La majoria de la investidura avala un nou TC progressista mentre que el poder judicial queda totalment bloquejat

El procés per aconseguir una majoria progressista en el Tribunal Constitucional, abans del 13 de setembre, ha fet aquest dijous al Congrés un pas gegant. El PSOE té prou suport per aprovar la reforma legislativa que permetrà que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) elegeixi els seus dos magistrats, malgrat trobar-se en funcions. Per a això ha sigut necessari corregir un canvi anterior que prohibia a l’òrgan dels jutges fer nomenaments si el seu mandat està caducat, com succeeix en aquest moment.

Una reforma de la mateixa reforma anterior, que ha comptat igualment amb el suport del bloc d’investidura. Si amb la primera el Govern va intentar forçar que el PP s’assegués a negociar la renovació del CGPJ, que s’havia d’haver produït ja fa més de tres anys i mig, amb la segona ha volgut únicament assegurar que es produeix l’actualització d’un terç del TC, en els termes que exigeix la Constitució –dos de proposats per l’Executiu i dos pel CGPJ–. Només amb els dos jutges que designi el Govern ja hi haurà majoria progressista en el TC.

La majoria valida posar terminis

Els socis parlamentaris del PSOE i Unides Podem han recolzat sense crítiques aquesta reforma, malgrat que ahir els socialistes van introduir una esmena per impedir que el CGPJ demori el nomenament dels seus magistrats, que l’obliga a un pronunciament en el termini màxim de tres mesos. L’esmena, que obliga el CGPJ a elegir abans del pròxim 13 de setembre –tres mesos després del final del mandat, que va caducar el 12 de juny– ha obtingut el suport d’un total de 185 vots, davant 53 en contra i 9 abstencions.

Davant d’aquests, el PP, Ciutadans i Vox van presentar tres esmenes a la totalitat. Però la majoria del Parlament ha entès que el retard per renovar l’òrgan dels jutges justifica aquesta nova modificació per tenir, almenys, un TC progressista, i totes han decaigut.

La contrapartida a l’anhelat control del Constitucional és que el CGPJ queda totalment bloquejat i sense cap indici que Govern i PP puguin posar-se d’acord. Moncloa dona per fet que no serà possible la renovació fins a les pròximes eleccions generals, després que hagin fracassat les converses amb el vicepresident d’Institucional del PP. Esteban González Pons, que és l’interlocutor elegit per Alberto Núñez Feijóo. Els populars s’han negat a pactar una nova composició del CGPJ durant aquests tres anys. L’arribada de Feijóo va semblar crear una nova fase en les relacions amb l’Executiu, que es traduirien, almenys en aquest acord. Però el PP exigia a Moncloa la retirada d’aquesta modificació sobre el TC per asseure’s a negociar i el Govern no va assumir aquesta exigència.

D’altra banda, el pas fet aquest dijous pel Congrés suposa desatendre el mateix CGPJ, que aquest dilluns va celebrar un Ple extraordinari que va acordar al Congrés ser escoltat abans d’aquesta reforma, així com la recuperació de totes les seves facultats per poder realitzar nomenaments i així poder cobrir les vacants que s’estan produint al Suprem, la situació del qual comença a ser preocupant amb un total de 14 baixes.

Demanen jutges elegits per jutges

El debat d’aquest dijous, en tot cas, amb prou feines ha brindat sorpreses respecte al celebrat dimecres per a la presa en consideració del projecte. Les novetats van estar en les esmenes a la totalitat tant d’Edmundo Bal per part de Ciutadans com de Javier Ortega Smith per Vox, que van presentar sengles esmenes a la totalitat dirigides a reformar la llei en un sentit molt diferent del del Govern, perquè els jutges puguin elegir els 12 vocals d’origen judicial que els representen en el CGPJ.

La diferència entre les dues propostes, rebutjades per la majoria que recolza el Govern a la Cambra baixa, però també pel PP, rau en el mètode per a aquesta elecció. Mentre que els de Bal proposen que els jutges que vulguin presentar-se a vocals del CGPJ reuneixin 25 avals dels seus companys –superant la representació proposada per les associacions, que els taronges consideren una extensió dels partits polítics; Ortega Smith va proposar vot únic i secret de cadascun dels jutges espanyols, sense ni tan sols aval.

Per la seva banda, el diputat del PP Luis Santamaría va insistir a qualificar la reforma de «despropòsit» i va al·ludir a l’«arrogància» del Govern per la seva última modificació, dirigida a posar termini als membres del CGPJ per designar els magistrats del TC que li corresponen per quota.

Notícies relacionades

El president que dirigirà la seva autòpsia

Receptes per "regenerar" la democràcia

«¿Creuen que poden fer-nos combregar amb rodes de molí d’aquesta mida?», va apuntar el diputat popular, que va criticar el Govern que, a l’igual del que acusen als populars, també acudeix recurrentment als jutges quan està a l’oposició, com ho demostren els 144 recursos que ha presentat davant el TC quan no ha governant. L’esmena presentada pel PP, i dirigida a derogar la reforma del 2021, tampoc ha aconseguit l’aval del Congrés.

Igual com va fer en la sessió de dimecres per defensar la presa en consideració de la reforma al Congrés, el diputat socialista Francisco Aranda va tornar a demanar el PP que compleixi la constitució i renovi el Consell, perquè «la resta són excuses». «Quan la dreta no governa busca els retrocessos per la via judicial –ha insistit–. Passa als EUA i volen traslladar aquest model a Espanya». Segons el parer del parlamentari socialista, per al PP aquest debat mai ha sigut sobre la reforma del Consell del Poder Judicial, sinó «un tema de poder, de mantenir un poder que la ciutadania els va arrabassar democràticament».