El Govern afirma que hi ha «inquietud» a Brussel·les per si Vox és decisiu després de les generals

Amb la ultradreta a l’alça a Europa, en el seu moment més dolç en les últimes dècades, després de la victòria màxima d’haver conquistat el Govern italià, la possibilitat que Vox sigui decisiu en les pròximes eleccions a Espanya, comença a «inquietar» a Brussel·les. Membres de l’Executiu asseguren que cada vegada més ministres d’altres països de la UE «pregunten» pel partit de Santiago Abascal, sobretot perquè els sondejos els situen com l’aliat imprescindible del PP per arribar a La Moncloa. «¿Com està Vox?». «¿Com van les enquestes?», assenyalen com les qüestions que cada vegada els formulen amb més interès en la UE, davant la proximitat de les eleccions generals el desembre vinent. Una altra font del Govern corrobora també aquests esforços perquè, remarca, «la ultradreta a Europa no es blanqueja».

Aquest diari ha confirmat aquesta preocupació en fonts diplomàtiques, que apunten a l’ascens de Vox al poder com un dels principals focus d’interès polític en les seves capitals. Hi ha preocupació i sorpresa per la possibilitat que a Espanya hi hagi ministres de la ultradreta com a part d’un Govern de coalició amb el PP, diu una de les cancelleries consultades. Les preguntes en els seus Ministeris d’Exteriors són habituals, i els telegrames que redacten els Consellers Polítics inclouen anàlisis detallades sobre l’evolució política espanyola, en particular sobre aquesta possible novetat i l’impacte incert que tindria en la política exterior espanyola. 

Creuen poc probable que se li concedís, en tot cas, a Vox una cartera de les considerades «dures», com és el Ministeri d’Exteriors. Això mitigaria l’impacte en les relacions bilaterals. I, pel que fa a les europees, els marges d’acció estan ja bastant marcats. 

En aquest sentit, el cas del nou Govern de Giorgia Meloni a Itàlia està sent paradigmàtic. Malgrat tenir dins dos partits d’ultradreta, que van fer carrera política amb discursos en ocasions antieuropeistes, de moment Roma no ha donat cap cop de volant en els assumptes prioritaris de la política exterior, especialment en la qüestió del suport internacional a la guerra d’Ucraïna, prioritària per a Brussel·les en aquests moments.

Preocupació i interès en les capitals

Una altra de les delegacions diplomàtiques consultades diu que, més que preocupació, hi ha interès davant aquest possible gir en la política nacional. Veuen, en tot cas, les eleccions generals com una cosa encara massa llunyana. Treballen amb la idea que efectivament seran al desembre. Són molts mesos, especialment en un escenari tan canviant com l’actual, on la invasió russa d’Ucraïna, un fet disruptiu en contínua evolució, pot marcar el ritme de l’agenda internacional dels països de la UE.

Des de l’Executiu s’insisteix que la influència de Vox i no els constants xocs en la coalició entre el PSOE i Unides Podem (el flanc d’atac del PP) és el que, veritablement, intranquil·litza Brussel·les. La possibilitat d’un acord entre el PP i Vox, amb ministres dels dos partits, que ja s’ha assajat a Castella i Lleó, és un dels principals arguments d’erosió contra Alberto Núñez Feijóo. De moment, els socialistes no han elevat aquest debat a nivell europeu i s’ha limitat només a la discussió nacional.

Sintonia amb Scholz i Macron

Però és habitual, tant en els seus discursos nacionals com internacionals, que el president del Govern, Pedro Sánchez, al·ludeixi a l’enfortiment de la ultradreta com una de les amenaces més grans per a Europa. Ho va fer recentment en la seva participació en el fòrum de Davos (Suïssa), on va defensar que no es pot ser «complaent» amb els moviments populistes. «El principal risc és que els partits conservadors obrin les portes dels governs a partits d’extrema dreta i això és una cosa que va diametralment en contra de la UE», va remarcar però sense citar ni el PP ni Vox.

Fa menys d’un any, al mig de la campanya de les presidencials franceses, en què Emmanuel Macron es jugava la reelecció, Sánchez, el canceller alemany, Olaf Scholz, i el primer ministre de Portugal, António Costa, van publicar a El País i a Le Monde, una carta en la qual advertien de la repercussió que podria tenir a Europa, una França d’extrema dreta, en mans de Marine Le Pen.

En el cas espanyol no hi ha cap opció que Abascal sigui president però sí que Vox resulti decisiu perquè Feijóo tingui una majoria parlamentària suficient. I, a canvi del seu suport, en aquesta formació no amaguen que demanaran lloc en el Govern. Una opció que Gènova rebutja, centrats a llançar el missatge que aspiren a una majoria prou sòlida per no necessitar el seu suport.

Notícies relacionades

Sumar anima Puigdemont i Díaz a parlar de la reducció de jornada

Ábalos adverteix que l’UCO té els missatges que es va creuar amb Sánchez

No obstant, la primera prova d’aquesta fortalesa es dirimirà a les eleccions autonòmiques del maig, en les quals els barons populars confien en els vots de Vox, tot i que sigui a costa d’atorgar-los conselleries, per aconseguir la presidència de comunitats socialistes. El PSOE governa tant a Espanya com en diverses autonomies gràcies als vots de Podem però en l’Executiu neguen que això produeixi recel a Europa perquè, esgrimeixen, malgrat les constants friccions en la coalició a Europa «estan acostumats» a aquest tipus de xocs ja que en altres països, abans que a Espanya, s’han assajat els governs bicolor. Just la setmana que ve el Congrés acull el debat de la moció de censura que Vox ha impulsat contra Sánchez i que té com a candidat a la presidència l’economista Ramón Tamames.

Temes