El Constitucional rebutja l’intent del cinquè fill d’Ernesto Koplowitz d’accedir a la fortuna familiar

El gener del 2013, el Jutjat de Primera Instància número 49 de Madrid va establir en sentència ferma que Carlos Iglesias Rangel era fill d’Ernesto Koplowitz Sternberg, mort el 1962. Des d’aleshores, el cinquè fill de l’exitós empresari pledeja (sense èxit) pels drets successoris, i només li queda el Tribunal Europeu de Drets Humans després que el Tribunal Constitucional hagi inadmès el seu últim intent per accedir a la fortuna familiar.

En una providència del 9 de març, la Sala Segona de l’òrgan de garanties va acordar no admetre a tràmit el recurs que Iglesias Rangel havia presentat contra una sentència anterior del Suprem, que el novembre del 2021 va rebutjar les pretensions del fill natural de Koplowitz. Argumenta una «manifesta inexistència de violació d’un dret fonamental tutelable en empara».

La decisió és vista pel recurrent, no obstant, com una oportunitat, ja que sense la resposta del Constitucional no era possible acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, on la defensa d’Iglesias creu que hi ha més possibilitats d’obtenir una resposta positiva. «Ara tinc la via oberta per a una acció davant el TEDH», ha assenyalat en conversa amb aquest diari.

Carlos Iglesias va interposar demanda de judici ordinari sobre declaració d’existència de drets successoris el desembre del 2014, i tant Esther com Alicia Koplowitz, com els fills naturals del pare d’aquestes Ernesto i Isabel Clara, tots ells instituïts hereus l’any 1965, es van personar sol·licitant la desestimació íntegra de la demanda del seu nou germà.

També la Fiscalia es va oposar a la demanda, i en jutjat de Primera Instància número 73 de Madrid va resoldre en aquest mateix sentit l’octubre del 2017. La resolució va ser confirmada gairebé dos anys després per l’Audiència Provincial.

Raons d’Iglesias Rangel

Davant el Suprem, Iglesias va al·legar infracció del dret constitucional a la igualtat en relació amb l’article 39.2 de la Constitució, que estableix la protecció íntegra dels fills i la seva igualtat davant la llei amb independència de la seva filiació. Va argumentar també que l’esmentada doctrina contribuïa a perpetuar després de la Constitució una discriminació per raó de naixement, i que per aquesta raó la successió no hauria de considerar-se que l’acció estava «esgotada». 

En el seu recurs, afegia que en el moment del seu naixement no va ser possible el reconeixement pel pare d’un fill ‘adulterí’ i que l’esmentada impossibilitat de reclamar va persistir fins que va ser aprovada la Constitució del 1978 per ser menor d’edat. No va ser fins que va complir els 18 anys que Carlos Iglesias va poder reclamar la seva filiació i, després d’aconseguir-ho, els seus drets successoris.

Formalment, va adduir que no hi ha prescripció perquè no es reclama l’herència, sinó la declaració judicial d’existència de drets successoris com a projecció del dret d’igualtat i de no discriminació per raó de naixement.

Rebutjat pel Suprem

Malgrat aquests arguments, el Suprem va acabar, segons la sentència que firma com a ponent la magistrada María Ángeles Parra, que s’havia de confirmar la decisió denegatòria dels reclamats drets successoris, coincidint amb el criteri aplicat anteriorment tant per l’Audiència Provincial de Madrid com pel Jutjat de Primera Instància número 73 de la capital.

Ho va fer partint de la interpretació sobre aquest assumpte que va establir al seu dia el Tribunal Constitucional, a l’haver-se obert la successió abans d’aprovar-se la Carta Magna de 1978. Per aquesta raó, l’assumpte de l’herència havia de regir-se per les normes vigents en el moment de la mort del pare, i tenint en compte que en l’esmentat moment l’únic que es reconeixia als fills de pares que «no podien contraure matrimoni entre si» era el dret d’aliments.

L’alt tribunal confirma així la «improcedència de l’aplicació retroactiva del principi constitucional de no discriminació respecte de relacions successòries que es van considerar esgotades o consumades, establerta pel Tribunal Constitucional el 2017». 

Temps transcorregut

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

D’altra banda, el Suprem detallava que la negativa per part de les sentències d’instància al reconeixement de drets successoris instat pel cinquè fill de la saga Koplowitz «no deriva de l’aplicació de les normes discriminatòries que van quedar derogades per la Constitució, sinó de la valoració de la impossibilitat de remoure aquest resultat en consideració al conjunt de circumstàncies concurrents en el cas». Entre aquestes, citava el temps transcorregut des de l’obertura de la successió i l’adquisició dels drets per part dels que van ser cridats a l’herència conforme al règim legal vigent en aquell moment.

Totes aquestes consideracions, segons el parer de l’alt tribunal, són, a més, coherents amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) elaborada entorn del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Aquesta última consideració, en tot cas, és el que Iglesias Rangel vol que valori expressament el Tribunal d’Estrasburg.