Infraestructura a debat
Les claus de la B-40: què ha aprovat el Parlament, en quin punt està el projecte, què volien ERC i el conseller
Prolongar el quart cinturó entre Sabadell i Terrassa aconsegueix l’aval de 114 diputats davant 15 que s’hi oposen
El 2009, amb José Montilla com a president, el tripartit d’esquerres format pel PSC, ERC i llavors ICV-EUiA va acordar traslladar al Ministeri de Foment tres opcions de traçat per a la Ronda del Vallès. S’havien posat d’acord després de mesos de negociació. Gairebé 14 anys després, aquest dimecres, el veterà diputat socialista Jordi Terradas els ho ha recordat als seus excompanys del Govern d’Entesa a propòsit de la votació sobre la moció, en la qual es debatia (entre altres temes) la redacció de la prolongació del quart cinturó: «I llavors no hi van votar en contra», els ha criticat, en plena discussió. Durant unes hores, l’aval a aquesta controvertida infraestructura ha sigut l’escull per aprovar els pressupostos de la Generalitat.
¿Què ha aprovat el Parlament?
Les discrepàncies sobre els projectes de grans infraestructures són tan abismals que aquest dijous la validació de la controvertida moció del PSC s’ha hagut de dividir en vuit votacions diferents. No obstant, el primer punt n’era la clau i és el que ha acabat votant ‘sí’ ERC. S’hi insta el Govern a «fer efectiu, dins del primer trimestre del 2023, amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana el conveni d’acord i finançament que garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, proposada al Pla Específic de Mobilitat del Vallès i avalada pels plens d’aquests ajuntaments i entitats socials i econòmiques de la comarca del Vallès Occidental, i l’execució de les obres per part del Govern de la Generalitat de Catalunya». O sigui, que tirin endavant un conveni que l’anterior Govern, en el qual el vicepresident Jordi Puigneró dirigia la Conselleria de Territori, ja tenia a punt. El seu successor, Juli Fernàndez, insisteix que ha buscat la documentació que acredités aquest acord amb el ministeri, però que ningú sap dir-li «a quin calaix és». Un total de 114 diputats (PSC-Units, ERC, Junts, Vox, Ciutadans, el PPC i un diputat no adscrit) han avalat la proposta, davant els 15 d’En Comú Podem i la CUP.
¿Què volien ERC i el conseller de Territori?
Des de les files republicanes, a qui li ha tocat deixar anar que es doblegarien als desitjos del PSC sobre la Ronda Vallès ha sigut l’alcalde de Solsona i diputat Ferran Estruch, que, no sense certs titubejos, ha avançat el que poc després ha defensat el president Pere Aragonès: que els pressupostos bé valen una carretera, tot i que sigui un projecte que ERC detesta. Des del Govern defensen que es tracta d’un projecte antiquat, poc conforme amb les urgències de la crisi climàtica i que hauria de ser la mobilitat sostenible, i més concretament el transport ferroviari, el que resolgués els problemes de connexió entre les ciutats del Vallès. «L’Estat podria haver-ho fet ja des de fa temps i ara pretén que l’executi la Generalitat», s’ha queixat el president Aragonès. Unes hores abans de la votació de la moció, el conseller de Territori, Juli Fernàndez, havia hagut d’escoltar novament les reclamacions d’un grup parlamentari, en aquest cas favorable perquè era Ciutadans, perquè acceptés tirar endavant la B-40. No obstant, sabedor que el projecte ja no és a les seves mans, ha optat per esquivar-lo i ni tan sols esmentar el nom de l’autovia. Exalcalde de Sabadell, Fernàndez ha defensat des que va arribar a la conselleria que la prolongació de la infraestructura no genera el consens necessari a les comarques per on passa i que altres mesures «quirúrgiques» a les carreteres ja existents serien suficients.
¿En quin punt està el projecte?
Ara mateix, segons el Ministeri de Transports, no hi ha novetat en les converses amb la Generalitat, més enllà de la insistència de firmar el conveni que hauria de facilitar l’execució del nou traçat. El quart cinturó va començar a dissenyar-se als 60 amb l’objectiu de connectar Vilafranca del Penedès i Mataró a través de la segona corona metropolitana, amb Abrera, Terrassa, Sabadell, Granollers... En tot aquest temps només s’han completat petits trams, i recorreguts com la C-60. Es va aconseguir consensuar, no sense penes i treballs, l’Abrera-Terrassa però, una vegada allà, arribar a Sabadell ha sigut impossible. Per no parlar de la resta, fins a Granollers. El moviment ciutadà, encapçalat des de fa lustres per la Campanya contra el Quart Cinturó, ha capitanejat l’oposició i ha perseguit la caducitat dels terminis incomplerts pels ministeris competents. Aquest dijous s’ha aprovat una moció al Parlament que suposadament desencalla la negociació, però el calendari es preveu llarg.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Conselleria de Territori Juli Fernàndez Terrassa Sabadell Carreteres Castellar del Vallès ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Pressupostos Generalitat de Catalunya PSC PSC Obra pública Infraestructures
- Fred polar En aquesta zona de Catalunya la sensació tèrmica ha estat de -34ºC
- Les estafes amb falsos QR arriben fins i tot a les cartes de restaurant
- Ariadna Gil: "La mirada a una dona que abandona la seva família és diferent que si ho fa un home"
- Mobilitat urbana Barcelona recupera el projecte per portar la línia 2 del metro a Montjuïc
- Cornellà no concedeix els permisos per al concert de Lola Índigo
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Lengua catalana El "Diccionari de la llengua catalana" incorpora una nova paraula de només 3 lletres
- Apunt ¿Ocupats o imbècils?
- CHAMPIONS LEAGUE Arne Slot, el líder en tot
- LA JORNADA DE LLIGA L’Espanyol paga un altre mal inici i sucumbeix a Getafe