La Sindicatura de Comptes ha detectat «fraccionament indegut» de contractes en un de cada quatre informes

La Sindicatura de Comptes ha detectat 44 possibles casos de «fraccionament indegut» de contractes en els últims cinc anys, segons ha comptabilitzat l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Això suposa un de cada quatre informes, ja que representen el 28,38% del total dels 155 que la Sindicatura ha publicat des del 7 de febrer del 2018 fins ara. L’òrgan fiscalitzador assenyala incompliments de les normes per als contractes menors, que tenen un import màxim de 15.000 euros per als subministraments i serveis, i de 40.000 per a les obres. A la llista de possibles irregularitats apareixen contractes de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), dirigida per Laura Borràs, de la Sindicatura de Greuges, de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), de la línia 9 del metro, del Departament de Justícia i de diversos organismes municipals.

En molts dels casos, la Sindicatura considera que la contractació separada s’hauria d’haver fet en un sol contracte perquè contemplen «necessitats recurrents o previsibles». Un fet que, segons l’òrgan fiscalitzador, «suposa eludir els requisits de publicitat o els relatius als procediments d’adjudicació corresponents».

En alguns casos, els informes també avisen que «es va incomplir la prohibició per subscriure contractes menors que individualment o conjuntament superessin els valors màxims autoritzats per a aquests tipus de contractes».

En l’àmbit municipal hi ha diversos informes que detecten possibles irregularitats en contractes menors: Parcs i Jardins de Barcelona, Consorci d’Aigües de Tarragona, Consell Comarcal del Garraf, Consell General de l’Aran, Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Ajuntament d’Argentona, Serveis Ambientals del Vallès Oriental, Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona o Recollida de Residus d’Osona S.L., per posar-ne alguns exemples.

També consten diferents òrgans que depenen directament de la Generalitat, com el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el Servei Meteorològic de Catalunya, l’entitat que edita el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), l’Institut Català d’Energia, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’Institut Català Internacional per la Pau, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca o Aeroports Públics de Catalunya.

¿Per què s’incompleix el fraccionament?

El síndic de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar, recomana a l’Administració que contracti «més personal qualificat» per dedicar-se a la contractació tenint en compte que la legislació en aquest àmbit és «complexa». «És una llei que requereix certa preparació de coneixements jurídics i planificació a l’hora de contractar. La immediatesa no pot ser l’excusa per justificar un contracte o un altre. Els contractes requereixen planificació i qualificació per part del personal», ha resumit en declaracions a l’ACN.

Segons Salazar, escurçar els terminis de les licitacions aniria en detriment del licitador perquè les lleis «tenen per objectiu preservar el principi de la lliure concurrència». «¿Si limitem els terminis podríem ser més eficaços? No ho sé. El que sé és que limitaríem aquest principi i la llei no està pensada per a això. La llei està pensada per garantir el principi de la lliure concurrència», ha insistit.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Per la seva banda, el president de la secció de dret administratiu del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), Alejandro Jiménez Marconi, ha explicat a l’ACN que l’Administració pot tenir la «temptació» de dividir els contractes per evitar una licitació, que segueixen un procés més llarg que la contractació menor. I ha assenyalat que un motiu que pot explicar el fraccionament de contractes és evitar els «terminis excessius». Així mateix, també afirma que «es demana eficàcia a l’Administració, però de vegades no s’aporten les eines necessàries». En aquest sentit, ha afegit que si hi hagués més flexibilitat perquè l’Administració pugui valorar la urgència i la necessitat de contractar ràpidament es permetria «escurçar els terminis» d’un procés de licitació.

Normativa vigent

L’article 99.2 de la llei estatal 9/2017 de contractes del sector públic diu que no es poden fraccionar contractes «amb la finalitat de disminuir-ne la quantitat i eludir així els requisits de publicitat». I a l’article 118 s’estableix que es consideren contractes menors aquells que tenen un valor estimat inferior a 40.000 euros quan es tracta de contractes d’obres i de 15.000 euros quan es tracta de contractes de subministrament o serveis. Seguidament, la llei especifica que en el cas dels contractes menors s’exigirà un informe de l’òrgan de contractació per justificar la necessitat del contracte i que no s’està alterant per vulnerar la llei.