Doncs no va ser en directe

En l’última edició del FesTVal de Vitòria, que va tenir lloc el setembre passat, una de les novetats que va despertar més atenció davant els mitjans va ser l’anunci de la imminent estrena del programa concurs Cuánto, cuánto, cuánto, un espai d’entreteniment que pretenia recuperar la sensació de la televisió dels anys 90 i, sobretot, l’esperit del directe un dia com el dissabte.

Molts recordem la força d’aquell reclam que va utilitzar en els seus primers mesos la versió espanyola de la CNN, CNN Plus, firmant algunes de les cròniques dels seus reporters amb el lema "Està passant, ho estàs veient". Aquell va ser un eslògan que cridava l’atenció, que ara els que van de guai denominen clame, que queda més bonic, o, perdó, més cool.

D’entrada, quan ho vaig sentir ja em va estranyar que un concurs tan complex, amb nombrosos elements i proves en un plató d’aquestes característiques (com en el seu dia mostraven El gran juego de la oca o Qué apostamos) s’emetés en directe la nit d’un dissabte en un canal públic. Un programa debat amb una gran taula, dues megapantalles de vídeo i 15 micròfons em quadrava, però una producció així... Bé. Donem-li una oportunitat, vaig pensar, perquè una producció firmada amb el doble segell d’El Terrat i Encofrados Encofrasa tenia totes les garanties. I aquest dissabte es va emetre el primer.

Notícies relacionades

"Si no hi ha sardina, la foca no treballa"

De Miramar a La 2 Cat: 66 anys, 2 mesos i 29 dies

Però el programa es va emetre... gravat. Plof. Decepció. Primera bufetada a la cara, o primera mentida, per què enganyar-nos, ja que el gran reclam del seu anunci a Vitòria assegurava que el directe prevalia per damunt de totes les altres coses. ¿El motiu? La presentadora nascuda a Reus tenia l’agenda ocupada no només per al dissabte de l’estrena, sinó també per a alguns dels posteriors. ¿És greu? De cap manera. Però algú havia d’haver preguntat abans de vendre el directe com a reclam.

I, a més, després de veure’l, em va semblar un programa una mica lent i, sobretot, que des del minut u de la seva emissió va quedar absolutament descompensat. ¿Per què? Fàcil. Eva Soriano reuneix tanta força presentant un xou que qualsevol persona que l’acompanyi en la seva tasca, en aquest cas Aníbal Gómez, ha d’atresorar, com a mínim, la mateixa personalitat o una potència que la iguali. I no. Eva es va menjar el seu company, i el productor, l’agenda d’Eva. Bon profit.