Maite Casademunt: "Estimo la passió per destacar, per no passar desapercebuda"

Recordo amb molt carinyo un vestit nupcial de lleopard que vam crear per a una desfilada a la passarel·la 080 Barcelona. M’encantava la idea, però era conscient que no era per a tothom. Va ser una proposta audaç, una peça que desafiava els codis tradicionals del vestit de núvia tot i que continuo tenint-li moltíssim carinyo.

Si la seva col·lecció fos una emoció, ¿quin seria?

En aquest cas, l’atreviment. És una col·lecció amb molta força i personalitat. Representa la passió per destacar, per no passar desapercebuda i transmet l’energia d’una dona que s’atreveix a ser ella mateixa en qualsevol circumstància, a treure el seu instint salvatge però refinat.

¿Minimalisme o maximalisme?

Sempre maximalisme, tot i que amb estil i sense passar-se. Sempre soc partidària de jugar amb volums, estampats, colors... La moda és per divertir-se. M’agrada pensar que el maximalisme ben entès no és excés, sinó expressió: una celebració del color, la textura i la creativitat.

¿Què opina de l’era blanca de Rosalía? ¿Li agrada més o menys que abans?

Em sembla superinteressant veure com les seves diferents etapes musicals es mimetitzen amb el seu estil a l’hora de vestir. Al final, crec que és la seva manera d’expressar el seu personatge i, tot i que m’encantava la seva etapa Motomami, aquesta nova era li aporta més maduresa i estil.

I el premi a la més ben vestida / vestit de l’any, ¿seria per a...? ¿I els pitjors?

Per a mi, Zendaya és una icona d’estil de la seva generació. M’encanta aquell moment de divertir-se amb la moda i atrevir-se, i ella n’és el clar exemple. Quant als "pitjors", crec que tots hem tingut èpoques en què, per seguir les tendències, hem vestit d’alguna manera de la qual després ens hem penedit. La moda també és això: evolució, aprenentatge i joc.

¿Algun polític que vesteixi bé?

En general, crec que és un món on la vestimenta sol ser formal i neutra. Considero que haurien d’atrevir-se més amb el color i amb talls diferents, sortir del típic vestit jaqueta i ser una mica més arriscats. La imatge també comunica, i seria interessant veure com la política s’obre a una estètica més contemporània i pròxima.

¿Cal continuar mantenint el dress code per a certs àmbits o esdeveniments?

Sí, tot i que donant-li sempre un toc personal i, per què no, sortint una mica de l’establert. El protocol té la seva raó de ser, però l’autenticitat ha d’estar per sobre.

¿És la faldilla una peça en perill d’extinció?

De cap manera. La faldilla em sembla una peça molt versàtil i amb moltíssima elegància. Es pot utilitzar tant per al dia a dia amb una bona sneaker com per a un esdeveniment o sopar amb una bona sabata de taló. Últimament m’encanten les faldilles prisades; em semblen superestiloses.

¿A qui li encantaria vestir?

M’encantaria tenir l’oportunitat de vestir Zendaya o Taylor Swift, els dos perfils internacionals amb molt abast. Dues dones molt diferents, però que representen a la perfecció la dona Lola: dones amb caràcter propi i molta personalitat.

Notícies relacionades

Oques Grasses anuncia un segon concert de comiat a l'Estadi Olímpic

L’Editorial de Cristina Villanueva: Imatge insòlita

¿Quina desfilada recomanaria d’aquesta edició a més de la seva?

M’encanta escapar-me i veure’n alguna quan treballo en el backstage. M’agrada veure totes les propostes i em sembla interessant observar com cada marca interpreta la moda a la seva manera. És inspirador i enriquidor.