La fiscalia manté la petició d’inhabilitar 20 mesos quatre exmembres de la Mesa del Parlament

La fiscalia ha mantingut la petició d’inhabilitar durant 20 mesos els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó. El fiscal ho ha anunciat aquest dimecres en el tràmit de conclusions finals del judici per presumpta desobediència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

També ha mantingut la petició de multar-los amb 30.000 euros i ha modificat el delicte que els atribueix de desobediència greu a desobediència –no agreujada–, però ha mantingut la petició de penes perquè la que demanava ja és dins del rang que se’ls pot imposar amb la nova qualificació. L’Advocacia de l’Estat també ha mantingut la petició de condemnar-los tots quatre, com la fiscalia, a 20 mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros.

Per la seva banda, els advocats Judit Gené –que defensa Corominas, Barrufet i Guinó– i Raimon Tomàs –que representa Simó– han demanat l’absolució i que el tribunal afegeixi com a atenuant les dilacions indegudes per les quals s’ha allargat el procediment.

Tots quatre ja van ser condemnats el 2020 a la mateixa pena a què s’enfronten ara: el judici d’aquesta setmana és una repetició del de llavors, que el Tribunal Suprem (TS) va anul·lar per falta d’imparcialitat de dos dels jutges que els van jutjar llavors, i ara els enjudicien uns magistrats diferents.

La primera jornada de judici, dimarts, els quatre acusats van declarar que des de la Mesa no intervenien en el contingut de les iniciatives parlamentàries que tramitaven, sinó que només en feien una valoració formal, i les defenses van esgrimir –com ja van fer el 2020– que els seus actes estaven emparats per la inviolabilitat parlamentària.

Els lletrats

Però en la segona sessió, celebrada aquest dimecres, els lletrats del Parlament han admès que van advertir la Mesa de l’1-O que les lleis del procés podien contravenir de manera «clara» les resolucions del Constitucional, tot i que fins al 2019 el tribunal no va prohibir específicament tramitar iniciatives parlamentàries afectades per les seves resolucions.

Xavier Muro i Antoni Bayona, que el 2017 eren respectivament secretari general i lletrat major del Parlament, han declarat com a testimonis i han reconegut que, fins al 2019, la jurisprudència del TC establia que la Mesa no havia d’establir un «filtre polític» a les resolucions que presentaven els grups per a la votació per part del ple, de manera que la inadmissió a tràmit era «excepcional», principalment per qüestions formals.

No obstant, han explicat, aquesta situació va canviar arran de la declaració de ruptura amb l’Estat que el Parlament va aprovar el 9 de novembre del 2015 i les consegüents resolucions sobre el procés votades per la Cambra, que van donar peu a fer que el Constitucional advertís en diverses ocasions la Mesa del seu deure de paralitzar qualsevol iniciativa que suposés ignorar les seves resolucions.

En les tenses sessions dels dies 6 i 7 de setembre del 2017, quan es van aprovar les lleis del procés, «ja no només teníem la sentència de declaració de ruptura, sinó tres o quatre resolucions més derivades de diversos incidents d’execució», ha apuntat Bayona.

«La situació canviava molt respecte al principi», ha afegit el lletrat major, que ha explicat que per aquest motiu es va redactar un informe dirigit a la Mesa en el qual se citaven els «precedents» i s’avisava que «hi podia haver un problema respecte a l’incompliment de les resolucions del Constitucional».

En la mateixa línia s’ha manifestat Muro, que ha afirmat que la llei del referèndum i de transitorietat jurídica «entraven de manera clara en col·lisió amb els mandats del Tribunal Constitucional. I així ho vam manifestar», ha remarcat.

Per aquest motiu, Bayona i ell mateix van dirigir un escrit de «pàgina i mitja» a la Mesa en el qual advertien de la prohibició del Constitucional i van ordenar al departament d’edicions del Parlament que no publiquessin les iniciatives legislatives al butlletí oficial.

Notícies relacionades

Sumar anima Puigdemont i Díaz a parlar de la reducció de jornada

Ábalos adverteix que l’UCO té els missatges que es va creuar amb Sánchez

En la sessió d’aquest dimecres també han declarat José Espejo Saavedra i David Pérez, que eren diputats de Cs i PSC a la Mesa que presidia Forcadell.

Els dos testimonis han insistit que la Mesa no va haver d’admetre a tràmit les diferents iniciatives vinculades amb el procés, ja que com a òrgan de govern de la Cambra catalana la seva obligació és impedir la votació de les resolucions que puguin vulnerar l’Estatut o la Constitució. I especialment, han defensat, en el cas de les lleis del referèndum i de «desconnexió», perquè hi havia una «advertència molt clara i explícita dels lletrats perquè no s’admetessin, ja que contravenien els mandats del TC», segons Espejo Saavedra.