Una adjudicació sota sospita

La constructora turca Limak, segons la cadena SER, va guanyar el concurs per a la remodelació del Camp Nou després d’un canvi de condicions en el plec i malgrat la mala valoració dels experts. El Barça defensa que l’informe no era vinculant

Una adjudicació sota sospita
4
Es llegeix en minuts
Francisco Cabezas
Francisco Cabezas

Cap d'Esports d'EL PERIÓDICO

ver +

La directiva de Joan Laporta va aconseguir que tots els astres s’alineessin perquè la constructora turca Limak guanyés el concurs per a la remodelació de l’Spotify Camp Nou. La cadena SER, amb una investigació del programa Què t’hi jugues, va acreditar com les condicions establertes el 2017 –impossibles de complir per Limak– van canviar a les de l’1 de setembre del 2021, que van permetre a la companyia turca, ja no només presentar-s’hi, sinó emportar-se també l’anhelat contracte. El seu presumpte avantatge, uns millors terminis per acabar l’obra (una tornada al Camp Nou amb 60.000 espectadors i la coberta acabada el novembre del 2024, cosa que no s’ha complert, i l’estadi plenament acabat per al juliol del 2026).

Fonts del Barcelona, no obstant, al·ludeixen que aquest informe va ser "un de tants" dels confeccionats, i destaquen també el paper de Goldman Sachs, principal prestatari de l’entitat, com a actor principal perquè fos validada l’adjudicació a Limak.

El novembre del 2017, amb Josep Maria Bartomeu encara com a president, el club blaugrana va remetre a les constructores un primer plec de condicions. En aquest, segons la cadena Ser, s’exigia "haver construït un estadi de més de 40.000 espectadors en els últims 10anys, tenir almenys dues referències d’edificacions a Espanya amb un pressupost superior a 150 milions d’euros en els últims 10anys, una referència d’obra de rehabilitació amb l’edifici en ús amb un pressupost superior a 25 milions d’euros en els últims 10anys i comptar amb una xifra de negoci superior a 1.000 milions anuals en els últims tres anys".

El cas és que Limak només complia un d’aquests condicionants, el de la xifra de negoci. Poc va importar que, en la seva història, només hagués construït un estadi (el Mersin Arena, a Turquia, de 25.000 espectadors, molt lluny de la capacitat exigida), a més de no haver liderat cap obra a Espanya. Així que, el citat 1 de setembre, el Barça va modificar aquell primer plec per obrir una nova licitació amb altres regles de joc.

La puntuació

El Barça, paral·lelament, havia confiat a un equip tècnic format per enginyers, arquitectes, planificadors, dissenyadors i financers la valoració dels aspirants a l’obra del Camp Nou. Un informe, datat el 28 de desembre del 2022, que incloïa l’opinió de l’enginyeria GPO (TyLin). Segons la cadena SER, Limak va obtenir la puntuació més baixa i va quedar per darrere dels consorcis liderats per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) i Ferrovial. No obstant, el club blaugrana defensa que aquest informe no tenia cap tipus de vinculació jurídica, només informativa, i que la decisió final havia de recaure en mans de l’anomenada Oficina Tècnica de l’Espai Barça, formada per Joan Sentelles i Lluís Moya.

Així, segons l’informe final de l’Oficina Tècnica revelat per la cadena SER, Limak va passar de tenir menys de 50 punts de valoració a assolir els 74 (58 de Ferrovial i 40 de FCC). La constructora turca va superar Ferrovial en 16punts, precisament els que li van ser atorgats a Limak per la "garantia i justificació de termes". Limak va prometre un preu d’obra inicial de 849.141.694 milions d’euros, pels 821,6 milions que pressupostava el consorci de Ferrovial. Això, sí, els turcs, per al pressupost final, jugaven amb el fet de ser més econòmics, perquè pensaven en una tornada parcial a l’estadi, fixant-se un pressupost final de 959.878.472 euros.

Sentelles, com a responsable executiu de l’Espai Barça, va mirar de defensar l’elecció de Limak: "Ha fet molt bé la seva feina i la seva documentació era molt fiable [...]. A més, el seu calendari era factible, a més dels costos [de construcció] i el fet de ser l’única companyia que acceptava petits retocs".

En qualsevol cas, el Barça no ha pogut tornar encara al Camp Nou. Després de dues temporades d’exili a Montjuïc, i de fins i tot disputar dos partits de Lliga (a més del trofeu Joan Gamper) a l’estadi Johan Cruyff (amb capacitat per a 6.000 espectadors), el primer equip blaugrana ha hagut de continuar jugant a l’Estadi Olímpic Lluís Companys. Amb l’esperança, això sí, de poder obtenir les llicències per estrenar el Camp Nou en el partit de Lliga contra l’Athletic del 23 de novembre.

Per a aquesta mateixa setmana el club espera que l’Ajuntament de Barcelona li concedeixi la llicència de primera ocupació de la fase 1A (per a 27.000 espectadors), tot i que el Barça manté que no tornarà al seu estadi fins que pugui obtenir els permisos per a la fase 1B (45.000 espectadors). Encara no es parla dels 60.000 que Limak havia promès per al novembre del 2024.

Les indemnitzacions

Notícies relacionades

El Barça, per boca del mateix Sentelles, va assegurar també que les indemnitzacions signades amb Limak pels seus retards es reclamaran si són "imputables" a la constructura turca.

Segons el contracte entre el Barça i Limak, la constructora turca s’hauria de fer càrrec de penalitzacions per cada dia de retard en les entregues parcials de l’estadi. És a dir, des que el primer equip no va poder tornar a jugar al Camp Nou el 30 de novembre del 2024 davant 60.000 espectadors. El club blaugrana, no obstant, defensa que els retards es deuen a factors externs que tenen a veure amb la impossibilitat d’allargar els horaris de treball, la falta de personal d’obra i problemes de proveïment de materials.