La nova llei protegirà els alts secrets d’Estat durant 50 anys i reforça Bolaños davant Robles

Espanya fa un pas més per cancel·lar una llei heretada del franquisme. El Govern aprova aquest dilluns, en l’últim Consell de Ministres abans de les vacances d’estiu, l’avantprojecte de llei d’informació classificada, la nova norma que substituirà la llei de secrets oficials de 1968 i imposarà un termini de 50 anys a partir del qual la informació més sensible i més protegida serà d’accés públic. El text fixarà un temps mínim de reserva de 4 anys i també farà que el pes del poder de classificació i desclassificació de documents basculi de Defensa, avui dirigit per Margarita Robles, cap a un ministeri «més transversal», el de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, que pilota Félix Bolaños, absoluta mà dreta del president. Un departament que guanyarà recursos per assumir aquesta tasca i que sortirà, per tant, enfortit.

Pedro Sánchez presideix aquest 1 d’agost l’última reunió ordinària del seu Gabinet just a la tornada de la gira pels Balcans. Ja havia anticipat que l’Executiu aprovaria un pla d’eficiència i estalvi energètic –que limitarà la temperatura als comerços, l’hostaleria i la indústria a 27 graus a l’estiu i a 19 a l’hivern– i un reial decret llei per millorar la prevenció i extinció d’incendis. Però també veurà la llum, en una primera lectura, la llei d’informació classificada, a què es va comprometre amb el PNB a principis de legislatura, que es va incorporar al Pla Anual Normatiu (PA) del 2022 i que va accelerar després que esclatés el cas Pegasus. El cap de l’Executiu es va comprometre amb els nacionalistes bascos, durant el debat de l’estat de la nació, que el text sortiria de les cuines de la Moncloa al juliol i va confirmar als periodistes que van viatjar amb ell pels països balcànics que finalment es debatrà en aquest Consell de Ministres.

El que el Govern pretén és adaptar la legislació en el tractament de la informació classificada tant a l’ordenament constitucional –perquè la llei vigent de secrets oficials de 1968 simplement va ser retocada el 1978, dos mesos abans de l’aprovació de la Carta Magna– com als «estàndards que es manegen tant en el si de la Unió Europea com de l’OTAN». El principal objectiu, en síntesi, és canviar una regulació franquista que permet que documents protegits es mantinguin amagats per sempre per una altra que imposa uns terminis màxims perquè siguin de domini públic. Una cosa que no només reclamaven els grups de l’oposició, especialment el PNB, que ha fet d’aquesta matèria un cavall de batalla des d’almenys el 2016, sinó també historiadors i investigadors. Sánchez dona per descomptat que la llei «agradarà» als grups, tot i que s’obre a canvis durant la tramitació.

El text estableix quatre categories de protecció de documents «conforme a les normes comunes dels socis de la UE i l’OTAN»: alt secret, secret, confidencial i restringit. En funció de cada categoria, segons expliquen fonts governamentals, els terminis de desclassificació oscil·len entre els 4 anys –per als arxius menys compromesos– i el mig segle (els més sensibles), «podent prorrogar-se en alguns casos». El PNB plantejava una forquilla més petita: entre 10 i 25 anys. La llei de 1968 només fixava dos esglaons per a les matèries classificades: secret i reservat, tot i que en cap dels dos casos imposava terminis per a la desclassificació.

«Més recursos» per a Presidència

L’esborrany, que ha patit diverses anades i vingudes, amb aportacions de diversos ministeris, estableix una Autoritat Nacional per a la protecció de la informació classificada, «amb competències, entre altres, de garantia en el compliment de la normativa, coordinació i suport de les unitats de cada ministeri i relació amb les autoritats internacionals en la matèria».

Aquest és un apartat clau de la nova redacció, perquè assenyala qui té el poder de classificar i desclassificar documents. Això és, per imposar el secret o aixecar-lo. L’article 4 de la llei de 1968 consigna que la qualificació «correspondrà exclusivament, en l’esfera de la seva competència, al Consell de Ministres i la Junta de Caps d’Estat Major (Jujem)». La Jujem va ser buidada de competències el 1984, després del cop d’Estat del 23-F (amb Felipe González en el poder i Narcís Serra a Defensa), i va acabar desapareixent, així que el Govern era l’únic que fins ara podia qualificar els arxius. Però qui s’encarregava de «vetllar pel compliment de la normativa relativa a la protecció de la informació classificada» era, segons la llei reguladora del 2002, el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), organisme adscrit a Defensa.

Ara això és el que canvia. La nova llei situa l’Autoritat Nacional en el Ministeri de la Presidència, «com passa en la gran majoria dels països del nostre entorn en la UE i l’OTAN, en què s’ubica tal autoritat nacional en ministeris transversals i de coordinació interministerial», justifiquen fonts de l’Executiu. Per aquesta raó, es dotarà de «més recursos» el departament que dirigeix Bolaños. Serà el seu ministeri el que proposi la desclassificació, tot i que qui tindrà l’última paraula en el cas dels papers més sensibles serà el Consell de Ministres.

L’argument de la Moncloa és que entre la informació classificada hi ha documents lligats a Indústria, Economia o altres ministeris, per la qual cosa no té sentit que continuï sent Defensa la responsable. I a més Espanya intercanvia arxius confidencials amb els seus socis europeus i aliats. Des de la Moncloa recalquen que en l’últim Consell de Ministres, dimarts passat, Sánchez va parlar amb Robles i aquesta va expressar la seva plena conformitat amb la redacció.

Defensa ratifica la seva aprovació a una llei que «ha quedat fenomenal»: insisteixen que es crea un òrgan nou, l’Autoritat Nacional, ja que el CNI no tenia aquest estatus, ni aquestes competències, ni aquest pressupost, per la qual cosa té sentit que descansi en Presidència. Des de l’entorn de Robles recorden que ella va desclassificar tots els documents militars fins a 1968 i que la llei franquista «era la norma d’una dictadura militar que incloïa un òrgan inexistent fa molts anys», la Jujem.

Tanmateix, la redacció fa inevitable pensar en el rerefons polític de la decisió. Quan el Govern va denunciar que Sánchez, Robles i el titular d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, havien sigut espiats amb Pegasus –el telèfon mòbil del responsable d’Agricultura, Luis Planas, va patir un intent d’intrusió–, es va desencadenar mala maror dins el Gabinet. Un xoc entre Bolaños i Robles.

Robles, no qüestionada en el Govern

La ministra apuntava que la responsabilitat de controlar els terminals dels alts càrrecs requeia en la Secretaria General de la Presidència del Govern, que fins al canvi de govern del juliol del 2021 liderava Bolaños. En l’equip de Bolaños, en canvi, assenyalaven que la ciberseguretat era competència del Centre Criptològic Nacional, dependent del CNI. Els dos ministres van aclarir «malentesos» a la vista que la tensió havia transcendit. La directora dels serveis d’espionatge, Paz Esteban, va acabar sent cessada, però va pujar al seu lloc la mà dreta de Robles, Esperanza Casteleiro.

Notícies relacionades

Sánchez dona per complerts el 53,3% dels seus compromisos contrets des de la investidura

Sánchez viatja als Balcans per recolzar el seu procés d’adhesió a la UE

La nova llei d’informació classificada ratifica més influència i més pes de Bolaños dins el Gabinet. Ell és l’home fort del president, i de fet pertany al seu primer anell de poder. Però això no significa que la titular de Defensa perdi pistonada. La seva continuïtat no està en qüestió –i el president a més va descartar (almenys de moment) una remodelació ministerial–, però a més en el Govern i el PSOE remarquen que té un paper dins l’Executiu, perquè ella contrasta amb Unides Podem i s’adreça a un electorat més temperat. És a dir, que cobreix un flanc al centre a què no arriben altres ministres.

Tampoc tira endavant una proposta que va plantejar l’equip de Marlaska i que aquest diari explicava fa una setmana: que fos un òrgan autònom, tot i que tingués la seu a Presidència, qui s’encarregués de vetllar pels secrets d’Estat. El Govern opta per una fórmula més simple: una Autoritat Nacional en el si del ministeri que dirigeix Bolaños. El mateix ministre serà qui aquest dilluns expliqui els detalls del nou text després de la reunió del Gabinet. La norma passarà pels òrgans consultius perquè evacuïn informe, i després tornarà al Consell de Ministres per a una segona lectura i perquè sigui remesa a les Corts com a projecte de llei i arrenqui la tramitació parlamentària. Fins ara, el Govern aspirava a tirar endavant el text amb el PP, al ser una matèria d’Estat, però la relació entre els dos grans partits està, ara mateix, congelada.