Tribunals

Eulàlia Reguant nega haver comès delicte i qualifica el del procés de judici polític

  • La diputada de la CUP assegura que el president de la vista de l’1-O no la va advertir dels riscos de la seva conducta

  • El fiscal demana quatre mesos per desobediència greu a l’autoritat per negar-se a contestar a l’acusació que va exercir Vox

Eulàlia Reguant nega haver comès delicte i qualifica el del procés de judici polític

RODRIGO JIMÉNEZ / EFE

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La portaveu de la CUP en el Parlament, Eulàlia Reguant, va optar per concloure la seva defensa al Suprem amb un al·legat polític en el qual va qualificar de «judici polític» el realitzat als líders independentistes en l’alt tribunal pel procés, argument amb què va mirar de justificar la seva negativa a contestar a les preguntes de l’acusació popular de Vox quan va comparèixer com a testimoni en aquesta vista el febrer del 2019. Permetre que el partit d’ultradreta acusés els independentistes «és una eina més de l’Estat», va assegurar abans de ser interrompuda pel president del tribunal, Miguel Colmenero, per no tenir relació amb el procediment.

Prèviament el seu lletrat, Daniel Amelang, s’havia esforçat a neutralitzar la petició fiscal de quatre mesos de presó per un delicte de desobediència greu a l’autoritat amb arguments jurídics, sense cap referència a una suposada repressió de l’Estat opressor. El principal consistia que no va ser advertida amb concreció dels riscos que aquesta conducta li portaria, tot i que a l’acta ella va dir que n’assumiria «les conseqüències». L’advocat va sostenir que se l’hauria d’haver tornat a advertir després de ser-li imposada la multa de 2.500 euros, sanció que, d’altra banda, en cas de condemna suposaria castigar-la dues vegades, cosa que veta el principi de ‘non bis in idem’.

Per la seva banda, el fiscal Carmelo Quintana va defensar la condemna, perquè un testimoni no pot negar-se a contestar preguntar d’una acusació per molt que no comparteixi els seus postulats, i després de ser advertida de les conseqüències que li pot portar, que són precisament el judici que s’ha celebrat aquest dimecres. Un extrem que Reguant, a preguntes del seu advocat, va negar, malgrat que consta a l’acta que va dir que assumiria les conseqüències de la seva negativa a contestar a Vox.

El representant del ministeri públic va afirmar que la seva petició de pena és proporcionada, a l’estar «molt pròxima al mínim» previst al Codi Penal per castigar una conducta que es va produir en un judici de gran rellevància. L’advocat defensor, en canvi, va rebatre aquest argument recordant la condició de representant pública de l’acusada i assenyalant que podia haver sigut sancionat amb multa.

El representant del ministeri públic va rebutjar també l’al·legació de la defensa que va actuar emparada en la defensa de la seva llibertat ideològica o d’expressió, perquè el testimoni està obligat a contestar a les parts sense possibilitat de triar les preguntes que li agradin, tot i que li puguin crear «incomoditat».

Per la seva banda, Amelang va defensar l’absolució de la diputada de la CUP que la llei també empara que els testimonis no contestin a les preguntes que «li poden produir un dany moral».

Només al seu advocat

Reguant, que va declinar contestar a les preguntes que li anava a formular el fiscal i es va limitar a fer-ho només a les del seu advocat, circumstància que ara, ja que és acusada, no li planteja cap risc jurídic, va reiterar l’argument que ja va utilitzar en el judici del procés: que es va negar a contestar a Vox en el judici d’1-O, perquè «no volia contestar a l’extrema dreta i al feixisme masclista».

Va afirmar que «assumir la presència de qui no garanteix la presència dels drets fonamentals és assumir que no hi pot haver un judici just [...]. És legitimar aquell que va en contra de les polítiques de gènere, i això va en contra dels seus drets».

Notícies relacionades

Segons Reguant, el president del tribunal del judici de l’1-O, Manuel Marchena, li va dir que «sabia que no ho podia fer», amb referència a respondre a Vox, i no li va advertir de les responsabilitats en què podia incórrer ni de la multa que se li va imposar, sinó que es va limitar a indicar-li que sortís de la sala. I va afegir que hauria respost al president del tribunal si ell hagués accedit a reproduir les preguntes de Vox com va proposar una defensa.

Just abans que entrés ella ja s’havia negat a respondre a Vox qui havia sigut el seu company de partit Antonio Baños, que serà jutjat pels mateixos fets aquest dijous en un jutjat Penal madrileny.