El PP respon a la crida d’auxili del Suprem i proposa que els seus magistrats retardin la jubilació fins als 74 anys

Malgrat que de moment el PSOE i el PP són incapaços d’acostar postures per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en funcions des de fa més de quatre anys, els d’Alberto Núñez Feijóo han mogut fitxa per mirar d’alleujar una de les conseqüències de la situació que s’arrossega des que, el març del 2021, una reforma legal impulsada per PSOE i Unides Podem impedeix a aquest òrgan realitzar nomenaments a la cúpula judicial.

Així, i per resoldre una realitat que comença a ser dramàtica en el Tribunal Suprem, amb gairebé una quarta part dels seus llocs vacants, proposen que els seus magistrats puguin allargar quatre anys més la seva edat de jubilació, fins als 74 anys.

Així s’apunta en una proposició de llei presentada per la portaveu dels populars al Congrés, Cuca Gamarra, a la qual ha tingut accés ‘El Periódico de España’, del grup Prensa Ibérica, i que sembla respondre a l’última crida d’auxili de l’alt tribunal, la Sala de Govern del qual va acordar dimecres passat dirigir-se a les Corts –a través del CGPJ– per traslladar el que qualifiquen de «situació insostenible», perquè 19 de les seves 79 places es troben vacants. L’última sortida va ser la del president de la Sala Tercera, César Tolosa, per ser magistrat del Tribunal Constitucional acabat de renovar a proposta del mateix òrgan de govern dels jutges.

La proposta del PP, registrada dissabte passat, 21 de gener, va dirigida a modificar dos articles concrets de la llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) per fixar per llei un reforç de lletrats per al Gabinet Tècnic de l’òrgan i també per permetre que els jutges espanyols puguin elevar la seva edat de jubilació des dels 70 als 72 anys, ampliant aquesta possibilitat als 74 en el cas del Tribunal Suprem. 

Amb això busquen, si no solucionar la situació davant la falta de nomenaments conseqüència del bloqueig en la renovació del Consell, almenys frenar la incessant sagnia de magistrats, ja que s’espera que en els pròxims mesos les vacants a l’alt tribunal arribin a superar el 30% de la plantilla. 

Recurs pendent al Constitucional

En l’exposició de motius de la seva proposta, el PP recorda que el seu grup parlamentari va recórrer davant el Tribunal Constitucional la prohibició de fer nomenaments pel Consell, si bé després de gairebé dos anys l’òrgan de garanties no s’ha pronunciat sobre això. La realitat és que la seva impugnació acaba de canviar de ponent després de la sortida de l’òrgan de qui fos el seu vicepresident Juan Antonio Xiol, i ara ha correspost a Tolosa, per la qual cosa no s’espera cap resposta immediata.

El PP recorda que ja l’octubre del 2021 el Suprem va advertir que la falta de cobertura de magistrats provocaria el dictat de mil sentències menys a l’any, una previsió que l’últim acord de la Sala eleva a les 1.230 –570 en el Contenciós i 660 en el Social–, al ser aquestes dues sales les més afectades, amb el greu perjudici que això suposa per al ciutadà.

Per això, proposen modificar l’apartat 5 de l’article 61 bis de la LOPJ perquè el Suprem, previ informe favorable del Ministeri d’Hisenda, pugui determinar la composició i plantilla del Gabinet Tècnic i, de manera excepcional, pugui adscriure’s temporalment un nombre addicional de membresa aquest equip, fonamental a l’hora de recolzar el dictat de sentències pels magistrats.

En relació amb aquests, demanen tocar l’article 386 de la mateixa norma perquè puguin sol·licitar amb dos mesos d’antelació la permanència en el servei actiu fins que compleixin 72 anys –actualment el cessament en les seves funcions és als 70–, i que en el cas del Tribunal Suprem la prolongació d’aquestes funcions sigui fins a un màxim de 74 anys. «Aquesta sol·licitud vincularà el Consell General del Poder Judicial, que només podrà denegar-la quan el sol·licitant no compleixi el requisit d’edat o quan presenti la sol·licitud fora del termini indicat», afegeix la proposta, que inclou la conservació d’«honors i tractaments corresponents a la categoria assolida en el moment de la jubilació» per als que s’acullin a l’ampliació de funcions.

Debat aquest dijous al CGPJ

Dijous passat, la Comissió Permanent del CGPJ va valorar l’informe del Suprem i va acordar elevar al Ple una proposta basada en el seu contingut, que previsiblement contindrà la remissió a les Corts d’un nou toc d’atenció davant la situació existent. Aquesta proposta tirarà previsiblement endavant al ple convocat per a dijous vinent, dia 26, segons fonts del Consell consultades per aquest diari.

Notícies relacionades

A punt per menjar-se Cs i mossegar Vox

Illa busca una victòria que li permeti governar la Generalitat

Al seu document, l’alt tribunal exigia un «imprescindible remei immediat» de la «situació insostenible» en què es troba. S’hi uneixen les pròrrogues que hi està havent als tribunals superiors de justícia, on la places tampoc poden cobrir-se (hi ha més de 70 casos) o el que ocorre al màxim òrgan de la jurisdicció militar, el Tribunal Militar Central, que ha deixat de funcionar després de perdre el seu últim membre el passat 21 de desembre.

La situació de la magistratura supera fins i tot la paralització de nomenaments pel CGPJ, ja que una de les associacions majoritàries, la Francisco de Vitòria, ja ha advertit que fins al 2031 està prevista la jubilació de 1.764 jutges, cosa que suposa la tercera part del total de la judicatura. En aquest període tots aquests magistrats compliran 70 anys, l’edat forçosa per a la seva jubilació, tot i que poden fer-ho als 65 o demanar una pròrroga per retirar-se als 72, per la qual cosa consideren necessari un pla del Govern que afronti aquest futur immediat.