Sánchez anuncia inversió social a l’Amèrica Llatina durant la presidència espanyola de la UE

Pedro Sánchez ha avançat aquest dissabte, davant els líders iberoamericans reunits aquest dissabte a Santo Domingo, algunes de les decisions que al juliol s’adoptaran en la cimera entre la UE i la CELAC (Comunitat d’Estats Llatinoamericans i Caribenys), una de les fites més importants de la presidència espanyola, el segon semestre de l’any. En aquesta cita s’acordarà una «agenda d’inversions» per a projectes mediambientals i socials que contribueixin a lluitar «contra la desigualtat», ha revelat. A més, s’establiran mecanismes per a un diàleg «regular» i «sistemàtic» entre Europa i l’Amèrica Llatina.

En el seu discurs davant el Fòrum Iberoamericà Empresarial, Felip VI ja va anticipar que en la cimera UE-CELAC es presentarà una «cartera de projectes d’inversió estratègics» que comptaran amb suport europeu i d’institucions financeres amb presència regional, com el Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament, Banc Interamericà de Desenvolupament, Banc de Desenvolupament de l’Amèrica Llatina i el Banc Centreamericà d’Integració Econòmica.

Aquesta ha sigut la primera i única intervenció del president del Govern en la cimera que, a diferència del Rei, no ha participat en cap acte previ perquè va aterrar procedent de Brussel·les directament per al sopar oficial de la inauguració. Amb ell ha viatjat l’Alt Representant per a Afers Exteriors de la UE, Josep Borrell, que participa per primera vegada en aquesta cita, com a avançament de la prioritat que la presidència espanyola del segon semestre d’aquest any donarà a les relacions entre Europa i l’Amèrica Llatina.

La intervenció de Sánchez va ser precedida per un discurs del Rei que ha fet èmfasi en la defensa de les cimeres iberoamericanes com una «iniciativa d’èxit», i va destacar que «en un món tan convuls les nacions de la nostra comunitat iberoamericana s’han de mantenir unides i fer sentir la seva veu en la defensa», va dir, de «la democràcia, l’estat de Dret, els drets humans, les llibertats fonamentals, la justícia social i el multilateralisme».

Sense acord sobre l’accés al crèdit

A Santo Domingo s’han acordat tres documents. Una proposta de Ruta Crítica de Seguretat Alimentaria, Inclusiva i Sostenible a Iberoamèrica, la Carta Mediambiental Iberoamericana i la Carta Iberoamericana de Principis i Drets en Entorns Digitals. Però no ha sigut possible pactar una declaració sobre l’arquitectura financera mundial per facilitar l’accés al crèdit dels països de renda mitjana. Un qüestió sobre la qual ja es va parlar en l’anterior reunió, el 2021 a Andorra, perquè el subcontinent pogués fer front als estralls de la pandèmia. No s’ha pogut impulsar, malgrat que el Govern espanyol donava per fet que de la trobada a Santo Domingo sortiria un comunicat.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Segons fonts coneixedores, no era fàcil aconseguir-ho, perquè la proposta, impulsada per l’Argentina, la República Dominicana i Colòmbia, plantejava que els països llatinoamericans més solvents avalin els que tenen més problemes per permetre el seu accés als mercats de crèdit. Ni els més rics n’han sigut partidaris ni tampoc Cuba, que no volia compromisos financers amb altres estats de la regió.

Abans de l’inici de la cimera, Sánchez va mantenir una reunió bilateral amb el president de l’Equador, Guillermo Alberto Lasso, i una altra a tres bandes amb Borrell i el president argentí, Alberto Fernández. L’Equador és el país que organitza la pròxima cita iberoamericana.