabin posant unes dents de Dràcula de plàstic... No, sisplau. Ho adverteixo perquè aquestes dents generen rascades a les genives i pot ser que acabin sagnant, però en aquest cas amb plasma de veritat.

I que quedi clar, només faltaria, que cada programa faci el que vulgui. Per mi, és com si apareix Matías Prats ensenyant una espelma negra i dues carbasses a Mónica Carrillo. ¡¡Sisplau: apostin per la Castanyada!! Mengin castanyes, que són ben bones, tot i que l’última de l’últim paquet sempre surti podrida o incorpori un cuc... En fi, ja veuen que no suporto Halloween. No sé si ha quedat clar. ¡Ah! Ni els petards.