Imputats els tres acusats de pressionar l’advocat de Bárcenas per encàrrec de persones «vinculades al PP»

El jutge Manuel García Castellón ha acordat la imputació de l’advocat José Luis Moreno Cela, de la seva exclienta Mónica Gil Manzano i de l’empresari Juan Ramón Díaz Moro, que segons la Fiscalia Anticorrupció van rebre un encàrrec de persones «vinculades al PP» per «pressionar» l’extresorer de la formació conservadora Luis Bárcenas i el seu advocat, l’exjutge Javier Gómez de Liaño. Aquesta intimidació, que presumptament es va produir el 2013 i el 2014, tenia com a finalitat «evitar la publicació d’informacions comprometedores per al Partit Popular», segons es desprèn de quatre gravacions que van ser descobertes per la policia en un registre a Marbella, especifica una interlocutòria de l’Audiència Nacional de l’1 de febrer.

La decisió del jutjat es produeix després que la Sala Penal de l’Audiència Nacional revoqués la decisió de l’instructor d’arxivar la peça número 36 del cas Tàndem. En la resolució, els magistrats recordaven que Anticorrupció ja havia reclamat la compareixença de Moreno Cela, Gil Manzano i Díaz Moreno en qualitat d’investigats.

El Confidencial va publicar una part d’un dels quatre àudios en poder de la fiscalia, en la qual una persona identificada com a José Luis Moreno informa Juan Ramón Díaz i Mónica Gil Manzano, en l’actualitat a la presó, sobre les suposades gestions que pretenia fer per encarregat d’«un ‘lobby’ del PP». Fonts pròximes a Moreno Cela neguen que aquest lletrat sigui la persona que participa en la conversa.

En el mateix sentit, la investigació desenvolupada per aquesta redacció, basada en les anotacions del comissari jubilat José Manuel Villarejo, en dues de les seves gravacions, però també en tres correus electrònics inclosos en la denominada operació Primera, apunten que en els fets també hi va participar un advocat que no està imputat a l’Audiència Nacional.

Pagaments a Gómez de Liaño

En un dels correus, dirigits a aquest lletrat, que va ser detingut, Villarejo li fa un encàrrec: «Interessa de K. Totes les dades dels pagaments a l’estranger que va fer a G. de L. Tots els pagaments que va fer a membres del CNP, GC i d’altres. Altres pagaments a polítics». Segons fonts de la causa a l’escriure «K» es refereixen al condemnat russogeorgià Zakhar Kalaixov, i al redactar «G. de L.», a Gómez de Liaño. En les agendes també s’al·ludeix la possibles existència d’una gravació en la qual un comissari rep una comissió.

En les converses gravades, segons la transcripció encarregada per la Fiscalia Anticorrupció, s’arriba a dir, de manera literal: «Si Kalaixov diu com ha cobrat això, se li pot aixecar un tema de delicte fiscal i de blanqueig de capitals». Altres àudios, inclosos en el sumari del cas Kitchen, també evidencien que Villarejo va informar els seus superiors que havia participat en les pressions contra Gómez de Liaño.

Les fonts consultades relaten que el Jutjat Central número 6 de l’Audiència Nacional encara no ha assenyalat les dates concretes de les compareixences, que van ser decidides pels magistrats de la Secció Tercera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, composta per Alfonso Guevara Marcos, Carolina Rius Alarcó i Carlos Fraile Coloma, que van reobrir la causa que havia arxivat el jutge García Castellón.

«Es reparteixen quatre milions»

El primer de tots, José Luis Moreno Cela, és un advocat que apareix en les agendes de Villarejo, que el 28 de març del 2014 va apuntar, després d’haver conversat suposadament amb l’advocat Javier Iglesias: «José Aliste Martín. Jutjat d’Instrucció 20. DP/135/2006. Amb advocat José Luis Moreno Cela. Tema Kalaixov (que va portar Andreu). Es reparteixen quatre milions amb Liaño. Hi ha societats uruguaianes que van utilitzar». Fonts pròximes a Moreno Cela rebutgen que aquest lletrat hagi participat en el suposat espionatge a l’exadvocat de Bárcenas.

La causa que analitza el suposat espionatge a Liaño, que és la peça separada número 36 del cas Tàndem, es va obrir el 30 de novembre del 2022 després de rebre’s a l’Audiència Nacional la inhibició d’un jutjat de Marbella que havia descobert aquestes gravacions al registrar la vivenda del ciutadà serbiokosovar Halit Sahitaj. «Arran d’aquesta entrada i d’aquest registre els investigadors van tenir accés a una adreça electrònica en la qual constaven quatre fitxers d’àudio que, en data 20 d’octubre del 2014, van ser remesos [...] a l’adreça electrònica del despatx professional del lletrat Javier Gómez de Liaño», especifica la interlocutòria d’1 de febrer de la Sala Penal de l’Audiència Nacional.

En les agendes

Tal com va avançar aquest diari, en les agendes del comissari José Manuel Villarejo hi apareixen anotades les seves gestions per mirar de pressionar Gómez de Liaño. I per fer-ho va mirar de contactar amb Kalaixov, llavors privat de llibertat a Espanya. Aquest reu havia contractat com a advocat l’exjutge Gómez de Liaño, el patrimoni del qual va ser investigat pel comissari jubilat, que considerava que el pres havia abonat a l’estranger al seu lletrat 5,5 milions d’euros.

Notícies relacionades

El Govern diu "covard" a Bildu pel seu "negacionisme" del terrorisme

Aragonès diu que ell no pensa a deixar la política després de les eleccions

Villarejo pretenia, segons les seves anotacions, el contingut de les quals ha confirmat el mateix excomandament policial, pressionar Gómez de Liaño, que el 2013 i el 2014 va ser el responsable de l’estratègia de Bárcenas d’estirar la manta i reconèixer els pagaments en b que va anotar en la seva comptabilitat paral·lela, l’existència de la qual va ser confirmada en sentència ferma pel Tribunal Suprem.

El gener del 2015, després de ser objecte durant dos anys d’investigacions sense suport judicial i seguiments presumptament il·legals, Gómez de Liaño va abandonar la defensa de Bárcenas, que va canviar la seva estratègia. Va passar de culpar el PP i reconèixer l’existència d’una caixa b a negar-ne de nou l’existència. Finalment, va tornar a reconèixer els fets, que van ser considerats com a certs en una sentència del Tribunal Suprem.