El Marroc treu espai a futurs assentaments de migrants davant Melilla

Les coves del mont Uixan són velles mines de ferro abandonades després del final del protectorat espanyol, que ara el govern marroquí planeja reobrir. En les jornades prèvies a l’assalt a la tanca del 24 de juny –en què van participar 1.700 migrants, segons recompte del Ministeri de l’Interior– els gendarmes marroquins havien assaltat al seu torn amb successives càrregues els assentaments multitudinaris de subsaharians al pròxim mont Gurugú, on s’amuntegaven milers de candidats a trepitjar territori europeu.

La policia marroquina anava cremant les tendes de campanya, provocant el desplaçament dels viatgers a la muntanya veïna, l’Uixan, al sud del Gurugú, a les mines abandonades dels quals es van amagar fins a la matinada del dia de la marxa contra el filat fronterer.

Alguns dels assaltants van caminar 31 quilòmetres envoltant el Gurugú per arribar fins a la tanca. Després de la tragèdia, noves ràtzies de la gendarmeria i els mehanis van acabar amb la presència dels migrants que quedaven a l’Uixan, que van ser traslladats a distants punts al sud del país.

El negoci

A l’altre costat de la tanca de Melilla –una ciutat de nou sotmesa a tensió fronterera– l’anomenen Jebel Ouiksane, i per a Rabat s’ha convertit, interpreten les fonts policials consultades, en l’escenari d’una oportunitat per intentar eliminar reductes utilitzables per la immigració il·legal, reduir la dependència de la comarca de Nador del negoci del contraban amb Melilla i competir amb noves explotacions de ferro que Algèria ha venut a la Xina. Les fonts consultades no han volgut confirmar ni desmentir si d’aquest assumpte se’n va parlar en la recent trobada d’alt nivell entre alts càrrecs de la seguretat dels estats espanyol i marroquí.

El govern marroquí ha llançat una crida a inversors a través de la seva Oficina Nacional de Mines i Hidrocarburs, que han recollit mitjans de la premsa local. En aquesta entitat estan registrades les antigues llicències mineres de l’espanyola Companyia de Mines del Rif, fundades el 1908 i dissoltes el 1984 pel gradual esgotament de les vetes.

Els nous preus del ferro i l’objectiu polític d’apartar Nador del contraban converteixen de nou en rendibles les mines. Els preus de bons sobre el futur del ferro han conegut augments de fins al 25% (desembre del 2020) o del 16,5% el gener passat, si bé també un descens del 17% al juliol. El cost de la tona mètrica de mineral importat de la Xina observa una tendència d’ascens des del 2005, amb alguns alts i baixos durant la crisi financera.

Rabat ha donat de termini als inversors fins a l’1 de novembre. L’endemà, la seva Direcció de Mines obrirà pliques per obtenir una concessió de 50 anys. I n’hi haurà possiblement de xineses.

De nou tensió

Els nervis tornen a acumular-se en aquesta arrencada de la tardor entorn de la frontera. No és ja només per l’expectativa de l’establiment d’una duana comercial; és, sobretot, per la lentitud amb què els guardes fronterers marroquins revisen la documentació al pas de Beni Enzar.

Ocorre a l’inici i al final dels caps de setmana. Els ciutadans de Melilla que surten de la ciutat formen grans cues els divendres, però són menors de les que s’estenen pels voltants de Beni Enzar i els carrers que flanquegen al moll del port de Nador.

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Diumenge passat eren centenars els ciutadans de Melilla, la majoria d’origen marroquí, que miraven de tornar a la ciutat espanyola després de fer una llarga cua fins a altes hores de la matinada.

Als voltants del port, a més, sol formar-se una interminable cua de cotxes, malgrat la qual cosa, ratifiquen les mateixes fonts consultades, el Marroc no augmenta la dotació d’agents per revisar documentació, sinó que la redueix en horari nocturn.