Artur Mas va promoure sense èxit suspendre el polític que s’enfrontés a un judici penal

Sense anar més lluny, la presidenta de Junts, Laura Borràs, s’ha negat a prendre la decisió de deixar la presidència del Parlament al ser jutjada per delictes relacionats amb la corrupció i va ser apartada per la Mesa de la Cambra complint amb el reglament. La dirigent ha al·legat, basant-se en una reforma dels estatuts de Junts, que el seu cas no és corrupció, sinó «persecució política». És més, en el congrés de l’estiu passat va aconseguir que els estatuts del partit incloguessin que, davant el cas d’una condemna amb sentència ferma que respongui a un procés de ‘lawfare’, serà la comissió de garanties la que valori si pot continuar o no exercint la seva funció.

La rehabilitació posterior

«Es va incorporar aquesta mesura [apartar-se en cas d’obertura de judici] al reglament del Parlament i podria ser obligatori, però és la típica exigència que es fa respecte a d’altres i no respecte als teus, no s’està complint de manera rigorosa», denuncia Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau.

Notícies relacionades

Guerra entre les defenses del cas Laura Borràs pel pacte de la fiscalia amb dos acusats

La Fiscalia Europea investiga per malversació el supercomputador quàntic de Barcelona impulsat per Sánchez

El fiscal Martín Rodríguez Sol, que va participar en la cimera de Mas, recorda que es va arribar a l’acord que davant l’obertura de judici «el polític havia de desaparèixer d’escena», però «sense que hagi quedat clara la rehabilitació posterior» en cas d’exculpació. «A Catalunya tots tenim casos molt singulars al cap, s’han adoptat mesures reglamentàries, es podrà millorar en el tractament, afegir-hi més mesures, però és una cosa que els polítics en el dia d’avui tenen present», considera el fiscal.

En la cimera institucional de fa deu anys, mes també va demanar «facilitar la restitució de les responsabilitats públiques prèvies» a la imputació en cas d’exculpació i «garantir un tracte informatiu equivalent». Una proposta difícil d’aterrar en mesures concretes. Segons l’última enquesta de l’Oficina Antifrau, el 64% dels catalans creuen que els polítics són poc o gens honestos davant el 35% els catalans que opinen el contrari.