Des de judicis a sentències

El Suprem acabarà amb els serrells del procés a la tornada de l’estiu

Aquest curs judicial declararà Anna Gabriel, es resoldran els recursos contra els indults i es decidirà si actuar de nou contra Puigdemont

El Suprem acabarà amb els serrells del procés a la tornada de l’estiu
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

A la tornada de l’estiu, el Tribunal Suprem anirà posant final a poc a poc als serrells que encara li queden pendents del procés. Començarà el setembre, amb la declaració de la segona dels fugits que ha comparegut voluntàriament davant l’alt tribunal, l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, i cap a finals d’any decidirà els pròxims passos a adoptar respecte de la resta, amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al capdavant, una vegada que es conegui el criteri que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estableix en relació amb les euroordres.

Les dues primeres cites del tribunal que va jutjar els líders independentistes, als quals va condemnar per sedició i malversació, seran el 14 i el 28 de setembre. El primer dia està citada l’exdiputada de la CUP per prestar declaració, com ho va acordar l’instructor del procés, Pablo Llarena, el dia que es va personar voluntàriament al Suprem seguint els passos que abans que ella havia fet una altra fugida, Meritxell Serret, el procediment de la qual va ser remès al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Amb Gabriel hi ha pocs dubtes que correrà la mateixa sort que la predecessora, perquè a ella només se li ha atribuït sempre un delicte de desobediència, delicte penat amb multa i inhabilitació, però no amb presó, i el Suprem ja va remetre al TSJC totes les causes relatives a persones que s’enfrontaven només a aquesta acusació, com era el cas de la també exdiputada de la Cup Mireia Boya i dels membres de la Mesa del Parlament sota la presidència de Carme Forcadell.

La causa contra Serret es va enviar al TSJC quan se li va reduir l’acusació en contra seva a desobediència, perquè els exconsellers amb la mateixa responsabilitat que ella, jutjats al Suprem, van ser finalment absolts del delicte de malversació de cabals del qual també se’ls acusava.

Segon judici

El 28 de setembre serà la segona oportunitat que es dona l’alt tribunal per jutjar Eulàlia Reguant, després d’un primer intent fallit en el qual va haver de donar la raó a la seva defensa i admetre una de les qüestions prèvies que plantejava: la relativa al fet que no s’havia obert judici oral contra ella pel delicte de desobediència al qual s’enfronta per l’alt tribunal, malgrat que és aforada i la jutge d’instrucció que ho havia fet havia sigut degudament informada.

Reparat l’error, el Suprem va fixar una nova data per determinar si la seva negativa a contestar a Vox en el judici del procés ha de ser castigada penalment o pot estar emparada en la seva llibertat de consciència. Fins i tot determinarà si va ser prou castigada amb la multa que li va imposar el mateix tribunal tot just negar-se a contestar a l’acusació popular.

Indults i euroordres

Quan la Sala Contenciosa del Suprem reprengui l’activitat normal després del descans estival ha de donar una resposta definitiva als indults del procés, després que es rectifiqués a si mateixa i considerés prematur haver negat legitimació als recurrents per impugnar la mesura de gràcia, perquè es tracta d’un pronunciament que tret de casos molt clars només pot fer-se en sentència.

I per a final d’any, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) doni a conèixer la seva sentència amb què respondrà els dubtes del jutge Pablo Llarena, aquest decidirà els seus pròxims passos sobre Puigdemont i la resta de fugits.

Notícies relacionades

De moment, l’advocat general a la UE que va assistir a la vista del passat 5 d’abril a Luxemburg va donar la raó a Espanya i va rebutjar que un país pugui negar l’entrega d’un reclamat a un altre, excepte en casos de violació sistèmica de drets.

Llarena es va adreçar al TJUE quan la justícia belga va rebutjar entregar l’exconseller de Cultura Lluís Puig amb l’argument que el Suprem no era competent per investigar-lo i, per tant, per reclamar-lo, per la qual cosa els seus drets corrien risc de ser vulnerats. Amb aquest argument era ridícul tornar a reclamar la resta de fugits, especialment els que també són eurodiputats, com Puigdemont, sense saber si aquest criteri comptava amb el suport del TJUE.