Recurs de reforma

Puigdemont es remet a Europa per oposar-se a la interlocutòria del jutge Llarena, que li manté la malversació

  • Argumenta que a la tardor del 2017 no hi va haver ni malversació ni sedició, tot i que, segons ell, l’Estat hagi trigat quatre anys a corregir-ho

  • Demana al magistrat del Suprem que torni a dirigir-se al TJUE i li retreu que ignori la seva immunitat com a parlamentari europeu

Puigdemont es remet a Europa per oposar-se a la interlocutòria del jutge Llarena, que li manté la malversació

Á.V.

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha optat per esgotar el termini per recórrer la interlocutòria del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el processa pels delictes de desobediència i malversació en la seva modalitat més greu, penada amb fins a 12 anys de presó. En el seu recurs, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, l’expresident retreu a l’instructor del procés que li atribueixi delictes que no es corresponen amb la seva actuació, perquè a la tardor del 2017 catalana, diu, no se’n va cometre cap, i que ignori la justícia europea i l’abast de la seva immunitat com a diputat europeu.

Mentre que la fiscalia va necessitar 10 pàgines i l’Advocacia de l’Estat, 14, per recórrer la interlocutòria de Llarena del passat dia 12, la defensa de Puigdemont, que exerceix l’advocat Gonzalo Boye, 131. Les dues acusacions públiques només es refereixen a la necessitat d’incloure entre els delictes que s’atribueixen al líder de Junts i a la resta de fugits el nou delicte de desordres públics agreujats, penat amb fins a cinc anys de presó, perquè seria incardinable en la seva actuació més que la desobediència per la que es decanta Llarena.

La defensa, en canvi, argumenta que la seva conducta no es pot emmarcar en cap delicte. «A Alemanya es va dictar una sentència que, en termes reals, va implicar la derogació de facto del delicte de sedició, com el de rebel·lió, encara que el legislador hagi trigat més de 4 anys a fer-ho efectiu i publicar-ho al Butlletí Oficial de l’Estat», afirma l’escrit.

Cap delicte

Afegeix que «ni abans ni després de la reforma podia ni pot ser acusat pel delicte de sedició, i molt menys del de rebel·lió, ni del de desordres públics del cognom que se li vulgui posar perquè en cap sistema democràtic els fets d’octubre del 2017 són emmarcables en cap tipus delictiu».

I «el mateix passa respecte al delicte de malversació: els fets que se’ls imputen són inexistents, com en el cas de la malversació fantasma d’Unipost, que aquesta part ha denunciat reiteradament davant aquest Tribunal Suprem». 

Assegura que totes les referències que en aquest recurs es fan a l’ordre de processament del 2018 i a la sentència d’octubre del 2019 «es fan als mers efectes de la discussió jurídica que aquí es planteja sense que s’assumeixi ni la competència per al dictat d’aquestes resolucions», ja que continua qüestionant la falta de competència del Tribunal Suprem per investigar-lo i jutjar-lo.

Notícies relacionades

Un argument que se suma al fet que és aforat i gaudeix d’immunitat per ser diputat del Parlament Europeu, circumstància que el fa reclamar a Llarena que plantegi noves qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en relació amb la causa que se segueix en contra seu a Espanya, anteriorment a la seva elecció com a europarlamentari, i fins i tot amb estar encausat al Tribunal de Comptes per responsabilitat comptable per l’1-O i l’acció exterior. En aquest sentit, al·lega que amb ell es vulnera el principi de ‘non bis in idem’, pel qual es prohibeix ser jutjat dues vegades pels mateixos fets.

El mateix Llarena, a qui Puigdemont va recusar sense èxit per rebre un premi d’una fundació que defensa la unitat d’Espanya, va decidir posposar dictar noves euroordres contra Puigdemont i la resta de fugits a què el Tribunal de Justícia de la UE es pronunciï per les euroordres i el Tribunal General sobre l’abast de la immunitat de què gaudeix l’expresident català després de la concessió del suplicatori cursat pel jutge espanyol.