Junts deixa d’ingressar 40.000 euros mensuals després de sortir del Govern

Aquests diners són el que ingressaven els aproximadament 250 alts càrrecs del partit en concepte d’ajudes, segons ha pogut saber aquest diari. En la terminologia dels partits, es considera més o menys com un «impost revolucionari». Una donació pràcticament obligatòria que els sous públics han de fer, en proporció amb els seus ingressos, per a la maquinària del partit que els ha situat en aquest càrrec.

Sortir del Govern, doncs, ha obligat el partit a intensificar una campanya de donatius, que ja existia i hi ha a la pàgina web de la formació. Aquesta qüestió serà remarcada als pròxims conclaves: al consell nacional i a la convenció municipalista de Junts. El missatge és clar: s’ha de fer un esforç extra perquè els militants, i en especial els que van optar per sortir del Govern, posin l’espatlla i aconsegueixin aportacions. Segons la llei de finançament dels partits, aquestes han de procedir sempre de persones a títol individual, no d’empreses, i no poden superar un màxim de 50.000 euros.

Estrènyer-se el cinturó

Junts treballa també en paral·lel amb una política de finances estricta, sobretot de cara a les eleccions municipals, on es controlarà fins a l’últim euro, sota la premissa d’una aportació de 0,11 euros per habitant de la població en qüestió. Els candidats també seran convidats a fer aportacions. Tot sota l’objectiu d’evitar el dèficit i complir escrupolosament amb la llei que regula el finançament de les forces i les campanyes electorals.

Per al partit, les eleccions municipals del maig representen, doncs, no només un repte polític, sinó també econòmic: un bon resultat suposarà més ingressos per les aportacions públiques que reben tots els partits en funció de la seva representació a les institucions. El mateix passa en relació amb les diputacions: com millors siguin els resultats, més pes tindrà Junts a les organitzacions supramunicipals.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

La transparència amb què els partits paguen les seves despeses (seus, campanyes electorals, reunions extraordinàries, espots televisius...) continua sent una assignatura pendent, segons ha denunciat recentment la fiscalia general de l’Estat. A l’informe fet públic al setembre, el ministeri públic adverteix que la manera en què s’ha articulat la persecució de les modalitats més greus de finançament irregular de partits no castiga totes les seves fórmules, perquè «únicament» se centra en «les donacions i aportacions que vulneren l’article 5.1 de la llei orgànica de finançament de partits polítics (LOFPP)». A més, critica que les penes previstes «resulten inusualment indulgents», al ser equiparables a les sancions previstes per a les meres irregularitats.

La memòria de la Fiscalia General explica que el Codi Penal «castiga amb penes de multa del triple al quíntuple del seu valor el que rebi donacions o aportacions destinades a un partit polític, federació, coalició o agrupació d’electors». Descriu les donacions prohibides, però no inclou cap referència sobre les aportacions, cosa que «permet concloure que, en realitat l’objecte material del delicte de finançament il·legal de partits polítics únicament són les donacions».