Elisenda Alamany: "El 'processisme' ha intoxicat el significat de què és ser independentista"

Set anys després d'aquell passeig amb Domènech que va acabar desembocant en un convuls trajecte amb els moments àlgids del 'procés' pel mig, un intens any i mig al Parlament i, finalment, la sortida dels Comuns per presentar-se de número dos per ERC a la candidatura d'Ernest Maragall el 2019, Alamany fa balanç. "Més dur va ser quan vaig haver de marxar a la Xina", deia llavors quan se li preguntava si li havia costat un canvi de partit que no va estar exempt de tensions i retrets interns. El seu balanç parteix de la seva experiència personal, ja que es va sentir "expulsada" del seu país per la crisi del 2008. Ara, consolidada ja a l'òrbita republicana -i a l'espera de quin lloc ocuparà aquesta vegada a la llista de Maragall, ja que no està clar si serà la 'número dos' de nou-, busca projectar una veu pròpia en aquest espai, com va deixar clar aquest dilluns a la presentació del llibre.

"Un nou subjecte polític"

Sense embuts, va reclamar que l'independentisme ha de canviar de vocabulari si no es vol empetitir i que l'esquerra sobiranista necessita crear "un nou subjecte polític" si el seu objectiu és superar la desafecció i "seduir" una majoria de votants. "El 'processisme' ha rebregat el fet de ser independentista, l'ha intoxicat de coses massa lletges. Ha fallat en l'esperit d'obrir tots els fronts possibles del que és construir un nou país i del per què va ser possible el 'procés': una crisi que era política, econòmica, social i democràtica", va argumentar. De fet, va advocar explícitament per tornar a parlar de 'sobiranisme' i no quedar-se en el terme 'independentisme', al seu parer, més reduccionista.

"Des dels Comuns, jo, com a independentista, vaig sentir rebuig per moltes de les consignes que utilitzava l'independentisme hegemònic". "No ens podem concentrar només en decidir si som independentistes o no". "Calen noves paraules, no pots projectar amb paraules velles un futur". Van ser algunes de les consignes que va llançar en un auditori, el de la llibreria Ona, on estaven des de Maragall a Gabriel Rufián, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, o l'exconseller Raül Romeva.

Notícies relacionades

Maria Eugènia Gay serà la número dos de la candidatura de Jaume Collboni

Trias, obert a pactar amb el PSC i ERC: «Votaré el més votat si no és Colau»

Si el que es pretén és interpel·lar més gent o, com diu metafòricament al llibre, si el que es busca és ser l'orquestra de la festa major que sap quins grans 'hits' tocar per fer ballar gairebé tothom, els projectes polítics, insisteix, han d'admetre canvis estructurals. El repte, desgrana, passa per "no menystenir" allò que preocupa la gent i "intoxicar-se" d'allò que li treu la son, no abusar de les "etiquetes" i deixar de presentar l'esquerra com "un fre" davant l'extrema dreta en lloc d'invertir en "crear cultura i discurs propis".

De Sánchez-Cuenca a García Beadoux

Al llibre, Alamany combina la seva vivència en primera persona amb un repertori d'articles de 16 experts de diferents àmbits que engloba des d'Ignacio Sánchez-Cuenca a Jorge Lago, Liliana Arroyo, Juan Antonio Donaire, Virginia García Beaudoux o Jorge Moruno. També obre la porta a diàlegs amb els seus assessors i membres de la seva 'war room' per abordar temes com la rigidesa de les institucions, la professionalització en la política, la construcció de marca i l'estètica o la "superioritat moral" que dificulta a l'esquerra quallar en uns votants que són éssers racionals i emocionals. "No sé en quin moment ens hem oblidat que la política ha de connectar amb la felicitat", va concloure.