Mor Pascual Estevill, exjutge condemnat per extorsió a empresaris

L’exjutge i exvocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) condemnat per extorsionar empresaris, Lluís Pascual Estevill, va morir dijous als 89 anys, segons ha avançat Crónica Globas i ha confirmat EL PERIÓDICO. L’exmagistrat ha sigut enterrat avui en la més estricta intimitat.

Pascual Estevill va passar de ser un magistrat estrella i vocal del CGPJ amb el suport de CiU i de Jordi Pujol a protagonitzar el cas de corrupció més sonat en l’àmbit judicial. Va néixer el 1933 a Cabacés (Tarragona) en el si d’una família humil i va aconseguir llicenciar-se en Dret, professió que va exercir després d’intentar, infructuosament, ser procurador en les corts franquistes primer i, ja en democràcia, senador pel CDS.

El 1990 va aconseguir la plaça de jutge mitjançant el quart torn (advocats de prestigi reconegut) i va exercir primer a Terrassa i després a Barcelona, on va investigar casos de corrupció que afectaven empresaris vinculats al pujolisme que li van donar notorietat pública. D’allà va saltar el 1994 a la cúpula de govern dels jutges (CGPG), tot i que dos anys després, a causa de les querelles i els escàndols judicials que el van esquitxar, va sol·licitar la seva excedència voluntària.

Estevill va haver d’asseure’s al banc dels acusats per haver extorsionat banquers i empresaris, als quals exigia milionàries sumes de diners per evitar l’ingrés a la presó. El setembre del 2006, el Tribunal Suprem va confirmar la condemna que li va imposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de nou anys i quatre mesos de presó. En aquell procés també va ser condemnat el llavors reconegut advocat català Joan Piqué Vidal, que va ser defensor de Jordi Pujol i d’altres alts càrrecs de l’extinta Convergència Democràtica (CDC). Estevill, que va arribar a entrar a la presó, va mantenir una estreta relació amb l’exconseller d’Economia de la Generalitat de l’època, Macià Alavedra.

A canvi de diners

Notícies relacionades

El TS mou fitxa contra Delgado

El repte de pujar nivell i baixar diferències

La sentència reflecteix l’experiència de dos empresaris relacionats amb el cas Nutrexpa que es van veure al caire de la presó: «Les declaracions que va practicar Estevill van ser d’un tarannà de marcada hostilitat i en un ambient coactiu i inhòspit impropi de qualsevol actuació judicial. Aquesta circumstància i la recent experiència de privació de llibertat [de l’altre imputat] van sumir tots els citats en un estat d’intensa angoixa respecte a una altra declaració imminent. [...] Es van adonar que allà ja hi havia un furgó policial estacionat. Allò resultava coherent amb el rumor estès en l’àmbit forense i propagat per Piqué Vidal i Estevill sobre que aquest últim tenia ja redactades les ordres de presó».

Els empresaris van fer gestions amb advocats i van veure que la solució estava en l’advocat amic del jutge: «Entenent-ho com un clar missatge provinent d’Estevill i seguint, doncs, les seves instruccions amb la peremptòria finalitat d’esquivar el que ja entreveien com a arrest imminent, els afectats van acabar contactant amb Piqué Vidal». Una entrega de diners a Suïssa va solucionar l’assumpte: 25 milions de pessetes (150.000 euros) per al jutge i sis milions (36.000 euros) per a l’advocat. «El resultat d’aquella operació», prossegueix la sentència, «va ser, d’una banda, el tarannà amable, ja exempt de l’acritud d’anteriors declaracions, amb el qual Estevill es va adreçar a partir de llavors als afectats en la seva nova compareixença, així com la redacció d’una ordre de presó amb fiança, prèvia destrucció de l’anterior».