Espanya pressionarà la UE per impedir tancaments de frontera com fa França

Quan Pedro Sánchez assumeixi la presidència rotatòria de la Unió Europea el juliol vinent posarà entre les seves prioritats la reforma del sistema migratori comú. La presidència d’Espanya és «de tancament» (la legislatura europea acaba el febrer del 2024) i, per tant, cal triar amb compte els dossiers a què es prestarà atenció. El Pacte de Migració i Asil de la UE serà un dels escollits, segons confirmen fonts del Govern espanyol. Es busca un repartiment just, previsible i humà de les càrregues que suposen els fluxos il·legals de persones. Un tema especialment sensible als països d’entrada, com Espanya, Itàlia o Grècia. «Intentarem impulsar-lo tant com puguem, tot i que sabem que és complicat», asseguren a l’Executiu.

En particular, i dins d’aquesta reforma, Espanya pressionarà perquè la UE impedeixi el tancament de les fronteres interiors com a manera de control dels anomenats moviments secundaris d’immigrants en territori europeu. En l’actualitat, França manté clausurats nou dels seus passos fronterers amb Espanya. Porta a terme controls que van destinats, entre altres coses, a evitar que els magribins que han entrat il·legalment a Espanya arribin al seu destí final al país gal, on hi ha àmplies comunitats marroquines i algerianes, segons expliquen fonts diplomàtiques. El Govern d’Emmanuel Macron en va ordenar el tancament al començament de la pandèmia de covid com la resta dels 27. Ho permet una excepció en els acords de fronteres obertes Schengen, de manera temporal. Però Macron els manté tancats tres anys després. Madrid critica a París el que considera un abús d’una mesura que hauria de ser limitada en el temps. 

«Hi ha diferències entre França i Espanya en la negociació del paquet legislatiu de migració i asil. França vol mantenir la possibilitat de tancar els seus punts fronterers com a excepció de les regles Schengen, i Espanya demana que les condicions per poder tancar siguin més restrictives», explica una altra font diplomàtica europea. 

«En vaig parlar amb el president, i el que volem és tancar un bon pacte, no tancar per tancar», assegura a aquest diari l’eurodiputat socialista Javier Moreno, ponent en les negociacions d’una de les directives europees sobre migració. «Una de les qüestions és la de les fronteres. Si hem creat el sistema Schengen no és per poder obrir-lo i tancar-lo quan vulguem; hi ha condicions que s’han de respectar».

Quotes d’immigrants

El Pacte de Migració i Asil és complex i divideix els països de la UE. Es va intentar tirar endavant el 2018, però va fracassar. Els països del sud, com Itàlia, Espanya i Grècia, demanen que hi hagi un sistema fiable i transparent de repartiment de les càrregues que suposa la immigració per als països d’entrada. Espanya, Itàlia, Grècia i Malta van presentar el 2020 una proposta concreta per fer avançar un sistema de quotes. Falta per veure si el nou Govern de dreta i ultradreta de Giorgia Meloni a Roma sosté aquest acord o vol endurir-lo. Altres països, com els bàltics o els Països Baixos, s’oposen al sistema de quotes de repartiment. A Alemanya, hi ha visions diferents entre els verds i els liberals dins del Govern de coalició. Països com Finlàndia proposen un sistema flexible, en què es comparteixin les càrregues, per exemple amb més contribucions econòmiques, però no necessàriament amb quotes fixes de repartiment.

Fonts de la Moncloa confirmen que el president del Govern ja està sondejant els 27 durant la gira que està fent per tots els països abans d’assumir la presidència europea per conèixer, precisament, la seva postura sobre un Pacte de Migració i Asil. Però adverteixen que «la situació ha canviat molt» des del document elaborat pels països del sud, amb «idees bàsiques». A l’Executiu el sorprendria que Itàlia el subscrigui ara punt per punt. I apunten fins i tot a nous enfocaments, més enllà dels problemes a què s’enfronten els països d’entrada com Espanya i la mateixa Itàlia, amb referència que la immigració suposa també un problema de «seguretat», com es va evidenciar amb l’onada d’immigrants que el Marroc va llançar sobre Ceuta i en l’actuació de Bielorússia, que pressiona sobre la frontera oriental de la UE i afavoreix l’arribada d’estrangers a Letònia, Lituània i Polònia.

El Govern té tot això al cap, de cara a la recerca d’un acord, i pretén també introduir en el debat una històrica reclamació espanyola que és ajudar els països d’origen per mitigar els fluxos migratoris i establir acords de migració circular, organitzada, reglada per treballar i, fins i tot, estudiar, durant un termini de temps. Però, mentrestant, el president ha sumat aliats, com s’ha evidenciat en la cimera hispano-lusitana celebrada dimarts i dimecres a Lanzarote, en què Espanya i Portugal s’han compromès a impulsar una política migratòria comuna a la UE.

Implicació del Parlament Europeu

«L’acord sobre el Nou Pacte de Migració i Asil és més urgent que mai i estem fent progressos tangibles», expliquen des de la representació de la Comissió a Espanya. «Tenim un full de ruta clar amb un compromís fort del Parlament Europeu i de la presidència del Consell... Anem camí de concloure les negociacions abans que acabi l’actual període legislatiu el febrer 2024».

Brussel·les posa com a exemple els avenços en les decisions per avançar en el sistema d’empremtes dactilars per a sol·licitants d’asil (Eurodac) o els progressos a nivell tècnic en propostes legals de migració, com la directiva de residència a llarg termini i la de permís únic d’entrada i treball.

Ara la pilota és al camp dels colegisladors. El mes de setembre passat, el Parlament Europeu i les presidències rotatòries del Consell van acordar un full de ruta conjunt per reformar el Pacte de Migració i Asil de la UE. Aquest full de ruta acabarà amb l’adopció de les propostes legislatives pel Parlament i cadascun dels països. N’hi ha prou amb una majoria qualificada, així que no hi haurà veto dels països més àrid amb la immigració. 

Notícies relacionades

El PNB agita territori ‘abertzale’ en el seu intent d’evitar el sorpasso de Bildu

¿Marejol a Euskadi?

A més de les cimeres de caps d’Estat i de Govern, durant la presidència espanyola se celebraran per tot el territori un total de 25 reunions de ministres (Consulta aquí el calendari provisional de la presidència espanyola de la UE). 

Del 19 al 21 de juliol, els ministres d’Interior de la UE es reuniran a Logronyo el Consell de Justícia i Assumptes d’Interior (JAI), que elabora polítiques de cooperació i comunes sobre diferents qüestions transfrontereres, «amb la finalitat de crear un espai de llibertat, seguretat i justícia a tota la UE». La traca final de la presidència serà en una cimera de líders a l’Alhambra de Granada el 6 d’octubre. Allà, i unes setmanes abans de les eleccions si tot segueix el seu curs previsible, Pedro Sánchez podria cobrar-se el rèdit d’haver aconseguit llançar el Pacte de Migració i Asil. O pagar el preu polític de no haver-ho aconseguit.