¿Hi ha una ‘alerta ultra’ a Catalunya?

El baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha posat en guàrdia els principals partits de Catalunya. A les files polítiques hi ha inquietud per l’auge d’Aliança Catalana i Vox, que junts sumarien entre 32 i 34 diputats en un hemicicle de 135 si es convoquessin eleccions avui. Alguns dirigents apunten ja una ‘alerta ultra’ que pot portar a la ingovernabilitat i d’altres veuen una oportunitat per generar amplis acords; però tots els dirigents consultats coincideixen a assenyalar que si no se li posa fre, les enquestes poden acabar sent una realitat.

El ‘no a tot’

No hi ha conteses electorals a curt termini: les municipals seran el 2027 i les catalanes el 2028, i tot i que Pedro Sánchez pugui decidir avançar les generals, no seria un bon termòmetre per mesurar la tendència de l’extrema dreta a Catalunya perquè Sílvia Orriols no contempla, per ara, fer el salt al Congrés. Les direccions de les formacions s’han bolcat a actualitzar els seus discursos i propostes per frenar un possible ascens de l’extrema dreta. El diagnòstic majoritari és que tant Aliança com Vox omplen el buit que no cobreix una gestió adequada del públic i que el seu domini de les xarxes socials es viralitza tant que pot aixecar del sofà els abstencionistes per exercir un vot de protesta contra el sistema, la papereta del no a tot.

La recepta comuna és que cal intervenir amb polítiques adequades per atendre un possible col·lapse dels serveis públics –tenint en compte que es va passar de sis a vuit milions de catalans en uns anys en què hi va haver retallades i que es pot preparar la Catalunya dels 10 milions–, garantir el dret a l’habitatge i revertir la percepció d’inseguretat. Però les receptes per afrontar aquestes tres premisses difereixen i posen tots els partits davant el mirall: la confrontació mobilitza electors, però a llarg termini pot fer-los perdre vots i augmentar la desafecció.

Menyspreu o confrontació

El Govern i Junts van arribar a una conclusió inversa. Quan va arrencar la legislatura, el president del Parlament, Josep Rull, va optar per objectar cada vegada que Orriols atacava l’islam vinculant els creients amb la delinqüència i fins i tot quan se saltava el decòrum assenyalant a la diputada d’ERC, Najat Driouech, per portar vetllo. En la direcció van detectar que aquesta estratègia donava ales a Aliança, així que Rull va optar per intervenir només quan hi havia una amenaça directa al codi de conducta i es va acollir a la normativa d’altres parlaments europeus, tot i que la decisió va causar irritació en ERC. Però, en paral·lel, el president Salvador Illa va decidir que era el moment d’entrar al cos a cos amb Orriols en les sessions de control i difondre els talls de vídeo a les xarxes socials. Junts va traslladar al cap de Govern el seu estupor per aquest canvi d’estratègia i fins i tot algun dels seus dirigents va arribar a acusar Illa de perseguir un creixement d’Aliança per perjudicar-los. Són els mateixos que veuen una mà negra al baròmetre del CEO.

Sigui com sigui, el creixement d’aquesta formació política i de Vox no només perjudica la postconvergència, sinó també el mateix Govern, ja que com revela el sondeig la majoria d’Illa se sosté per la mínima, només sumant la forquilla més alta de PSC (40), ERC (23) i Comuns (6), i sense una alternativa possible perquè els socialistes i Junts sumen un màxim de 60 diputats, lluny dels 68 necessaris.

La inversió i els barris

Notícies relacionades

Feijóo adverteix Sánchez que els "mafiosos" es delaten entre ells

La pitjor tirania és la judicial

A la Generalitat estan convençuts que la tendència ultra es reverteix amb una inversió més gran. Primer, en els municipis, amb el Pla de Barris per renovar zones degradades i millorar la convivència i, alhora, la percepció de seguretat. Segon, amb més efectius policials, ja que l’acord amb el Govern central preveu que Catalunya tindrà 25.000 agents dels Mossos el 2030, i amb una millor coordinació amb les policies locals. I tercer, atenent el principal problema per als catalans, l’accés a l’habitatge. ¿Com? Amb la compra i construcció de pisos, amb la reducció dels tràmits per urbanitzar, amb la concessió de rang de perpetuïtat a l’habitatge protegit i amb la regulació del preu dels lloguers i el final del frau de l’arrendament de temporada.

Hi ha membres del Govern que amaneixen el pla amb una dosi de pujolisme: cal moure’s pel territori. Fins i tot hi ha dirigents que assenyalen que sí que cal entrar al cara a cara, però no tant amb Aliança, sinó amb els veïns, debatre a peu de carrer i, sobretot, ser-hi, que se’ls vegi. De l’amplitud de mires en els pactes a futur dependrà, en bona part, si l’‘alerta ultra’ acaba sent una realitat.