La mirada de Pedri

Pedri és ara el millor jugador del Barcelona. Va trigar ahir més del compte a entrar per regalar al seu equip la raó del joc, que és herència directa de Kubala, d’Evaristo, de Cruyff, de Ronaldinho, de Messi, de tots aquells que vulguem ajuntar per fer d’aquest conjunt una celebració del passat.

Pedri és el futur. Un noi de Tenerife que juga com si hagués sigut enviat al camp per l’entusiasme de l’aire i de Tegueste, d’on ve la seva família i amb una passió pel Barça encomanda per l’avi. Esperar Pedri és una tasca agraïda, perquè l’equip no té ningú més amb la seva fermesa.

Quan Pedri va començar a asserenar el desastre per convertir el joc en molt més que la celebració d’un partit tot va ser diferent, si bé no del tot. El Barça ve del recent titubeig anglès. Fins i tot l’entrenador, que no sol ser llengut, va explicar als aficionats blaugrana que el seu equip no n’encertava ni una i que per això va caure com una pilota flonja al camp anglès.

Semblava que després d’aquesta advertència del tècnic alguna cosa grossa havia de passar, però el que primer va passar va ser un desastre. Que l’equip encaixés un gol quan encara no arribava al minut de partit semblava un símbol que prolongava el desastre recent.

Olmo, que ve del fred de les seves successives desolacions, va recitar la seva millor manera de cantar a prop de la porteria contrària, però faltava molt perquè poguéssim sentir que el Barça d’abans (és a dir, de fa quatre setmanes, més o menys) es fes gran al camp.

Notícies relacionades

Jordi Vila-Puig, exjugador del Barça d’hoquei patins: "La meva vida és una aventura en el món de l’esport"

Piastri guanya l’esprint i redueix distàncies amb el líder Norris

El gol de Lamine i el gol d’Olmo, que des de fa molt de temps no alegrava la seva vida, eren com el naixement d’una proesa. I fins a l’últim sospir no va ser el mateix Olmo el que va desviar la incertesa. El seu segon gol va arreglar amb decència el final del partit.

Pel camí anava, celebrant-ho, el noi de Tegueste, el millor del partit, el qui va posar el Barça a jugar com en altres temps, que són a prop però que ens semblaven ahir lluny i tristos. Pedri va guanyar la confiança en el joc i va regalar al futur l’esperança de guanyar. És el millor fins i tot mirant.