Les infermeres denuncien una manca greu de recursos a Urgències psiquiátriques de Vall d'Hebron

El suïcidi d'una dona que va estar 48 hores a urgències de l'Hospital de Terrassa no és un succés que, per desgràcia, sorprengui els professionals que estan a primera línia de les Urgències de salut mental. La situació actual d'un dels centres de referència, l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, era aquest mateix dijous, la de tenir 14 pacients amb problemes de salut mental a Urgències i ni un llit disponible. Saturació de llits, poc confort, manca de privadesa, rius i temps limitat d'atenció és el còctel amb què treballen cada dia els professionals.

Així ho ha denunciat la supervisora del Servei d´Urgències de Psiquiatria de l´Hospital, Mercedes Rodriguez. "Atenem 6500 urgències a l'any, la qual cosa són 18 al dia, amb 6 boxes, sotmesos a una gran pressió, amb saturació, poc confort i manca de privadesa, a més de poc temps, i això comporta una tendència a la medicalització i l'ús de la contenció [lligar la persona atesa] per falta d'alternatives". Les persones que acudeixen a Urgències per problemes psiquiàtrics poden estar tres o quatre dies o més en aquest espai.

Professionals desmotivats

La intervenció de Rodriguez ha tingut lloc en una Jornada del Col·legi d'Infermeres de Barcelona (“Salut mental, salut amb drets”) davant de centenars de professionals del sector. "Això comporta que tinguem professionals cansats, desmotivats, desil·lusionats, perquè no poden oferir les seves cures, i fan el que poden, fan un art del cuidar":

La supervisora ha reclamat que canviï el model datenció de les urgències, que actualment es basa en un protocol andorrà basat en el risc vital. "Risc vital? Hola? El nostre risc és d'un altre tipus: agitació, intents autolítics...fa el triatge amb el risc vital ja entrem malament".

La proposta de Rodriguez es basa en un triatge selectiu, perquè no tot entri en salut mental, sinó que es tingui en compte cada tipus de pacient, perquè hi ha consultes que no tenen a veure amb una veritable urgència de salut mental. "Per què entren aquí demències i intoxicacions? Per què?", s'ha preguntat.

Un simple vinil

L'espai d'urgències és el mateix des del 2007 i s'han fet mínimes intervencions, com enganxar un vinil en una paret amb la imatge d'un paisatge relaxant ("no podem posar res més perquè amb qualsevol cosa s'autolesionen") o canviar la porta d'entrada ("estava feta pols de tantes puntades de peu").

Avenços

La supervisora es felicita de certs avenços, com ara disposar d'infermeres especialitzades i comptar amb una segona professional, amb la qual cosa la ràtio és una infermera per cada vuit pacients. "Tot això picant pedra i esgotada; és un ICS però ho anem aconseguint", confessa.

Cuidar les cuidadores

L'Hospital ofereix programes de seguiment emocional als professionals, perquè “en moments de tanta pressió assistencial, on al final ha de fer ús de contencions mecàniques... se'ls ofereix una unitat de prevenció de riscos”. "El tema -afegeix Mercedes Rodriguez- és que ens cuidin, perquè quan estem ben cuidats funcionem millor".

No es demanava opinió al pacient

La supervisora d'Infermeria destaca com, malgrat les insuficiències, el seu col·lectiu treballa amb un model centrat en la persona atesa, fomentant-ne l'autonomia i la capacitat de decidir (se li pregunta quin tractament li ha funcionat en crisis anteriors) i intentant reduir les pràctiques coercitives.

Però fins fa un temps, als pacients psiquiàtrics, a diferència de la resta d'usuaris de l'Hospital, no se'ls oferia l'enquesta PREM (Patient-Reported Experience Measure, a les sigles en anglès) de valoració de l'atenció rebuda. Per què? "Perquè estan molt malament i no és representatiu el que ells diguin", responien a Rodriguez, segons ha detallat.

Manca de llits a Aguts

La supervisora ha explicat amb detall com cada dia busca llits per hospitalitzar pacients a la unida d'aguts: "Cada dia truco a la meva companya d'aguts, els pregunto com estan, em diuen que no em poden donar llit perquè estan fatal".

Un altre problema és el de les ambulàncies per traslladar els pacients d'urgències a la unitat d'aguts. L'espera supera de vegades les tres hores. "Truques a ambulàncies i et diuen que està a la cua, el pacient, ¿Com? Dóna prioritat", explica la infermera, que reclama prioritzar aquests pacients.

Les contencions, encara

Notícies relacionades

Manifest contra els xarlatans de la salut mental

L'era del pacient: la salut mental deixa enrere el paternalisme mèdic

El congrés del Col·legi d'Infermeres ha abordat les dificultats d'aquest col·lectiu per atendre els casos psiquiàtrics i exemples de bones pràctiques. Pel que fa a les contencions mecàniques [lligar el pacient durant hores o dies], segons fonts de Vall d'Hebron, en aquest hospital es van dur a terme 250 contencions durant el 2024.

Es tracta d'una reducció notable respecte a anys anteriors, en què diàriament les contencions es duien a terme diàriament i per un nombre de tres o quatre. Les 250 del 2024 no corresponen a d'altres pacients sinó a una quantitat menor, perquè algunes contencions es repeteixen en una mateixa persona en funció de la seva evolució al llarg dels dies. L'objectiu del Departament de Salut és arribar a les contencions zero. Per això, des de fa aproximadament dos anys, la conselleria sí que recull el total de casos practicats a Catalunya, que anteriorment no eren ni tan sols notificats.