L’ordre en el desordre de Trump

1
Es llegeix en minuts

Tanqueu els ulls i penseu en l’estètica d’altres dates històriques que guardeu a la retina. Penseu en Ialta amb Roosevelt, Stalin i Churchill enfundats als abrics en una butaca esfilagarsada. Penseu en Carter, Sadat i Begin a Camp David el 1978. Penseu en Kohl i Miterrand a la Porta de Brandenburg el 1989. Penseu en Clinton, Rabin i Arafat a Oslo el 1993. I després repasseu les fotos de la signatura de l’acord de pau amb Donald Trump com a protagonista. Gairebé únic. La resta semblaven mers palmers al servei del seu ego insaciable. Ni Netanyahu ni Hamàs ni ningú que pugui representar els protagonistes de dos anys de mort. Abans d’aquest espectacle, es va passar pel Parlament israelià i va deixar clares les seves prioritats. Un caos el mateix dia que amenaçava Putin de regalar míssils a Zelenski i es mig reconciliava amb la Xina després d’amenaçar-la amb aranzels del 150%. Només hi ha tres teories possibles per explicar Trump: la bogeria narcisista com a forma de govern, el govern com a forma de negoci o la construcció d’un nou ordre mundial a partir d’una coalició entre fanàtics i licitadors. L’acte d’Egipte tenia tota la pinta de ser això. Va tenir l’estètica d’aquelles presentacions de la Trump Tower que el van fer famós quan feia veure que era empresari: una festa per repartir-se el botí sense presència dels qui han pagat amb la seva vida l’èxit del projecte.

Els mitjans de comunicació nord-americans ja han començat a posar xifres als negocis de Trump des que és a la Casa Blanca. Forbes calcula que la seva fortuna ha passat de 2.300 milions de dòlars a 7.200 en menys d’un any. És evident que instal·lar el planeta en la incertesa permanent dona avantatges a qui disposa d’informació privilegiada sobre l’ocurrència següent de Trump i el més ben informat és el mateix Trump. Es tracta de fer política amb estètica TikTok per consolidar operacions a curt termini a la borsa i en altres mercats que són les més especulatives.