El PDECat reclama a Junts més de mig milió d’euros per recolzar Trias

La negociació, en teoria, té a veure amb la possibilitat que el partit recolzi Trias, un gest que ideològicament no sembla difícil perquè comparteixen, amb orgull, el seu passat convergent. Però com que el PDECat i Junts es van divorciar fa dos anys i de manea no amistosa, a les converses apareixen els recels i tots els comptes pendents. Mai més ben dit. Tant els diners, com la voluntat del PDECat de tenir noms en la llista de Trias, com la forma jurídica que al final adopti la candidatura.

Els comptes

Des de juliol del 2022, quan l’expresident Carles Puigdemont va deixar el PDECat i va aconsegir les sigles Junts per fundar un nou partit, el PDECat es va quedar, asseguren fonts de la formació, sense els diners que li corresponen al Congrés. La Cambra baixa ofereix una quantitat per diputat i per grup de caràcter mensual. Per diputat, 1.746 euros mensuals. Per grup parlamentari, 30.346 euros. Des d’aquell juliol, Junts s’ha quedat els diners dels diputats del PDECat (quan es van presentar conjuntament van obtenir vuit parlamentaris i, després del divorci, són quatre d’un costat i quatre de l’altre), i també la part proporcional que li correspon dels diners que reben tots els partits del grup plural.

De tot aquest càlcul surt una xifra: 223.488 euros que el PDECat ha deixat de guanyar per l’assignació als quatre diputats i i 323.690 de la part proporcional que representa al grup plural. En total, 547.178 euros.

El PDECat porta aquesta negociació amb reserva i per això no ha fet públiques aquestes quantitats. El seu objectiu és poder figurar en la candidatura de Trias, però amb condicions. La dels diners, sí, però també que la candidatura no porti el nom de Junts, que Trias no es faci tantes fotos amb candidats de JxCat i que noms reconeguts del PDECat estiguin en llocs destacats de la llista de l’alcaldable.

La resposta de Trias

A tot això, Junts respon sense alterar-se. Ho deixa tot en mans de Trias, que té carta blanca per configurar la seva llista, la seva candidatura i el seu programa, com va exigir a l’hora d’acceptar encapçalar la llista per Barcelona. Tot això amb una quarta condició: cohesió interna a JxCat davant la divisió i el soroll intern dels últims mesos.

Notícies relacionades

Ernest Maragall inicia la precampanya sota el lema fetitxe del seu germà Pasqual

¿Marejol a Euskadi?

Així doncs, Trias manté un silenci discret i confiat en la solució positiva a aquesta qüestió, si bé les primeres espases de la llista estan pràcticament assignades i són d’estricta confiança de l’alcaldable. A més, Junts es mira aquest debat intern amb una tranquil·litat absoluta basada, diuen, en l’escassa presència política que té la postconvergència del PDECat. I sobre els diners no sembla que JxCat tingui especial interès a atendre la factura que els reclamen els seus excompanys.

Així, l’única alternativa a un acord per part del PDECat seria que es presentessin pel seu compte a les eleccions a Barcelona. Una decisió que ara com ara sembla poc probable i que donaria als postconvergents poc marge quant a collita de vots davant un candidat que és més pròxim al PDECat del que es podria imaginar aquest partit.